Situació
Vista exterior de la capella, exemple de construcció rural, modificada posteriorment amb l’obertura de la porta actual d’entrada, a ponent, i l’afegitó del campanar d’espadanya i un parell de contraforts a cada costat, a tramuntana i a migjorn.
M. Anglada
Situada en una vall, entre les serralades del Lluçanès, sota la casa de la Tria, dalt un turonet, voltat d’una torrentera. Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 1:50.000, full 36-13 (331): x 20,4 —y 49,0 (31 tdg 204490).
Per arribar-hi cal agafar la carretera d’Olost a Prats de Lluçanès. Vers el km 10 tot just passat un pontarró, a mà esquerra venint d’Olost hi ha el trencall de la Tria, que és a 700 m de la carretera. Deixant el cotxe a la Tria es troba un corriol que mena al mas i a l’església. (JSV)
Història
Aquesta església es trobava inicialment dins l’antic terme del castell d’Oristà i, després de la seva desaparició, restà inclosa en el terme del castell d’Olost. L’església no passà de ser una capella rural vinculada al mas de la Tria que li donà nom. El castell d’Oristà es documenta a partir del 908, quan Durable i la seva muller Alda vengueren a Adrover i a la seva muller Tructelda una peça de terra situada al comtat de Manresa, al castell d’Oristà, prop de l’església de Santa Maria d’Olost.
L’església no es troba documentada fins el 1241 en el testament de Beatriu d’Olost, en el qual figurava la de Santa Maria Magdalena. Sempre degué servir com a capella dependent del mas la Tria, situació que es mantingué fins que fou abandonada i restà sense culte, que és el seu estat actual, si bé, malgrat la deixadesa en què es troba, es manté dempeus, encara que la volta ha començat a clivellar-se, la qual cosa constitueix un greu perill per a l’església si no s’hi posa remei. (APF-ABC)
Església
Planta, a escala 1:200, de la capella, en la qual destaca la seva senzilla estructura i els contraforts exteriors que l’apuntalen.
J. Sarri
L’església de Santa Magdalena de la Tria és un exemplar rural, senzill, d’una sola nau rectangular, amb porta nova a ponent i volta d’aresta. L’antiga porta de migdia és cegada, però es veu perfectament a l’exterior i interior; era de portal amb arc de mig punt, amb dovelles mitjanes.
Hi ha quatre contraforts, dos a cada costat, per reforçar les parets i absorbir l’empenta de la volta, que és ben esquerdada. Al fons de la nau hi ha una finestra de doble esqueixada.
L’interior és arrebossat, lligat amb calç i pintat. Serveix actualment de pallissa.
Les parets exteriors presenten un carreuat força regular de tipus mitjà. Les pedres han estat ben tallades en filades uniformes, ordenadament disposades a trencajunt de mitja peça. (JSV)