Resultats de la cerca

Estudià música a la seva ciutat natal, on debutà el 1971 amb el paper de Frasquita Carmen Un any després interpretà a Sofia i el de Violetta La Traviata , personatge que representà novament al Festival d’Ais de Provença el 1976 La seva carrera internacional l’ha dut a fer memorables debuts en teatres com el Covent Garden de Londres 1976 o el Metropolitan de Nova York La seva veu versàtil i el domini dels recursos expressius li han permès abordar un am pli repertori, que va de C Monteverdi a A Schönberg, passant per WA Mozart, V Bellini, G Verdi, G Puccini, R Wagner o R Strauss Ha…

El tresista Valentín Cané fundà el grup el 1924 a Cuba, però la formació no es denominà La Sonora Matancera fins el 1932, que s’hi afegí el cantant i nou líder, Rogelio Martínez Amb l’eclosió de la ràdio, i sobretot del cinema i la televisió, La Sonora Matancera feu arribar el seu son arreu de Cuba i fins fora de l’illa, i aconseguí una popularitat molt gran a tota l’Amèrica llatina, especialment els anys cinquanta El 1960 la formació es traslladà a Mèxic, i el 1962, a Nova York, i ja no tornà a Cuba A més de son , incorporà tots els nous estils que anaven apareixent, com el mambo, a l’…

Bryan Ferry veu i teclats, Brian Eno sintetitzadors i Andy Mackay saxo foren el nucli inicial de la formació, als quals s’afegiren més tard Paul Thompson bateria i Phil Manzanera guitarra La fórmula que els feu únics era la barreja del pop britànic i el soul americà aportada per Ferry i les ganes d’experimentar d’Eno, a més d’una estètica kitsch i una gran influència del pop art Eno només enregistrà dos discos amb el grup, però foren un model per a moltes altres formacions i per al glam-rock Convertit en líder únic de Roxy Music, Ferry l’orientà cap al soul - pop i la música…

Entre el 1991 i el 1992 fou dirigida per Sergi Casademunt i el 1994 n’assumí la direcció Lluís Vilamajó fins el 1999, moment a partir del qual ho feu Manel Valdivieso Un dels objectius de la formació fou la represa de la polifonia en les celebracions litúrgiques a la basílica de Santa Maria del Mar, especialment en la missa del Gall amb la interpretació del Cant de la Sibilla Simultàniament mantingué una activitat concertística, amb actuacions arreu de Catalunya, i també a Luxemburg, França i Alemanya Edità diversos discos sobre obres polifòniques medievals de Catalunya i enregistrà…

Entre el final del 1905 i el principi del 1906, el violoncellista català Pau Casals, el pianista suís Alfred Cortot i el violinista francès Jacques Thibaud es constituïren com a trio a París Feren el primer concert junts com a agrupació de cambra a Lilla, el 18 de desembre de 1906 El 1933 es dissolgué i cada membre reprengué la seva carrera en solitari, la qual, de fet, mai no havien abandonat Fou un dels grups de cambra més famosos i admirats del món Aconseguí èxits esclatants i lloances de la crítica i el públic, i enregistrà les grans obres del repertori clàssic i romàntic Les seves…

La interpretació històrica que fan de la música del Barroc és la seva principal característica Inicialment es tractava d’un conjunt de cambra dedicat a la interpretació de música barroca, tant sacra com profana El grup aviat assolí un gran prestigi al seu país, i el 1979 feu el seu debut internacional en el marc del Holland Festival, a Londres El 1983, en commemoració del X aniversari, la formació es transformà en una orquestra, i des de llavors ha realitzat gires per Europa, Amèrica, Austràlia i, fins i tot, el 1985, la Xina, amb motiu de l’any Bach Ha rebut el Premi Buxtehude de la ciutat…

Estudià piano i composició a Pesaro i Roma, i de seguida fou assistent de T Serafin El 1944 debutà a Roma com a director de La Traviata , i entre el 1946 i el 1955 fou director permanent de l’Òpera d’Estocolm, on compaginà el repertori italià amb òperes d’autors escandinaus Del 1955 al 1961 dirigí l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Danesa, i després tornà a l’òpera, com a director permanent a Budapest 1961-65 Durant el període 1964-66 dirigí al Carnegie Hall i al Metropolitan de Nova York, on tornà regularment fins el 1968 Des d’aquesta època i fins al 1981 realitzà un gran nombre d’…

Estudià violí amb el seu pare, que era violinista, i més tard viatjà a Itàlia Quan tornà dirigí l’Orquestra de Cordes de Derby 1943-45 i el 1947 fou assistent de F Busch al Festival de Glyndebourne, on quatre anys després debutà com a director amb l’òpera Don Giovanni , de WA Mozart Director de música al Festival de Glyndebourne entre el 1969 i el 1978, hi dirigí un extens repertori, especialment centrat en Mozart -sobretot Idomeneo , que enregistrà en repetides ocasions- i en autors del segle XX El 1951 actuà a l’Òpera de Viena i un any després ho feu al Covent Garden de Londres…

Estudià percussió, i guanyà el primer premi de final de carrera al Conservatori de París La seva trajectòria professional començà com a percussionista en diferents orquestres i com a compositor de música per al cinema Des del 1965 estudià direcció d’orquestra amb Pierre Dervaux i Pierre Boulez a París i Basilea respectivament Fou director de l’Òpera Còmica i l’Òpera de París, i el 1976 fou nomenat per al mateix càrrec a la Nova Orquestra Filharmònica de Lille El seu repertori ha estat centrat de manera especial en la música contemporània, amb concerts celebrats arreu d’Europa El 1985 realitzà…

Cursà sòlids estudis musicals i treballà com a arranjador per a diverses orquestres, entre les quals destaquen la d’Earl Hines 1943 i la de Louis Jordan 1945-49, de la qual era també el pianista Després adoptà l’orgue Hammond, de l’ús del qual fou un dels pioners, i formà un trio amb guitarra i bateria, amb el qual gravà, per exemple, At Birdland 1956 Continuà escrivint arranjaments un dels més coneguts és el de la peça April in Paris 1955, que feu per a l’orquestra de Count Basie Enregistrà amb diferents artistes, com ara Johnny Hodges i Ella Fitzgerald Del 1969 al 1971 treballà…