Resultats de la cerca
Es mostren 1067 resultats
Catalans i valencians a les corts de Cadis
JL Villanueva i Astengo, diputat valencià, sd ECSA Les corts de la monarquia espanyola aplegades a la ciutat de Cadis entre setembre del 1810 i setembre del 1813 van ser les primeres que no s’estructuraren en estaments Aquest fet no va ser pas el resultat d’un acte revolucionari, sinó d’una maniobra que, aprofitant les circumstàncies de la invasió napoleònica, va forçar una convocatòria reduïda tan sols als representants del braç popular diputats de les ciutats amb vot a les corts borbòniques, de les províncies a raó d’un diputat per cada 50 000 h i de les juntes Es coneix el sistema d’…
representant
Economia
Persona física i jurídica que té, en exclusiva, l’atribució de fer contractes de compravenda en nom d’una determinada entitat econòmica o comercial.
Creats amb l’objecte d’arribar a aquelles àrees geogràfiques que resten no cobertes per les xarxes de distribució ordinària dels productes de la dita entitat, els representants poden ésser també la base mateixa d’aquestes xarxes amb assignació d’una ciutat per districtes, zones, etc Llur retribució sol ésser percentual, sobre el volum de vendes
publicitat dels registres
Dret civil
Inscripció i publicació dels registres oficials (de la propietat, civil, etc) per a donar a conèixer als interessats la situació jurídica dels immobles, etc.
agent de canvi i borsa
Economia
Dret mercantil
Persona física o jurídica que actuava com a intermediari financer individual en la borsa, i que també exercia la funció de fedatari públic mercantil.
La llei 24/1988, del mercat de valors, el substituí per les societats membres de la borsa, i els agents de canvi i borsa passaren a integrar-se en el cos de corredors de comerç collegiats
ciutadania romana
Història del dret
Condició jurídica pròpia dels nascuts a la ciutat de Roma i que adquiriren després, gradualment, els nascuts en altres terres de l’imperi Romà.
Els avantatges principals que conferia eren l’alliberament de tots els càstigs deshonrosos flagellació, crucifixió, etc, el dret d’apellar a l’emperador contra una sentència i el dret d’ésser sotmès únicament a tribunals romans
conspiració
Dret penal
Figura jurídica que consisteix en el fet que dues o més persones, després de posar-se d’acord, decideixen de fer un acte delictiu.
Perquè esdevingui acte punible cal que hi hagui acord, ferma resolució i consciència que és delectiu Es diferencia de l’associació per delenquir en el fet que aquesta pretén d’ésser permanent, mentre que la conspiració es refreix a un únic delicte
forma
Dret
Manera que cal emprar per a exterioritzar o materialitzar un acte, un negoci, una norma jurídica, etc, amb exclusió de totes les altres possibles.
Constitueix una exigència que cal complir de tal manera que, en certs casos, la seva validesa depèn de la seva observança forma essencial o ad solemnitatem o fins i tot la mateixa existència d’un dret forma constitutiva
al·legació de dret
Dret
Invocació d’un fonament de dret en un procés o en un procediment administratiu en defensa d’una petició o d’una pretensió jurídica.
relaxació
Cristianisme
Acció jurídica per la qual un reu del jutge eclesiàstic era tramès al jutge secular, a fi que aquest li apliqués la pena deguda.
Aquest traspàs de la jurisdicció eclesiàstica a la secular tenia lloc sobretot al tribunal de la inquisició quan el reu era condemnat a penes de sang També tenia lloc quan un clergue havia delinquit heretgia, falsificació de butlles papals, calúmnia contra el seu ordinari i era degradat i traspassat a la justícia secular
concebut
Dret civil
Fetus humà que, tenint expectatives jurídiques a favor seu, no consolida els seus drets fins al moment del naixement, en què adquireix personalitat jurídica.
Aquest naixement ha de complir dues condicions que el fetus tingui figura humana i que visqui vint-i-quatre hores completament separat del si matern Les donacions a favor del concebut poden ésser acceptades per les persones que legalment el representin