Resultats de la cerca

Des del 1847 publicà les seves poesies en diverses publicacions periòdiques, entre d’altres  La Esperanza i El Correo de la Moda Álbum de señoritas , per a la darrera de les quals també escriví articles històrics, biografies de dones cèlebres i la novella Una perla y una lágrima Publicà llibres de poesia Las violetas , 1850, la novella Quien bien ama nunca olvida i un recull de llegendes de la comarca Estigué en contacte amb diverses escriptores de l’època, com ara Carolina Coronado, Amalia Fenollosa, Robustiana Armiño i Vicenta García Miranda La seva obra s’inclou dins del…

Féu les primeres armes en la guerra d’Holanda Del 1695 al 1697 fou enviat com a comandant en cap de l’exèrcit francès a Catalunya i s’apoderà de Barcelona 1697 Es distingí com a general borbònic durant la Guerra de Successió espanyola Estigué a Itàlia, on obtingué la victòria de Calcinato, i a Flandes, on fou derrotat a Oudenaarde 1708 per Marlborough i el príncep Eugeni El 1710 passà a la península Ibèrica, on féu entrar novament Felip V a Madrid i guanyà les batalles de Brihuega i Villaviciosa, decisives per al triomf borbònic

Franciscà, estigué al servei d’Alfons el Magnànim, que el pensionà l’any 1455 a Roma L’any següent figura com a almoiner major de Ferran I de Nàpols, i el 1475 com a cantor a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó És autor d’obres religioses, de villancicos i de cançons profanes se n'han conservat dues misses, alguns motets i 17 cançons profanes La seva producció mostra un gran domini de l’escriptura contrapuntística de l’escola francoflamenca del darrer terç del s XV La seva originalitat està a simplificar la tècnica per donar una major expressivitat al text

Primer baró d’Algerri Des del 1519 estigué al servei del secretari reial Hugo de Urríes Del 1529 al 1535 fou lloctinent de protonotari A la mort d’Alfonso de Valdés 1532, s’encarregà dels afers napolitans durant quatre anys 1532-36 Acompanyà l’emperador Carles V a Tunis, on fou nomenat secretari El 1546 aconseguí el càrrec de secretari per a les Balears, gràcies a la influència de Francisco de los Cobos A la mort d’aquest 1547, intentà en va de succeir-lo com a secretari de l’emperador, càrrec que probablement exercí fins a la mort

Poeta d’avantguarda, escriví, entre d’altres, Poemas nicaragüenses 1933, El jaguar y la luna 1959, Zoo 1962 i Cantos del Cifar 1971 Del seu teatre es destaca l’obra d’intenció política Por los caminos van los campesinos Els anys trenta estigué molt relacionat amb el grup d’intellectuals catòlics espanyols a l’entorn de Rde Maeztu i propugnà un ideal d’Hispanitat d’arrels tradicionalistes Del 1954 al 1998 fou codirector del diari La Prensa Fou membre 1945 i director 1964-2002 de l’Academia Nicaragüense de la Lengua i rebé, el 1991, el premi Gabriela Mistral atorgat per l’OEA

Estigué al servei del marquès de Los Vélez, al qual seguí en els seus càrrecs de lloctinent de Catalunya 1640-41, d’ambaixador a Roma i virrei de Sicília 1644-47 Conreà la poesia Donaires del Parnaso , 1624 i el teatre, però excellí en el conte, a la manera de les novelle italianes Noches de placer , 1631 Los alivios de Casandra , 1640, i en la novella llarga de tradició picaresca, bé que evolucionada cap a un cert costumisme Las harpías de Madrid 1631, La niña de los embustes 1632, El bachiller Trapaza 1637 i, sobretot, La Garduña de Sevilla 1642

Fill de Joan de Montcada i de Luna, baró de Xiva Era prior major de Tortosa i fou president de la generalitat de Catalunya 1470 El 1474 fou nomenat bisbe de Vic, però no hi residí, i actuaren en nom seu bisbes titulars Féu reunir sínodes a Vic 1474 i a Manresa 1481 Estigué molt de temps a les corts de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1493 fou nomenat bisbe de Mallorca, i el 1496, de Tarassona, on emprengué la reforma de la clerecia i acabà les obres del claustre de la catedral

Professor a Berlín, estigué empresonat durant uns quants mesos 1938 en el camp de concentració de Buchenwald —la seva obra Der Totenwald ‘El bosc dels morts’, 1946 recull aquesta cruel experiència— Es decantà després cap a una vida al marge de la civilització moderna, i els seus escrits palesaren una autèntica veneració per la natura, considerada com un refugi, i una nova visió mística de la vida De la seva obra cal destacar les novelles Die Flucht ‘La fugida’, 1916, Die Majorin ‘La sergenta’, 1934, Das einfache Leben ‘La vida senzilla’, 1939, Die Jerominkinder ‘Els infants…

Feia de tipògraf, i milità a la CNT Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou director a València de Solidaridad Obrera Des del 1931 esdevingué el màxim dirigent de la federació catalana del PSOE Ingressà al PSUC, i fou nomenat conseller de comunicacions de la Generalitat juliol del 1936, de justícia desembre del 1936, de proveïments, treball i obres públiques maig del 1937 A l’exili estigué a diversos països, fins que s’establí a Budapest S'oposà a Joan Comorera, i durant anys fou un dels principals dirigents del partit Collaborà en Nous Horitzons El 1976 tornà a Barcelona

Format a Llotja, d’on fou professor des del 1787 Fou pensionat per la Junta de Comerç a Roma 1790-95 Del 1808 al 1814 estigué separat de la docència per la seva negativa a jurar fidelitat a Josep I Dirigí l’escola de Llotja del 1821 al 1840, etapa en què hagué d’encapçalar les tasques de salvament de les obres d’art malmeses durant la crema de convents del 1835 En queden algunes obres, còpies de pintures clàssiques, i retrats, entre els quals sobresurt el seu magnífic Autoretrat Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi