Resultats de la cerca
Es mostren 14551 resultats
espartaquisme
Història
Moviment polític obrer d’extrema esquerra sorgit a Alemanya durant la Primera Guerra Mundial.
Es concretà a l’entorn del Spartakusbund ‘Lliga d’Espàrtac’, grup dissident del partit socialdemòcrata alemany davant l’actitud que aquest havia pres de cooperació amb el poder durant la guerra El nom procedia d’una publicació clandestina, “Spartakusbriefe” ‘Lletres d’Espàrtac’, dirigida per Karl Liebknecht Aquest i Rosa Luxemburg, que hi collaborava, influïren sobre el desenvolupament del grup, que esdevingué una fracció independent del partit socialdemòcrata 1916 i que passà al partit socialdemòcrata independent 1917 La Revolució Russa d’aquest any dugué els espartaquistes a…
campanya
Militar
Període en què les tropes resideixen o operen en zones o àrees declarades en estat de guerra.
Antigament, el clima imposava, en general, campanyes de primavera, estiu, etc Actualment hom continua parlant de campanya en llocs on el clima es caracteritza per grans variacions estacionals d’hivern a Rússia, durant la Segona Guerra Mundial la influència dels monsons al Vietnam, etc
pau de Praga
Història
Acord signat el 23 d’agost de 1866, que conclogué la guerra Austroprussiana, iniciada aquell mateix any.
Àustria s’hi avingué a pagar una indemnització de guerra i a permetre la formació d’una Confederació d’Alemanya del Nord i la incorporació dels ducats de Slesvig i Holstein a Prússia Significà un pas decisiu envers la unitat alemanya i l’hegemonia prussiana
José Rodríguez de Arias y Álvarez
Marí de guerra.
El 1776 entrà a l’armada en el departament de Cadis i acabats els seus estudis seguí una llarguíssima carrera, en una època de contínues hostilitats amb França i Anglaterra, navegant generalment entre Cadis i el continent americà Del 1836 al 1839 fou comandant general del departament de Cadis i el 1847 fou nomenat capità general i president de la junta directiva i consultiva de l’armada
la Coronela

El milicià Gaspar Ferran de la companyia de platers en 1707
Gaspar Ferran, 1707 - Biblioteca Catalunya
Força armada que Barcelona posava en peu de guerra per a la seva defensa.
Era formada pels individus dels gremis, organitzada en batallons i companyies, a les quals corresponia la defensa d’un sector determinat de les muralles El cap suprem o coronel era el conseller en cap de la ciutat el darrer fou Rafael Casanova 11 de setembre de 1714 Té l’origen en l’antiga host de la ciutat, reorganitzada el 1646 La seva bandera era la de Santa Eulàlia Durant el setge de Barcelona 1713-14 es distingí especialment en la defensa de la ciutat i arribà a comptar 3500 homes Fou la primera institució dissolta pels borbònics en ocupar Barcelona 13 de setembre de 1714 L’organització…
torreta
Transports
Cadascun dels reductes cuirassats que protegeixen elements vulnerables d’un vaixell de guerra situats sobre la coberta.
Quan hom parla simplement de torreta, fa referència al reducte que protegeix els canons de gran calibre, anomenat també torre barbeta Hom anomena torreta de comandament la que protegeix el post de comandament, torreta d’observació la que protegeix un lloc d’observació, etc La primera torreta aparegué durant la guerra de Secessió, el 1862, a bord del cuirassat Monitor
convencions de la Haia
Història
Acords relatius a la guerra resultants de les conferències internacionals que tingueren lloc a la Haia el 1899 i el 1907.
La primera reunió maig-juliol del 1899, convocada pel tsar Nicolau II, aplegà representants de 26 països i regulà la guerra marítima, terrestre i aèria i creà un tribunal permanent d’arbitratge per a resoldre els litigis internacionals, constituït el 1901, amb seu a la Haia La segona conferència juny-octubre del 1907, amb assistència de plenipotenciaris de 44 estats, revisà els acords del 1899, estatuí l’obligatorietat de la declaració de guerra prèvia a les hostilitats i tractà de protegir la població civil dels països belligerants i els drets dels neutrals Les dues…
milícia
Història
Militar
Tropa o gent de guerra, especialment aquella que té un grau de militarització inferior a la de l’exèrcit (exèrcit; host).
Les milícies, com a forces auxiliars, reserves o formacions defensives, es desenvoluparen a partir del sXVII com a complement dels exèrcits, que aleshores ja eren arreu d’Europa permanents i assalariats Les milícies, en canvi, eren locals, formades per paisans instruïts ocasionalment i que hom mobilitzava només en cas de guerra Cal veure-hi la llavor del soldat-ciutadà i del servei militar obligatori L’existència de milícies a les Tretze Colònies americanes, destinades a lluitar contra els indis i els francesos, permeté d’utilitzar-les a la guerra d’independència…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina