Resultats de la cerca

De pare violinista, quan tenia tres anys es traslladà amb la família a Rio de Janeiro Fou alumne d’Óscar Cáceres i Edino Krieger A dinou anys aconseguí una gran notorietat amb l’enregistrament dels Dotze Estudis d’H Villa-Lobos Es perfeccionà a la Gran Bretanya, amb Julian Bream, i a Espanya, amb Andrés Segovia El 1965 fou guardonat amb el primer premi en el Concurs Internacional de l’ORTF És director del Museu Villa-Lobos de Rio de Janeiro des del 1985 André Jolivet li dedicà 2 études de concert , i Edino Krieger una altra partitura, Ritmata És protagonista d’una extensa discografia, en la…

Iniciat en la música precoçment i amb un ràpid aprenentatge, el 1961, amb només dotze anys, obtingué el primer premi de grau al Conservatori de París Poc després inicià els seus estudis amb Jasha Heifetz deixeble de Leopold Auer als EUA, prolongats durant cinc anys El 1971 interpretà amb gran èxit el Concert per a violí d’Alban Berg, sota la direcció de Georg Solti, i després realitzà una gravació de la Simfonia Espanyola , d’É Lalo, aclamada pel públic i la crítica El 1977 inicià la seva tasca docent al Conservatori de París, que ha combinat amb aparicions com a solista a les…

Estudià a la Royal Academy of Music i debutà com a pianista a dotze anys Un cop acabats els estudis, trobà diverses feines com a director d’orquestra i pianista Sempre se sentí fascinat per Edgar Allan Poe, com es palesa en el poema simfònic The Raven , opus 25 1900, un dels seus primers èxits Les seves obres foren molt interpretades a la primeria del segle XX, però posteriorment caigueren en l’oblit La seva producció, molt nombrosa, és qualitativament molt desigual S’hi detecta la influència de R Wagner, especialment de L’anell del Nibelung , i de les obres primerenques de R Strauss…

Estudià dret però, un cop acabada la carrera, decidí dedicar-se al teatre Fundà una companyia teatral, amb la qual intentà fer-se un lloc en els escenaris parisencs, però no hi reeixí Durant gairebé dotze anys treballà com a actor ambulant a Bretanya i Occitània El 1656 era novament a París, on presentà Les précieuses ridicules , l’èxit de la qual li valgué la protecció del rei L’època en què assolí més fama coincidí amb el període de collaboració amb JB Lully, fruit de la qual foren obres escèniques com Le mariage forcé , George Dandin , Le bourgeois gentilhomme o Psyché 1671 Posteriorment,…

Tota ala d’envergadura finita provoca la deflexió de les línies de flux que es donen en el cas de flux bidimensional envergadura infinita, i origina una disminució de l’angle d’atac efectiu i una resistència induïda La proximitat del terra disminueix aquesta deflexió acostant les línies de corrent de flux a les del cas bidimensional, per la qual cosa hi ha resistència induïda i s’incrementa l’angle d’atac efectiu La proximitat del terra fa augmentar la sustentació i disminueix la resistència fins el 8% quan la distància a terra és igual a la meitat de l’envergadura de l’ala i fins el 50% quan…

Especialitzada en crol en proves de velocitat i mig fons, formà part del Club Natació Barcelona, amb el qual fou dotze vegades campiona de Catalunya tres cops en 100 m lliure 1951, 1952, 1954, tres cops en 400 m lliure 1952, 1953, 1954, dos cops en relleus 4 × 100 m estils 1953, 1954 i quatre cops en relleus 4 × 100 m lliure 1951-54 També fou campiona de Catalunya de gran fons en guanyar la Travessia del Port de Barcelona 1954 En l’àmbit estatal fou quatre vegades campiona d’Espanya dos cops en 100 m lliure 1951, 1954, un cop en 400 m lliure 1954 i un cop en relleus 4 × 100 m lliure 1954

S’inicià com a nedador al CN Barcelona i després passà a jugar a waterpolo 1962-72 Jugà més de 100 partits com a porter de la selecció espanyola i fou olímpic a Mèxic 1968 i Munic 1972 Fou president de la Federació Catalana de Natació 1995-2008, creà la Diada de la Natació Catalana i fou impulsor del waterpolo femení tant a Catalunya com a la resta de l’Estat Fou vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Natació durant dotze anys És membre del comitè tècnic de la Lliga Europea de Natació i de la Federació Internacional de Natació des de l’any 2000 Fou mereixedor del premi Forjador de…

A les dotze de la nit acaba oficialment el mandat del Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia, establert el 1993 per a jutjar els diversos crims comesos en les guerres que van acompanyar el desmembrament de l’antiga Iugoslàvia 1992-95 En total es van jutjar 161 acusats, 89 dels quals van ser condemnats 62 serbis, 18 croats, 5 bosnians i 4 d’altres nacionalitats per genocidi o crims contra la humanitat En els judicis s’han interrogat uns 5000 testimonis Els considerats principals responsables van ser el president serbi, Slobodan Milosević, el president de l’autoproclamada…

Deu mesos després que s’acabi el judici, es dicten sentències de presó per als principals responsables de la trama de finançament illegal del PP conegut com "cas Gürtel", que consta de cinc peces més Francisco Correa i Pablo Crespo són condemnats a tretze anys de presó, Álvaro Pérez, conegut com  el Bigotes , a dotze anys, i l’exconsellera valenciana i expresidenta de les Corts Valencianes Milagrosa Martínez, a nou anys A set dels altres nou acusats, se’ls imposen penes menors i només dos són absolts El dia 9, nou empresaris investigats admeten haver finançat en negre el PP valencià en les…

Fou vigent fins el 1996, any en què hom aprovà l’actual codi penal Hom en distingia una de major , entre vint anys i un dia fins a trenta anys i una de menor , des de dotze anys i un dia fins a vint Ambdues comportaven la pena accessòria d'inhabilitació absoluta la reclusió major comportava, a més, la interdicció civil La reclusió, en el nou codi penal, distingueix entre la pena de presó de quinze a vint anys, amb la clàusula d’elevació de la mateixa a la pena de presó de vint a vint-i-cinc anys quan concorrin en el fet dues o més circumstàmcies agreujants, i la pena de presó de vuit a quinze…