Resultats de la cerca
Es mostren 2130 resultats
semipelagianisme
Cristianisme
Nom donat modernament a un conjunt de doctrines teològiques dels segles V i VI, defensades per Joan Cassià, Vicenç de Lerins, Faust de Riez, etc, amb el suport dels monjos del sud de la Gàl·lia, que intentaren de mitigar la doctrina de la gràcia de sant Agustí.
El terme fou creat a finals del segle XVI pels deixebles de Domingo Báñez per designar la doctrina de la gràcia de Luis de Molina molinisme Sosté que la diferència entre escollits i rèprobes depèn no pas de la predestinació divina, sinó de la voluntat humana, de la qual procedeix també la iniciativa de la fe o almenys de la credulitat pius credulitatis affectus i, doncs, de la salvació Idees considerades reminiscència del pelagianisme , foren combatudes per Pròsper d’Aquitània, Fulgenci de Ruspe i Cesari d’Arle, que n'obtingueren la condemna al segon sínode d’Aurenja 529, on…
Immanuel Kant
Música
Filòsof alemany.
Adscrit a la Illustració alemanya Aufklärung , el seu pensament intentà conciliar l’empirisme amb una forma de subjectivisme Kant només tractà de la música amb relació a les seves idees estètiques generals En la Crítica del judici i en l' Antropologia des d’un punt de vista pragmàtic , classifica els diferents arts a partir del concepte de raó elaborat per ell mateix la música és, de fet, un art incapaç de suscitar la reflexió en l’oient i, en canvi, és un llenguatge universal perquè activa les disposicions afectives Es tracta, per tant, d’un art només apte per a proporcionar…
Leonardo da Vinci
Música
Artista i científic italià.
El seu mestre, Andrea del Verrocchio, fou també músic Exercí com a professor de música, manifestà un interès especial pels temes relacionats amb l’acústica i inventà un nombre considerable d’instruments, a més de millorar-ne altres d’existents També manifestà idees pròpies pel que fa a la filosofia de la música, posant-la al capdamunt de les arts, per sota de la pintura Tocava la lira da braccio , i els biògrafs el citen com un gran improvisador que arribà a actuar davant Ludovico Sforza per ordre de Lorenzo de Mèdici Mantingué contacte estret amb Franchino Gaffurius El seu…
Joan Llarch
Historiografia catalana
Escriptor, anarquista i dietarista.
Nasqué en un ambient obrer i proper a les idees anarquistes Escriví moltes històries sobre la Guerra Civil Espanyola, especialment del costat republicà, amb molts detalls dels seus problemes interns La fi de la guerra ha estat una de les seves altres preocupacions, com ara a La Batalla del Ebro 1977 És autor de les biografies de Cipriano Mera i d’Antoni Gaudí, de qui ha insistit a apuntar la seva possible massoneria Gaudí, una biografía mágica , 1982 Ha escrit llibres de temàtica històrica com Campos de concentración en la España de Franco 1978, però també novelles com El sol…
Nikolaus Otto
Enginyer i inventor alemany.
El 1863 féu construir a Colònia el primer model de motor de gas Perfeccionà i portà a la pràctica les idees exposades el 1862 per Beau de Rochas, i el 1872 elaborà els plans d’un motor de combustió interna, el féu construir i tingué, poc temps després, aplicació en la indústria automobilística Otto emprava el sistema de cilindre i pistó de la màquina de vapor i dividia el procés en quatre temps el motor anava proveït d’un regulador centrífug per a limitar la velocitat i d’un sistema de distribució per vàlvules laterals Aquest tipus de motor de combustió i també el cicle de…
Sebastiano Serlio
Arquitectura
Arquitecte i tractadista de l’art italià.
Destacà per l’enorme contribució d’idees arran del seu Trattato di architettura en set llibres 1537-1575 el llibre sisè restà manuscrit fins el 1966, i un vuitè sobre arquitectura militar, recentment descobert, encara no ha estat publicat, més que no pas per les escasses construccions que realitzà castell d’Ancy-le-Franc, 1543-45 Inicialment escenògraf i després enginyer i ebenista, el 1515 anà a Roma, on fou deixeble de Baldassarre Peruzzi, part dels materials teòrics i gràfics del qual aprofità per a compondre el seu tractat Cridat per Francesc I de França a Fontainebleau 1537…
Alfred Russel Wallace

Alfred Russell Wallace
© Fototeca.cat
Biologia
Naturalista anglès.
Després d’haver-se dedicat uns quants anys a l’agrimensura, decidí d’explorar terres llunyanes, i des d’una illa de Malàisia, l’any 1858, envià a Londres una breu memòria en què casualment exposava les mateixes idees sobre l’evolució de les espècies per selecció natural que Charles Robert Darwin elaborava, ja iniciada la redacció de la seva obra mestra Aquesta memòria que no enfosquí pas la glòria de Darwin, malgrat el plantejament d’una qüestió de prioritat, resolta pels membres de la Linnean Society amb delicadesa i justícia donà lloc més endavant a una obra més extensa,…
Paolo dal Pozzo Toscanelli
Astronomia
Esoterisme
Geografia
Matemàtiques
Geògraf, matemàtic, astrònom i astròleg italià.
Amic de Nicolau de Cusa, segons Vasari fou deixeble de Brunelleschi i intervingué en la construcció de la cúpula del Duomo Gaudí d’una fama extraordinària entre els seus contemporanis Gairebé totes les seves obres sobre astronomia i matemàtiques s’han perdut Es dedicà sobretot a la geografia i la cosmografia, i renovà les idees del seu temps En una carta dirigida al portuguès Fernão Martines afirmà que la travessia de l’Atlàntic era el camí més directe cap a l’Orient, i hom creu que fou coneguda per Cristòfor Colom i condicionà en certa manera la seva concepció de l’expedició…
José Mamerto Gómez Hermosilla
Gramàtica
Gramàtic castellà.
La seva condició d’afrancesat l’obligà a emigrar a París durant la guerra contra Napoleó fins el 1820 Els seus llibres El jacobinismo y los jacobinos 1823 i la Histoire de la révolution d’Espagne de 1820 à 1823 li valgueren la confiança de Ferran VII, que el nomenà secretari d’instrucció pública 1825-35 i secretari reial 1826 La seva obra més característica és l' Arte de hablar en prosa y en verso 1826, on assimila idees lingüístiques de Condillac i de Destut de Tracy També és autor d’un Ensayo histórico sobre el origen y progreso de las lenguas 1805, d’uns Principios de…
Francesc I de les Dues Sicílies
Història
Rei de les Dues Sicílies (1825-30).
Fill de Ferran I i de Maria Carolina d’Àustria, el 1812 fou nomenat regent per la Cambra de Notables D’idees liberals, atorgà una constitució, que fou abolida pel seu pare el 1816 quan unificà els seus estats La revolta dels carbonaris i el separatisme sicilià el dugueren un altre cop al poder, i la constitució fou restablerta 1820, però a causa de la intervenció austríaca 1821 fou suprimida de nou Rei des del 1825, formà un exèrcit de mercenaris suïssos que, el 1827, fou impotent per a dominar una revolta popular en retirar-se les forces austríaques Francesc I lliurà aleshores…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina