Resultats de la cerca
Es mostren 1924 resultats
Pedra de tartera
Literatura catalana
Novel·la de Maria Barbal, publicada el 1985.
Des d’una porteria de Barcelona,↑ Conxa recorda la seva vida de dona que ha treballat durament d’ençà de la seva infantesa, en un poblet del Pallars es tracta d’una vida corrent i dura, que la guerra va marcar de manera tràgica La novella es divideix en tres parts i a la primera Conxa recorda la seva infantesa i joventut cinquena de sis germans, a tretze anys, va deixar la seva família i una vida d’escarràs, per anar viure a la casa d’uns oncles, sense fills, per tal d’ajudar-los El moment més feliç de la seva vida és marcat per la coneixença de Jaume, un noi emprenedor, del qual s’enamora i…
equilibri químic
Química
Estat d’un sistema químic (d’una reacció química) en el qual la velocitat de la formació dels productes a partir dels elements reactants és igual a la velocitat de desaparició d’aquells productes per a formar novament els elements inicials de la reacció.
Així, malgrat l’aparent estabilitat del sistema deguda a la invariabilitat de la concentració dels productes presents en la reacció, l’equilibri químic és un equilibri dinàmic, puix que el pas dels reactants a productes resultants, i viceversa, és constant Hom relaciona les activitats activitat i les concentracions dels productes de la reacció amb les dels reactants per mitjà de la llei d’acció de massa acció, que defineix la constant d’equilibri del sistema per a unes determinades condicions de pressió i de temperatura, amb la qual hom determina la composició del sistema en equilibri La…
Centre d’Estudis del Pallars
Historiografia catalana
Entitat amb seu a Tremp, constituïda el 1986, amb l’objectiu de cobrir el buit deixat amb la desaparició de la revista comarcal Escudella-2 i la crítica situació del centre excursionista Societat d’Amics de la Muntanya, únics dinamitzadors culturals de la comarca.
Els seus objectius han estat la coordinació dels estudiosos de la zona, la recuperació del patrimoni cultural pallarès, la collaboració amb altres institucions, la investigació de temes d’àmbit pallarès i la posada a l’abast d’un fons bibliogràfic comarcal També intenta desenvolupar el moviment cultural pallarès, tant amb l’organització de conferències i colloquis com amb la possibilitat de consulta de material didàctic per a mestres Les diferents seccions arqueologia, antropologia/folklore, art, biologia, geografia, geologia, història, llengua/literatura, pedagogia funcionen de manera…
vegueria
Història
Territori a què s’estenia la jurisdicció d’un veguer
.
A Catalunya, a mesura que el poder reial s’anà imposant a les jurisdiccions feudals, les vegueries augmentaren en nombre, que era de deu a la fi del s XII, i acabaren instaurant-se a tot el Principat com a demarcació bàsica de la seva administració territorial Així, en el pas dels s XIII al XIV, el territori dependent de Jaume II de Catalunya-Aragó era dividit en les vegueries de Tortosa, de Tarragona o de Tarragona i el Camp, de Montblanc, de Barcelona amb la sotsvegueria del Vallès, d’Osona o de Vic i Osona, de Berguedà o de Berga i Berguedà, poc després sotsvegueria dependent del veguer de…
punta
Labor catalana del 1897 de punta de blonda
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn.
Pot ésser de diferents materials fil —prim o gruixut—, cotó, llana, seda i fils d’or i argent Bé que la punta es fabricà des de l’antiguitat —hom ha trobat restes de puntes en tombes egípcies—, tal com és concebuda actualment no aparegué fins al segle XV, sembla que primerament a Itàlia, d’on passà a les costes europees de la Mediterrània occidental i a Flandes Els principals tipus de puntes són a l’agulla i al coixí, n'existeixen també al ganxet i a la filoja i finalment la punta al teler, o sia feta per procediments mecànics La punta a l’agulla té el seu origen en la brodada Es treballa a…
contaminació
Ecologia
Alteració de les propietats d’un medi per incorporació, generalment deguda a l’acció directa o indirecta de l’home, de pertorbacions, materials o radiacions que introdueixen modificacions de l’estructura i la funció dels ecosistemes afectats.
Generalment, les modificacions augmenten el flux energètic ecosistema i, per tant, la productivitat, la taxa de renovació respiració/biomassa, i disminueixen la diversitat, és a dir, simplifiquen l’estructura Els principals tipus d’agents contaminants són deixalles i partícules industrials i mineres, gasos procedents de vehicles, automòbils i d’altres combustions, residus sòlids urbans, restes orgàniques animals i vegetals, aigües residuals domèstiques i industrials, pesticides i materials radioactius Aquests diferents agents determinen els diferents tipus de contaminació, que, bàsicament,…
tirania
Història
Política
Poder d’una sola persona exercit d’una manera opressiva.
En l’evolució social i política de la Grècia antiga representa un estadi de transició entre el domini de la noblesa aristocràcia i l’estat popular democràcia El fenomen de la tirania es produí d’una manera generalitzada a totes les ciutats gregues, a excepció d’Argos i Esparta, a la darreria del segle VII aC i durant el segle VI aC, i a Sicília una mica més tard segle V aC Això indica que les causes de la seva aparició foren arreu les mateixes Cal veure'n l’origen fortament vinculat als grans canvis socials i econòmics que es produïren en aquestes èpoques La pèrdua de poder de l’aristocràcia…
Robert Robert i Casacuberta
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
De família modesta, de molt petit quedà orfe de pare, i, alhora que començava a collaborar a la premsa El Barcelonés i Los Rehiletes , treballà de joier i de dependent de comerç fins el 1851, en què anà a Madrid, on collaborà en diferents publicacions, fundà el periòdic satíric El Tío Crispín 1851 i el Diario Madrileño 1854 Addicte al Partit Democràtic, prengué part activa en la revolució del 1854 Relacionat, però, amb el carbonarisme, el 1855 fou empresonat dos anys al Saladero —d’on sortiria greument malalt— per l’article “Quisicosas del rey y la reina” publicat a El Tío Crispín…
,
Santa Magdalena de la Tria (Olost)
Situació Vista exterior de la capella, exemple de construcció rural, modificada posteriorment amb l’obertura de la porta actual d’entrada, a ponent, i l’afegitó del campanar d’espadanya i un parell de contraforts a cada costat, a tramuntana i a migjorn M Anglada Situada en una vall, entre les serralades del Lluçanès, sota la casa de la Tria, dalt un turonet, voltat d’una torrentera Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 20,4 —y 49,0 31 tdg 204490 Per arribar-hi cal agafar la carretera d’Olost a Prats de Lluçanès Vers el km 10 tot just passat un…
Mota de Mossellons (Elna)
Art romànic
Aquesta mota, actualment desapareguda, era situada quasi a mig camí entre Elna, Alenyà i Sant Cebrià Devia ser a uns 500 m a l’est de l’actual mas Ermengol Antigament s’alçava a uns 50 m a l’oest del “camí de CarlesCarlemany” i a pocs metres d’un camí antic que unia el poble rònec de “Vila-rasa” i l’estany de Sant Nazari amb la ciutat d’Elna El lloc de Mossellons villa Molsegones és esmentat per primer cop l’any 914 L’any 1050, es fa esment d’un alou de Mossellons Fou aquest alou l’origen del domini que tenia com a centre la mota castral Al segle XIII, hom troba diversos membres de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina