Resultats de la cerca
Es mostren 1774 resultats
Francesc Casanovas i Gorchs
Economia
Música
Teatre
Artista, crític d’art, cantant i empresari teatral.
Es formà a Llotja Exposà per primera vegada l’any 1877 a Girona i, després vers el 1880, viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva — Infanticidi —, fet que marca l’inici de la seva relació amb el món del teatre Com a cantant d’òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d’aquell país De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d’illustració per a editorials i revistes Els primers anys d’aquest segle exercí com a crític d’art del diari La Publicidad No…
James Levine
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Debutà a deu anys com a pianista amb l’Orquestra Simfònica de Cincinnati i posteriorment estudià a la Juilliard School de Nova York El 1964 fou director assistent de George Szell a l’Orquestra de Cleveland El 1970 es presentà a l’Òpera de San Francisco amb Tosca , el mateix títol del seu debut a la Metropolitan Opera House de Nova York 1971 El 1976 debutà al Festival de Salzburg amb la reeixida posada en escena de La clemenza di Tito , i el 1982 dirigí per primera vegada al Festival de Bayreuth, al capdavant de Parsifal El 1976 fou nomenat director de l’Orquestra de la…
,
Ramon Oller i Martínez
Teatre
Escenògraf i coreògraf.
Estudià a l’Institut del Teatre, formació que amplià amb estades a París i a Londres Després de participar en diverses coreografies i escenografies, el 1984 dissenyà el seu primer treball, Dos Dies i Mig , i el mateix any fundà la companyia ‘Metros’, amb el qual ha presentat diversos espectacles De metros y metros 1986, Duérmete ya 1995, Pecado Pescado 2000, Sangre pura 2002, Carmen 2003, DaliDance 2004 Romeo i Julieta 2005, Madame Butterfly 2006 i Bernarda Alba Bendita 2008, entre d’altres Ha collaborat, a més, en espectacles de la Compañía Nacional de Danza, el Ballet Nacional de España, It…
Klaus-Michael Grüber
Teatre
Director teatral alemany.
Fou alumne de Melchinger i de Strehler Les seves escenificacions es caracteritzaren per un ritme equilibrat i harmònic L’any 1972, realitzà el seu primer muntatge a la Schaubünhe Berlín amb l’obra Geschichten aus dem Wiener Wald ‘Històries dels boscs de Viena’, de Hórvath Com Stein i Hübner, reivindicà una reforma del teatre burgès amb solucions alternatives com les imatges i la pantomima, però contraposà al realisme de Stein la creació de mons fantàstics El 1975 celebrà a París amb el Faust Salpêtrière un dels seus èxits més grans La seva predilecció especial per Hölderlin es mostrà en…
Jean Sibelius
Música
Nom amb el qual és conegut el compositor finlandès Johan Julius Christian Sibelius.
Format a l’Institut de Música de Hèlsinki amb MWegelius 1892-1910, i a Viena, on en fou professor Retirat a Järvenpää, prop de Hèlsinki 1904, es dedicà a la composició Dirigí l’estrena de les seves obres més notables, entre les quals destaquen En saga ‘Una saga’, 1892, la suite Karelia 1893, set simfonies 1898-1924, Finlàndia 1899, Concert per a violí 1903, Pan ja Echo 1906, Dance Intermezzo 1907, Bardi 1913, Tapiola 1926, etc És autor d’obres per a piano, d’un quartet de corda 1909, d’un centenar de cançons, cantates, d’obres corals i de Kullervo 1891, simfonia per a solistes, cor i…
Franco Battiato
Música
Cinematografia
Cantant, músic i director de cinema italià.
Fou una de les personalitats més eclèctiques, originals i influents a l’escena musical italiana La seva música inclou i combina diversos estils musicals, des de la música antiga romàntica a la música experimental, passant per l’òpera, la música ètnica, el rock progressiu o la música pop Les lletres de les seves cançons tenen un caràcter existencialista i reflecteixen els seus interessos, com la filosofia oriental o la meditació L’àlbum La voce del padrone 1981, del qual vengué un milió de còpies, revolucionà el panorama musical italià És autor de cançons de gran èxit, com ara …
Silviu Purcarete
Teatre
Director escènic romanès.
Format a l’acadèmia de teatre de Bucarest, treballà amb el Jove Teatre de Piatra Neamt, el Teatre de Constança i el Teatrul Mic de Bucarest Ubu roi 1989, d’AJarry, fou el primer muntatge amb la companyia del Teatre Nacional de Craiova, que dirigí fins el 1996 Durant aquest període fou designat director del Teatre Bulandra de Bucarest, amb el qual realitzà el Teatro comico de Goldoni 1992, i també collaborà amb companyies com les del Teatre Nacional de Marionetes Tandarica de Bucarest, Teatre Nacional de Porto, el Nottingham Playhouse o els festivals d’Avinyó El 1996 passà a dirigir el Théâtre…
La vicaria
La vicaria, oli de Marià Fortuny i Marsal
© Fototeca.cat
Pintura
Pintura a l’oli sobre taula (60 × 93,5 cm) de Marià Fortuny i Marsal.
Es conserva al Museu d’Art Modern de Barcelona Els primers esbossos daten del 1867 —any del casament del pintor—, i n’és el més complet l’aquarella del Museo de Bellas Artes de Saragossa Una primera versió, també a l’oli sobre taula París, collecció hereus de Goupil, fou pintada a Madrid 1867-68 A Roma, el 1868, començà la versió definitiva, que no acabà fins el 1870, a París, on s’exposà el mateix any a la galeria Goupil i obtingué un èxit extraordinari i una crítica molt elogiosa de Théophile Gautier Adquirida per Mme Cassin, passà el 1912 al comte de Pradère, a qui Joaquim Folch i Torres l…
Werner Hollweg
Música
Tenor alemany.
De primer havia orientat la seva carrera cap a les finances, però el 1958 decidí dedicar-se al cant Estudià a Lugano, Munic i Detmold i debutà el 1962 amb la companyia de l’Òpera de Cambra de Viena Entre el 1963 i el 1967 cantà al Teatre Municipal de Bonn Posteriorment es presentà amb èxit al Maggio Musicale Fiorentino, a l’Òpera de Viena i al Festival de Salzburg El 1981 interpretà el paper principal d' Idomeneo, re di Creta de WA Mozart en la versió discogràfica dirigida per N Harnoncourt, que també confià en ell per a la posada en escena del 1988 de Die Fledermaus 'El ratpenat…
Maria Callas
Maria Callas
© Fototeca.cat
Música
Nom amb què fou coneguda la soprano grega Maria Kalogerópulos.
Fou deixebla d’Elvira de Hidalgo a Atenes, on debutà a 15 anys amb Cavalleria rusticana , de Mascagni El 1947 començà a Verona la seva carrera internacional interpretant La Gioconda , de Ponchielli La seva veu, tècnicament discutible, però d’una extensió tan formidable la 2 a fa 5 que li permetia de cantar des de papers d’agilitat Lucia di Lammermoor fins als de soprano dramàtica Tristan und Isolde , juntament amb l’expressivitat punyent de què era capaç i el seu talent com a actriu dramàtica la convertiren en la diva indiscutible de l’òpera mundial durant els anys cinquanta i en el gran…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina