Resultats de la cerca
Es mostren 2318 resultats
Herbert Read
Art
Historiador de l’art i assagista anglès.
Fou un dels teòrics que amb més èmfasi ha establert les relacions que existeixen entre l’art i la societat tot defensant la tesi que l’obra artística acompleix unes finalitats de tipus social i no pas de tipus religiós Entre les seves obres sobresurten Art and Society 1937, on remarca la utilització de l’art en diversos sistemes polítics, The Philosophy of Modern Art 1952, Icon and Idea 1955 i The Function of Art in the Development of Human Consciousness , on es proposa d’ajudar a veure les imatges artístiques examinant-ne alhora la incidència en el desenvolupament de la…
Estudio Estadio
Esport general
Programa de Televisió Espanyola emès entre el 1972 i el 2005, i recuperat l’any 2009.
Dedicat als resums dels partits de futbol de la Lliga de primera i de segona divisió espanyola, entre els seus presentadors es troben els catalans Pedro Ruiz 1972-75 i Josep Maria Casanovas 1981-82 Els periodistes que l’han presentat més temps han estat Matías Prats 1981-93 i Juan Carlos Rivero 1994-2004 Considerat una escola de periodistes esportius a l’Estat espanyol, incorporà la moviola, consistent en la innovació tècnica de la repetició a càmara lenta d’imatges i de jugades dubtoses per a la seva anàlisi L’any 2005 fou substituït temporalment per El Rondo de Estudio Estadio…
Pau Rodó i Samaranch
Escultura
Escultor.
Deixeble d’Estanislau Cabanes a Terrassa i de Domènec Talarn a Barcelona, on fou alumne de Llotja Anà a ampliar estudis a Roma, on guanyà medalla d’argent a l’Accademia di San Luca De nou a Barcelona 1872, continuà treballant i anà aviat a Cauterets Bigorra, on sembla que fundà una acadèmia Participà en l’Exposición Nacional de Madrid del 1881 i realitzà una Allegoria del segle XIX per a les oficines de la companyia de ferrocarrils de París-Lió-Mediterrània Novament a Catalunya, féu diversos retrats i les imatges de Sant Josep i de la Verge del Roser per a la parroquial de…
Michel de Ghelderode
Teatre
Dramaturg i narrador belga en llengua francesa.
Fou influït pel teatre de titelles i per l’elisabetià, per Molière, l’edat mitjana, Maeterlinck, Strindberg i Goethe La primera obra important fou La mort du Docteur Faust 1924, modernista Vinculat al Vlaamse Volkstoneel teatre popular flamenc, escriví fantasies, actes únics i representacions sacres modernes, com ara Beelddekens uit het leven van Sint Franciscus ‘Imatges de la vida de sant Francesc’, 1927, amb un plantejament de music-hall, Fastes d’enfer 1920, Barabbas 1933, Magie Rouge i Mademoiselle Jaïre 1934 Hop Signori 1935, Sire Halewyn 1936 i La farce des ténebreux 1936…
Final de la missió Rosetta
La missió espacial Rosetta de l’Agència Espacial Europea arriba a la seva fi amb la collisió controlada contra el cometa 67P/ChuryumovGerasimenko La sonda va ser llançada a l’espai el 2 de març de 2004, i després d’un viatge de deu anys, va fer aterrar el vehicle explorador Philae sobre el cometa el 13 de novembre de 2014 Cinquanta-set hores després d’aterrar, el Philae va entrar en un estat d’inactivitat fins al juny del 2015, quan va reprendre les seves funcions El 13 d’agost va tenir lloc l’aproximació màxima de la sonda Rosetta al Sol uns 186 milions de quilòmetres El Philae ha enviat…
sensor digital d’imatge
Fotografia
Dispositiu que avalua la lluminositat i que substitueix la pel·lícula en les càmeres digitals.
Els sensors digitals estan formats per un conjunt de punts sensibles a la llum que avaluen la lluminositat i el color de l’escena i li assignen un valor numèric Aquests punts reben el nom de pícsels El nombre de pícsels que un sensor és capaç de registrar en determina la resolució Bàsicament, hi ha dos sistemes de sensors digitals, els de superfície , formats per un rectangle de pícsels que capta les imatges amb fraccions de segon però amb una resolució relativament baixa, i els de línia , formats per una línia de pícsels que recorre tota la superfície de l’enquadrament i que…
nimbe
Pintura
Cercle lluminós que els escultors i els pintors col·loquen darrere el cap dels personatges sagrats.
Pot ésser també de forma triangular, radiada, crucífera o oval i adornat amb orles i fistons Les civilitzacions de l’antiguitat usaren el nimbe per a significar la potència i la majestat dels personatges representat primerament a manera de plugim lluminós sobrenatural, que emanava de la divinitat i l’envoltava, esdevingué després un cèrcol de llum que li envoltava el cap Hom arribà a aplicar-lo fins i tot a les imatges dels herois i dels emperadors vivents Els cristians adoptaren el nimbe de forma circular per a significar la santedat, i l’aplicaren a les representacions de Jesús…
cognitivisme
Psicologia
Teoria psicològica segons la qual l’adaptació al medi és el resultat del processament de la informació rebuda per l’individu en forma d’estímuls.
El conjunt de la informació processada constitueix, pròpiament, el coneixement El cognitivisme estableix, per tant, una analogia bàsica entre les operacions dels ordinadors i les del cervell humà i, al contrari del conductisme, pressuposa un paper molt més actiu del subjecte Aquesta teoria permet, a més, explicar la diversitat de respostes als mateixos estímuls en individus diversos o en moments diferents, conseqüència tant d’experiències anteriors no coincidents com de circuits neuronals diversament organitzats àmbits que d’altra banda, s’influeixen recíprocament A més de l’acció i de les…
Gabriel Jonas Lippmann
Física
Físic francès.
Nasqué a Luxemburg en el si d’una família francesa que es traslladà a París quan era ben petit Cursà estudis a l’Escola Normal Superior de París i quan els acabà viatjà a Alemanya on estigué tres anys ampliant la seva formació L’any 1875 retornà a París per defensar la seva tesi doctoral El 1878 fou nomenat professor de la facultat de Ciències de París i el 1886 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Centrà els seus estudis en la física molecular i la fotografia en color L’any 1908 rebé el premi Nobel de física pel desenvolupament de mètodes de reproducció fotogràfics en color mitjançant la…
cinquè centenari de Tirant lo Blanc
Conjunt d’actes i celebracions duts a terme el 1990 per a commemorar els cinc-cents anys de la primera edició de Tirant lo Blanc.
Les administracions autonòmiques dels Països Catalans i pràcticament totes les institucions culturals se sumaren a la celebració amb el títol genèric de L’Any del Tirant Les activitats, destinades a difondre Tirant lo Blanc arreu del país, abraçaren tots els àmbits culturals Cal destriar, entre les més qualificades, el Symposion Tirant lo Blanc , les exposicions La Impremta Valenciana i Tirant lo Blanc, imatges i objectes , nombrosos cicles de conferències, diversos projectes teatrals i un notable esforç per a divulgar la novella en edicions escolars i adaptacions de còmic El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina