Resultats de la cerca

Exercí la professió a Vic El 1767 fou admès com a membre de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona Publicà diverses obres, com Discurso sobre el saludable y seguro método de hacer levantar a los enfermos de la cama 1783 i Sobre la utilidad de la música para los enfermos 1785

Es llicencià i es doctorà en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i és especialista en medicina preventiva i salut pública per l’Hospital Universitari de Bellvitge També és diplomat en epidemiologia i estadística per la Universitat Pierre i Maire Curie de París, màster d’Atenció Sanitària basada en l’Evidència Universitat d’Oxford i màster d’Epidemiologia i Planificació Sanitària Universitat de Galles La seva trajectòria laboral es concentra principalment al sistema de salut públic català, on ha estat cap de la Divisió d’Avaluació de Serveis Assistencials del Servei Català de la…

Estudià a València Doctor en medicina, fou auxiliar de la facultat de medicina de Madrid, on fundà un gabinet de raigs X 1906 i, més tard, una càtedra d’ortopèdia, que regí Escriví un Bosquejo histórico sobre l’ortopèdia antiga

De família de mariners d’origen valencià, fou portat a Benidorm Marina Baixa a 3 anys Llicenciat en medicina a València 1928, amplià estudis a París, Viena i Munic Catedràtic d’anatomia de Cadis 1935, professor a València 1936-39 i Madrid 1954-75, treballà també com a cirurgià Fou un dels impulsors de l’orientació embriològica de l’anatomia a l’Estat espanyol Autor del text Anatomía humana 1944 i de La fisiología del desarrollo y su importancia en biología 1956 treballà en l’estudi dels vasos limfàtics de l’ull, l’aparell urinari i el desenvolupament del cor El 1982 fou investit doctor…

Es doctorà en medicina a la Universitat de València 1657, d’on fou catedràtic de curs o de teòrica 1657, de grec 1658, d’aforismes 1666 i de teoria 1673 Deixà l’ensenyament en ésser nomenat regent de diputat de la generalitat 1677-80 El 1678 publicà, a Lió, el manual de medicina Hippocraticae et Galenicae doctrinae de febrium putridarum in principiis per purgationem et sanguinis missionem curatione , dins la línia més tradicional, i a Saragossa Teatro de la verdad y claro manifiesto del conocimiento de las enfermedades de la ciudad de Orihuela del año 1678

Estudià teologia a la Universitat de València i es dedicà més endavant a la professió militar A Roma féu amistat amb Giorgio Baglivi, la gran figura mèdica de l’escola iatromecànica, el qual li despertà l’interès per aquesta ciència, que estudià de tornada a València Arribà a ésser una figura destacada en la renovació científica del seu ambient A més d’una obra d’interès secundari, Certamen pharmaceutico-galenicum València 1727, n'escriví una altra en dos volums, Opus neotericum medicum , editada el 1737 a València, poc temps després de la seva mort

Es distingí en la lluita contra l’epidèmia del 1821 a Palma, i sobre aquesta calamitat escriví un treball mèdic Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i de la Junta Provincial de Sanitat

Estudià a Montpeller i a París Fou catedràtic de terapèutica, de medicina legal i de química a la Universitat de Montpeller, de la qual esdevingué degà Escriví diversos tractats mèdics, especialment sobre les aigües termals del Rosselló i de les comarques veïnes, publicats entre el 1827 i el 1840, i també una obra de toxicologia general

Estudià a València, exercí alguns anys a Manacor, però aviat es dedicà a la política local Així, el 1870 creà, amb d’altres propietaris rurals, la revista Unidad Católica de Manacor, que lluità a favor de la Restauració participà activament en la fundació de l’Ateneu 1875 i de la Capella de Manacor , etc Emparentat amb la família Maura, deixà constància de la seva ideologia integrista a L’Aurora i a l’obra Dios y el Cosmos 1889, i de la seva afecció a la música en la Reforma de la música religiosa 1900, conjunt d’articles en defensa del gregorià i de la polifonia clàssica

Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1972, s’especialitzà en medicina interna 1978 i oncologia clínica 1982 per la Universitat Autònoma de Barcelona En 1982-93 fou epidemiòleg a l’Agència Internacional de Recerca contra el Càncer IARC de Lió França, on collaborà amb Harald zur Hausen en la relació entre el virus del papilloma humà VPH i el càncer de coll d’úter papillomavirus Féu també recerca als Estats Units i a la Gran Bretanya El 1994 s’incorporà a l’Institut Català d’Oncologia ICO com a cap del Servei d’Epidemiologia del Càncer, on ha prosseguit la recerca sobre el VPH i el…