Resultats de la cerca

Filla de republicans exiliats, tornà a Catalunya amb dos anys Es formà en llengües romàniques El 1974 s’establí a Itàlia, primer a Nàpols, on treballà a la universitat com a professora de castellà, i més tard ensenyà llengua i literatura catalanes a les universitats de Florència i Pisa Reconeguda especialista en l’obra de Mercè Rodoreda, durant quatre dècades traduí a l’italià la seva obra També és autora de la traducció italiana de les Poesies futuristes de Joan Salvat-Papasseit 1990, i el 2003, juntament amb Anna Baggiani, de la  Doctrina pueril  de Ramon Llull També treballà…

Estudià al Royal Manchester College of Music 1945 i, essent encara estudiant, formà part del New Music Manchester Group , interpretant la seva pròpia música, així com obres de M Davies Debutà el 1956 substituint un pianista indisposat, la qual cosa feu que interpretés gairebé a vista el Concert núm 2 de J Brahms L’any següent debutà amb l’Hallé Orchestra Juntament amb V Ashkenazy, el 1962 guanyà el primer premi del Concurs Čajkovskij de Moscou El seu repertori fou molt ampli, però destacà sobretot com a intèrpret d’obres del període romàntic, especialment de F Liszt i de F Busoni, del qual…

Aquest es desenvolupà a partir de formes antigues d’exercicis de taoin i de txikung, combinades amb tècniques de circulació del qi, de respiració i d’elements marcials El seu origen és divers segons les fonts Alguns ho relacionen amb un ermità, anomenat Chang Sang Feng segle XIV, qui sembla va tenir un somni en el qual una deessa taoista li ensenyà els moviments del taitxí, encara que una altra versió diu que els va extreure de la lluita entre una serp i una grua Altres, en una versió més versemblant, afirmen que el taitxí aparegué fa uns tres-cents anys, a finals de la dinastia…

Es formà musicalment a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, en una època en què aquesta era considerada un dels millors centres de formació musical de Catalunya El 1830 ingressà com a músic d’un regiment militar d’artilleria a Barcelona En crear-se el Liceo Filodramático de Montesión se li encomanà la direcció de l’orquestra La seva tasca en aquesta formació es qualificà de molt bona en la premsa de l’època, i sabé conjuntar una orquestra en què hi havia des de músics afeccionats fins a bons i experimentats instrumentistes També exercí la docència al Liceo Filarmónico Barcelonés, on …

Estudià violí amb H Parker a Yale i el 1920 anà a París, on fou alumne de V d’Indy a la Schola Cantorum El 1921, ja novament als Estats Units, estudià amb E Bloch i s’incorporà a l’Orquestra del Teatre Capitoli com a violí i al Ribaupierre Quartet en qualitat de viola El 1928, gràcies a una beca, tornà a estudiar a París, on romangué durant tres anys Fou allí on definí un estil personal i escriví les obres que li donaren fama, la Sonata número 2 per a violí i el Quartet de corda número 3 En 1932-38 ensenyà música a Vassar Michigan i, des del 1938, al New England Conservatory of…

Entrà al Conservatori de París el 1807, on fou alumne de PJ Garat a partir del 1811 Realitzà el seu debut a la capital francesa amb La caravane du Caire , d’AEM Grétry, el 1813, i dos anys després, al King’s Theatre de Londres amb Adelasia ed Alderano , de S Mayr El primer paper principal que interpretà fou el de Comte d’Almaviva en Les noces de Fígaro , el 1819, al Théâtre-Italien Participà en l’estrena el 1820 de Marguerite d’Anjou , de G Meyerbeer, al Teatro alla Scala de Milà Des del 1827 fins al 1853, any aquest darrer en què es retirà definitivament dels escenaris, interpretà a l’Òpera…

En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France Des del 1885 fou secretari tresorer de l’École des Chartes fins el 1907 Fou també director adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana, i mantingué relació epistolar i personal, entre altres filòlegs i erudits, amb Manuel Milà i…

Aprengué violí amb el seu pare, i a nou anys ja formava part d’un quartet Amb el patrocini del comte Eugen z Brvna pogué anar al Conservatori de Praga, on estudià amb FW Pixis i BD Weber Després d’algun èxit i de la finalització dels estudis tocà en l’orquestra del Teatre de la Ciutat després ho feu a Praga, Teplice i Horovice El 1826 anà a Viena, ciutat on ensenyà violí i establí amistat amb F Schubert El 1828 conegué N Paganini a Viena i quedà fortament impressionat Amb el temps adquirí una gran popularitat a Viena i a Bohèmia, on anava sovint El 1830 feu la coneixença de F…

Del 1866 al 1871 estudià a Alemanya amb C Reinecke, J Rheinberger i E Rietz Exceptuant el parèntesi de la seva estada a Berlín com a professor de cant 1879-83, la seva activitat se centrà al seu país natal, on es convertí en un dels principals promotors de la vida musical, essent director de la Societat Musical de Göteborg 1872-83, de la Societat Filharmònica 1885-95 i de l’Òpera Reial 1892-97, com també fundador i director de la Societat Filharmònica de Malmö 1902-07 Des del 1909 fins al 1919 ensenyà composició al Conservatori d’Estocolm i treballà com a crític musical de "Nya…

Estudià a Viena amb H Graedener 1914-16 i després amb A Schönberg i G Adler 1920-24 Obtingué el doctorat amb una tesi sobre F Mendelssohn 1925 Ensenyà teoria i composició al Conservatori de Lwów 1924-41 Fou redactor en cap de les revistes "Orkiestra" i "Echo", i exercí de crític musical a l'"Express Wieczorny", de Lwów Morí durant la Segona Guerra Mundial en circumstàncies poc clares a mans dels nazis La seva importància rau en el fet que fou el primer compositor polonès que seguí l’ensenyament de Schönberg i el dodecatonisme en la seva obra, aplicant-lo al material folklòric,…