Resultats de la cerca
Es mostren 1142 resultats
El creixement de la població
Aquest mapa, elaborat amb les dades que publica l’Informe del Desenvolupament Humà del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament i les de la Divisió de Població de les Nacions Unides, mostra la taxa mitjana de creixement de la població entre els anys 1975 i 2000, i va acompanyada amb els gràfics que palesen quins són els escenaris de previsió de creixement per continents entre l’any 2000 i el 2050 Després de l’acceleració experimentada des de la Revolució Industrial, la taxa de creixement sembla que ha entrat en una fase d’alentiment progressiu des de mitjan anys setanta Com a…
Estructures que només es troben en algunes espècies de bacteris
Patologia humana
A part els elements obligats, nombroses espècies de bacteris tenen altres estructures que s’anomenen elements facultatius , entre els quals s’inclouen la càpsula, el glucocàlix, els flagels, les fímbries i les espores La càpsula és un recobriment prim i semicompacte que cobreix per fora la paret cellular d’algunes espècies de bacteris, i que és formada bàsicament per hidrats de carboni i elements proteics Sol contenir un sol bacteri Tanmateix, però, en nombroses espècies engloba dues o més cèllules bacterianes, les quals, per tant, han de traslladar-se, si ho fan, conjuntament La funció de la…
Estructura present a tots els bacteris
Patologia humana
Totes les espècies de bacteris tenen una sèrie d’estructures o d’elements obligats, entre els quals s’inclou el nucli o nucli bacterià el citoplasma o substància que envolta el nucli la membrana cito-plasmàtica que envolta i delimita el citoplasma i la paret cellular El nucli bacterià es compon fonamentalment d’una gran molècula d’ADN, per bé que també conté diverses molècules d’ARN i proteïnes La característica més destacada del nucli bacterià és que, a diferència del nucli de les cèllules eucariotes, no és delimitat per una membrana nuclear La molècula d’ADN bacterià nuclear és un filament…
zinc
Economia
Química
Tecnologia
Element químic, de nombre atòmic 30, pertanyent al grup IIB de la taula periòdica.
Conegut des de l’antiguitat, hom l’ha emprat en la fabricació del bronze i el llautó És un element d’abundància mitjana que es troba àmpliament distribuït a la natura constitueix l’1,2 x 10 - 2 % del pes de l’escorça terrestre És constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses de 64 48,89%, 66 27,81%, 67 4,11%, 68 18,57% i 70 0,62%, que determinen un pes atòmic de 65,38 En són coneguts, a més, deu radioisòtops artificials Els seus minerals més importants són la calamina ZnCO 3 , la willemita Zn 2 SiO 4 i l’esfalerita ZnS No ocorre natiu, i hom l’obté per torrefacció en l’…
Castellfollit del Boix
Castellfollit del Boix
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al límit amb l’Anoia; ocupa un conjunt de relleus oligocènics, en bona part tabulars, que formen la divisòria entre les conques del Llobregat i de l’Anoia.
Situació i presentació Limita al N amb Aguilar de Segarra i Rajadell, a l’E amb Sant Salvador de Guardiola i al SE amb els municipis del Bruc, Castellolí, Òdena i Rubió tots de l’Anoia Al municipi hi ha un conjunt de relleus tabulars i atalussats, balcons panoràmics sobre el Pla de Bages, Montserrat i la serra de Rubió, que separa les conques del Cardener i de l’Anoia Entre els primers, cal fer esment de les proes paralleles —vistes des de la terra baixa— de Gosem, el Tinell i Sant Pere Les serres de Can Torre, de Fontanelles, del Grau i de Palomes i els cims del Cogulló de Can Torre 877 m,…
Salàs de Pallars
Salàs de Pallars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, a la Conca de Tremp.
Situació i presentació El terme municipal de Salàs de Pallars, de 20,27 km 2 d’extensió, és situat a migdia de la Conca de Dalt o de la Pobla de Segur, estès formant una estreta franja de direcció SE-NW a la dreta de la Noguera Pallaresa, on aquesta forma el pantà de Sant Antoni Limita al S amb el terme de Talarn, al SW amb les terres de Gurp de la Conca Tremp, al NW amb les terres d’Espluga de Serra Tremp, al N amb l’enclavament de Toralla i Serradell Conca de Dalt, al NE amb la Pobla de Segur i al SE amb els municipis de Conca de Dalt i Isona, aquests dos darrers a l’altra banda del pantà…
El marc geogràfic del romànic de la Segarra
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Segarra i de l’Urgell, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Segarra és una de les dues comarques, juntament amb l’Urgell, que forma l’anomenada Depressió Central Catalana Ambdues comarques limiten entre elles, i pertanyien, en un principi, a la regió VIII en la divisió territorial de Catalunya de l’any 1936 Aquesta divisió, com és conegut, no es va adaptar a la realitat històrica i popular, sinó que va posar un major èmfasi a assolir un equilibri entre l’extensió i la població del territori això va donar com…
Urticària i angiodema
Patologia humana
Definició La urticària és una inflamació del derma i l’hipoderma, generalment d’origen allèrgic, caracteritzada per l’aparició sobtada de favasses, o favons, de color rosat i grandària diversa que provoquen coïssor Sovint, se’n presenta més d’una, cadascuna de les quals desapareix al cap de poques hores, però l’aparició de lesions noves que es disseminen per tot el cos pot continuar hores o bé dies, de vegades setmanes L’ edema angioneuròtic o angioedema és una variant de la urticària, que s’esdevé quan la inflamació afecta especialment l’hipoderma L’angioedema consisteix en una tumefacció…
Osteomielitis
Patologia humana
Definició L’osteomielitis és una infecció de l’os i la medulla òssia En general, els gèrmens responsables de la infecció són bacteris, però de vegades es tracta d’un altre tipus d’agents infecciosos, com és ara virus o fongs Tipus i causes Les osteomielitis es classifiquen segons la via que han seguit els gèrmens per arribar a l’os i infectar-lo Seguint aquest criteri, es considera que hi ha osteomielitis hematògenes, osteomielitis per contigüitat i osteomielitis directes La presentació més habitual és l’ osteomielitis he matògena , és a dir, aquella en què la via d’infecció és la circulació…
art xinès

Vas xinès de l’època ming
© Fototeca.cat
Art
Art propi de la Xina.
L’origen de la cultura xinesa se situa a la vall del Huang He Els pobles yao i we en marquen l’inici millennis tercer i segon aC a Yangshao El contacte amb els pobles de les estepes de l’Àsia septentrional i central hi introduí l’art del jade i de la talla d’eines i armes hom hi aplicà, com a ornament, les pedres precioses en forma de ronyó, i no trigaren a rebre el caràcter eticofilosòfic de la noblesa supraterrenal, especialment quan fou conegut l’art de la fosa del bronze al principi de la dinastia shang, al segon millenni Ultra armes, hom fonia monedes, joiells i, sobretot, vasos cultuals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina