Resultats de la cerca
Es mostren 2030 resultats
Lion Feuchtwanger
Literatura alemanya
Novel·lista alemany, d’origen jueu.
S'exilià a França el 1933, i s’installà als EUA el 1941 Escriptor de tendència realista, amb una tècnica virtuosa, escriví novelles sobre temes històrics Jud Süss , ‘El jueu Süss’, 1926, i la trilogia Josephus , de la qual forma part Der jüdische Krieg, 'La guerra jueva’, 1932 i sobre problemes polítics de l’època del feixisme Erfolg , ‘Èxit’, 1930 Die Geschwister Oppenheim , ‘Els germans Oppenheim’, 1934 Exil , ‘Exili’, 1939 Simone , 1944, publicada en anglès Els darrers anys de la seva vida escriví una biografia novellada de Goya Goya…
Ángel Crespo y Pérez de Madrid
Literatura
Poeta castellà.
Advocat Professor de literatura a Puerto Rico en 1967-77, any que s’installà a Barcelona Des del 1989 professà a la Universitat de Seattle i el 1992 fou nomenat professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra La seva poesia és classificada dins el realisme màgic És autor, entre altres, dels reculls En medio del camino 1949-70 1971, El bosque transparente 1983, El ave en su aire 1985, Ocupación del fuego 1990 i Vuelos 1990 Estudiós d’altres literatures, especialment de la brasilera i la portuguesa, publicà els assaigs Las cenizas…
Frontó Reina Elisenda
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota de Barcelona.
Situat al carrer de Pere II de Montcada, fou adquirit el 1948 pel pilotari i dirigent Manuel Balet Crous Es remodelà i es convertí en un frontó de 54 m, on, a partir dels primers anys cinquanta, s’hi practicà la cesta punta i altres modalitats El 1976 Manuel Balet fill el vengué a l’Ajuntament, el qual el cedí a la Federació Catalana de Pilota, que hi installà la seva escola de cesta punta i l’utilitzà com a pista d’entrenament dels seus equips oficials Posteriorment, es cobrí i s’hi allotjà el Club Atano El 1989, l’Ajuntament vengué els terrenys i el frontó, sota la promesa d’edificar al…
Josep Maria Flotats i Picas
Cinematografia
Actor i director teatral.
Vida Es formà a l’Agrupació Dramàtica i el 1959 es traslladà a França per estudiar a l’Escola Nacional Superior d’Art Dramàtic d’Estrasburg, sota la direcció de Pierre Lefebvre El 1962 debutà a la Comèdia de l’Est, i després treballà al Teatre de la Ciutat de París i al Teatre Nacional Popular de Jean Vilar El 1968 ja feu de primer actor a Molt soroll per a res Shakespeare, al qual seguiren Èdip Rei Sòfocles, 1969, premi Gérard Philipe 1970, entre d’altres El 1981 es consagrà definitivament en aconseguir el grau de pensionnaire de la Comédie…
palau del marquès de Dosaigües
Casa senyorial de la ciutat de València construïda al sXV.
Al s XVIII el seu propietari Giner Manuel Rabassa de Perellós, primer marquès de Dosaigües, encarregà al pintor Hipòlit Rovira i Merí, protegit seu, el disseny d’una reforma de caire decoratiu 1740, que fou executada per Ignasi Vergara i Lluís Domingo La portada del palau, fruit d’aquesta reforma, és una obra mestra de l’art rococó tallada en pedra alabastrina de Ninyerola, representa allegòricament les dues aigües de València, el Xúquer i el Túria, i el conjunt és coronat amb la imatge de la Mare de Déu Vers el 1875 una nova reforma féu desaparèixer uns…
Casa Bloc
Arquitectura civil
Bloc de cases (207 habitatges) del barri de Sant Andreu de Palomar (Barcelona), al carrer de Torras i Bages, projectat pel GATCPAC per encàrrec del Comissariat de la Casa Obrera de la Generalitat de Catalunya i construït (1933-37) per l’Institut contra l’Atur Forçós.
La seva construcció representà la introducció a Catalunya de les normes proposades pels Congrès Internationaux d’Architecture Moderne CIRPAC i la reacció contra les cases per a obrers unifamiliars situades en zones despoblades i mal comunicades El nou tipus de bloc que compensava l’encariment del terreny dins el nucli urbà, previst com a mòdul del nou eixample barceloní, tenia les següents característiques creació d’un espai únic en forma de S obert per tots els costats cada habitatge obert a totes dues façanes, installació al bloc dels serveis comuns més importants cooperativa de consum,…
Lublín

Porta de Cracòvia, a Lublín
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital del voivodat de Lublín, Polònia.
És situada entre el Vístula i el Bug, prop de Bystrzyca, petit afluent del Wieprz És el centre industrial i comercial més important del sector oriental del país avions, maquinària agrícola i indústries tèxtils i alimentàries Cal destacar-ne el castell, que domina la ciutat, amb frescs del segle XV a la capella palatina Fundada al segle X, el 1569 hi fou proclamada la unió del principat de Lituània amb el reialme de Polònia A l’edat mitjana fou un dels principals centres de Polònia En el repartiment del 1795 passà a Àustria Posteriorment formà part del…
les Haràs
Barri
Barri de Perpinyà (Rosselló), entre la carretera de Tuïr i l’antiga de Barcelona, prop de Malloles.
Sorgí al voltant d’unes quadres per a cria de cavalls origen del nom actualment hi ha una important urbanització d’habitatges de lloguer modest A l’inici de l’èxode de la Guerra Civil Espanyola 1939 hom hi installà, aprofitant les quadres, un camp de concentració per a refugiats, que hom anomenà Servei Tècnic dels Camps, per tal com allotjà obrers especialitzats i menestrals, escollits entre els refugiats, que arranjaven les barraques dels altres camps del departament A partir del 1945 fou transformat en Centre d’Acolliment, sota el control de l’Office International des Réfugiés…
Isidre Roca i Amat
Literatura catalana
Escriptor.
El 1904 emigrà a Amèrica i fou declarat pròfug De primer s’installà a Cuba, on treballà amb el doctor Díaz en la traducció de la Farmacopea nord-americana El seu nacionalisme radical l’enfrontà a la comunitat espanyola a través del periòdic “Fora Grillons”, de Santiago de Cuba El 1909, amb la salut molt ressentida, es traslladà a Buenos Aires, on tenia la família Continuà dins la línia de nacionalisme català radical Fundà l’Agrupació Teatral Guimerà 1911 a Buenos Aires i el Centre Català de Belgrano Publicà el…
Jaume Valls i Dalfó
Medicina
Metge cirurgià.
Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a Xile En aquest país es llicencià 1947 en medicina amb la tesi La miocarditis crónica chagásica en la zona central de Chile Més tard, fou ajudant de la càtedra de parasitologia i de la càtedra de semiologia a la Universitat de Santiago També collaborà en la secció de chagas de l’escola de medicina i treballà en la segona secció de medicina de l’Hospital San Borja…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina