Resultats de la cerca
Es mostren 1401 resultats
Sant Joan de Viladecans
Art romànic
Era dins el terme del castell d’Eramprunyà i el lloc pertanyia a la parròquia de Sant Climent de Llobregat La vall de Cans Canis vallis és documentada a la fi del segle X Durant el setge de Tortosa, el 1148 Ramon Berenguer IV empenyorà la senyoria del lloc de Viladecans al bisbe de Barcelona La capella de Sant Joan de Viladecans és documentada el 1272 El 1303 hi havia donades El 1319 el bisbe Ponç de Gualba, atès que la parròquia de Sant Climent els quedava molt lluny, autoritzà els veïns de Viladecans a oir missa i rebre els sagraments a la capella de Sant Joan de Viladecans El…
Josep Barba i Bendad
Música
Compositor, organista i mestre de capella.
Inicià els estudis musicals a l’església de Santa Maria del Pi, on era escolà Obtingué per oposició la plaça de mestre de capella en algunes poblacions, com ara Girona, quan encara no era sacerdot i més tard a Valladolid El 1850, guanyà la mateixa plaça a l’església de Santa Maria del Mar, on romangué fins a la seva mort Compongué un gran nombre d’obres religioses, entre les quals sobresurten una missa pastoril, cinc misses solemnes de glòria, misses de rèquiem, els oratoris Aarón, figura de San Tomás de Aquino 1834 i El joven ceñido de ángel y de hombre 1835, salves, misereres,…
,
Maria Rosa Barbany i Sallent
Música
Mezzosoprano.
Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Concepció Callao, i posteriorment al Conservatori, on guanyà el Premi Extraordinari de Música 1953 Prosseguí els seus estudis musicals a Siena i Roma —es formà en lied amb el mestre Giorgio Favaretto—, Stuttgart 1956 —on estudià amb Martha Haas moltes de les grans peces de Mozart— i Londres Guanyà el premi Ciutat de Barcelona en la modalitat de cant Actuà a les principals sales de concert d’Europa i interpretà també diverses òperes amb un gran èxit de públic i crítica Enregistrà la Missa de Stravinsky per a Harmonia…
Francesc Josep Estorch i Siqués
Música
Compositor.
Alguna font li atribueix el nom de Xavier, mentre que F Pedrell l’anomena Francisco José Es graduà d’advocat a la Universitat de Barcelona el 1837 i fou un músic aficionat que compaginà la composició amb la professió d’advocat Es tenen molt poques dades biogràfiques d’aquest compositor, al qual s’atribueix l’autoria d’algunes obres líriques, com per exemple La mejor la paga , una opéra-comique que ha estat datada el 1837 Compongué una òpera, Giuseppe Ricardo , sobre un llibret escrit pel seu germà Miquel i que deixà inacabada, cinc simfonies, una missa per a quatre solistes i dos…
,
Juan García de Basurto
Música
Compositor castellà.
El 1504 exercia el càrrec de mestre de capella del cardenal Jiménez de Cisneros Quan aquest morí, el 1517, ingressà com a cantor a la catedral de Tarassona Allí succeí a Cristóbal de Soria com a mestre de capella el 1518 Després de passar breument per la basílica del Pilar de Saragossa, el 1521 s’ocupà del magisteri de capella de la catedral de Palència, on es mantingué fins el 1525 Més tard fou nomenat capellà reial i mestre de capella de l’emperadriu Isabel de Portugal, esposa de Carles V, càrrec que ocupà fins el 1539 Llavors passà al servei del cardenal i arquebisbe de Toledo Juan Távera…
Religiositat popular: de l’ortodòxia a la persecució
Tot i les ambigüitats inherents al concepte, subratllades per alguns autors com ara Michel Lauwers, que des de perspectives interdisciplinàries prefereixen parlar de cultura folklòrica, el terme de religiositat popular ha fet nombrosos adeptes entre els especialistes —M Vovelle i R Manselli entre els pioners—, per als quals designaria tot un sistema coherent de pràctiques i creences religioses, part d’un sistema cultural més ampli, propi —tot i que no exclusivament— dels estrats subalterns de la població, que al llarg de l’edat mitjana coexistí i evolucionà dialècticament amb la cultura…
Johann Rosenmüller
Música
Compositor, organista i professor alemany.
Vida Rebé les primeres classes de música a Oelsnitz El 1640 es matriculà a la facultat de teologia de la Universitat de Leipzig, ciutat on, a més, continuà els estudis musicals amb el compositor Tobias Michael, kantor de l’església de Sant Tomàs El 1651 fou nomenat organista de l’església de Sant Nicolau La seva prometedora carrera es veié interrompuda el 1655 quan, juntament amb alguns alumnes seus, fou acusat d’homosexual Fou empresonat, però s’escapà Actuà com a trombonista a Sant Marc de Venècia en 1658-60 i posteriorment, a la mateixa ciutat, tingué com a alumne de composició Johann…
Alessandro Striggio
Música
Compositor i instrumentista italià.
Vida El seu fill Alessandro fou el llibretista de L’Orfeo , de C Monteverdi Cap al 1560 treballava com a músic al servei de la cort de Cosme I de Mèdici a Florència, on la seva principal ocupació era la composició de la música per als intermedis destinats a celebrar esdeveniments notables de la vida cortesana L’any 1565 compongué la música per a les festes del casament de Joana d’Àustria amb Francesco de Mèdici, i el 1569, la que s’interpretà amb motiu de la visita a Florència de l’arxiduc Carles d’Àustria El 1584 fou invitat a la cort d’Alfons II d’Este a Ferrara i també mantingué contactes…
Thomas Tallis
Música
Compositor i organista anglès.
Vida Començà la seva carrera com a organista al priorat benedictí de Dover, on ja era actiu l’any 1532 Després passà a l’església londinenca de St Mary-at-Hill, on exercí el 1537 i el 1538 El 1541 començà la seva relació amb la catedral de Canterbury Finalment, dos anys més tard, aconseguí un lloc a la capella reial, que mantingué fins a la seva mort Durant els més de quaranta anys que hi serví actuà com a organista i compongué, principalment música vocal, sota els regnats d’Enric VIII, Eduard VI, Maria I i Elisabet I La protecció de la reina Elisabet li comportà, el 1575, el privilegi per a…
Mihály Mosonyi
Música
Nom amb què és conegut el contrabaixista i compositor hongarès Michael Brand.
Vida Autodidacte, a dinou anys anà a Bratislava, on estudià amb el mestre de capella K Turányi, i posteriorment es perfeccionà a Viena El 1842 s’establí a Pest, on havia anat per a l’estrena de la seva primera missa, i allà subsistí fent classes particulars i tocant el contrabaix Fou un dels primers investigadors del cant popular hongarès, i sovint en feu ús en les seves composicions La seva música revela la voluntat de trobar una síntesi entre les formes occidentals i el substrat magiar que tan bé coneixia Renovà en bona part els mitjans expressius amb un gust per les alteracions cromàtiques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina