Resultats de la cerca
Es mostren 1258 resultats
Sebastià Clara i Sardó
Política
Dirigent sindicalista.
Residí a París 1915-17, on fou secretari d’una federació de grups anarquistes ibèrics El 1919 organitzà a Girona la federació comarcal de sindicats de la CNT Dirigí el diari Solidaridad Obrera 1930-31 i es distingí com a orador sindicalista Partidari de la intervenció de la CNT en política, collaborà, a títol personal, amb Esquerra Republicana Fou un dels signants del Manifest dels Trenta 1931, que s’oposà a la FAI Fou cap d’estadística del departament de treball de la Generalitat de Catalunya El 1939 s’exilià a França, i tornà a Barcelona el 1941
Basili II de Moscou
Història
Gran príncep de Vladimir i de Moscou (1425-62).
Succeí el seu pare Basili I sota la tutela del seu avi Vitold, gran duc de Lituània mort el 1430 El dret a la successió li fou inútilment disputat pel seu oncle Jordi i pel fill d’aquest, Demetri Semjaka, que el féu eixorbar 1446 Aconseguí finalment d’imposar-se el 1453 S'oposà a l’acceptació del decret d’unió de les esglésies grega i romana 1439 per part del metropolita de Moscou, Isidor, el qual fou substituït i empresonat Fou el primer pas cap a la constitució d’una església nacional russa El succeí Ivan III, el Gran
Antoni Fèlix Leyris d’Esponchez
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Guilhem de Leyris, senyor d’Esponchez, fou canonge de la catedral de Nimes El 1788 fou nomenat bisbe d’Elna Elegit diputat pel braç eclesiàstic als estats generals 1789, hi adoptà una actitud conservadora i fou destituït per les autoritats revolucionàries de Perpinyà, que nomenaren en lloc seu el bisbe intrús Gabriel Deville S'hi oposà en un opuscle, que fou prohibit tornà al Rosselló i fou detingut, acusat de conspirar, i deportat Aconseguí d’evadir-se, i es refugià a Roma Des d’allí demanà de passar a Barcelona, la qual cosa li fou negada
Joan de Bíclarum
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador, d’estirp visigoda.
Entre els anys 558 i 575 es formà en teologia i en cultura grega i llatina a Constantinoble Tornà a la península Ibèrica, on s’oposà a la persecució de Leovigild i fou bandejat a Barcelona 577 Mort Leovigild, tornà del desterrament i fundà el monestir de Bíclarum , per al qual escriví una regla, fins ara desconeguda Bisbe de Girona 591-621, hi desplegà una gran activitat litúrgica assistí a diversos concilis entre el 592 i el 614 És autor d’una interessant crònica on narra amb molta d’objectivitat els fets ocorreguts entre el 567 i el 590, data de la redacció
Georgios Grivas
Militar
Militar greco-xipriota.
Participà en la campanya contra Turquia 1922 i es distingí lluitant contra els alemanys, durant la invasió 1940-45, i contra els guerrillers comunistes 1946-49 El 1954 passà a Xipre i dirigí la lluita contra els britànics com a cap de l’ EOKA S’oposà a la independència de l’illa 1960 i al govern del president Makarios, reivindicant sempre l’ enosi Durant la guerra civil del 1964 dirigí les forces grecoxipriotes, però poc temps després fou expulsat de Xipre Ascendit a general, a Grècia, tornà a l’illa 1971 i continuà dirigint en la clandestinitat grups nacionalistes xipriotes…
Joan Antoni de Llinars i Ortiz de Repiso
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Fill gran del tinent coronel Domènec de Llinars i de Carreres, ciutadà honrat de Barcelona El 1821 adreçà al batlle de Barcelona, Josep Marià de Cabanes, una Contestación ingenua , en la qual li preguntava quines mesures havia pres contra l’epidèmia barcelonina de febre groga El 1841 fou elegit membre de la Diputació de Barcelona, i presidí la Junta Suprema de Vigilància , que s’oposà a Espartero Davant l’arribada de les forces del general Van Halen, hagué d’exiliar-se a Marsella Era tinent coronel d’artilleria Fou diputat a corts per Barcelona el 1842
falsabilitat
Filosofia
Mètode hipoteticodeductiu propugnat per K.R. Popper per tal d’establir un criteri de demarcació entre les teories científiques i les no científiques.
Segons Popper, la verificació per mitjà de la inducció no pot garantir la validesa d’una teoria científica Hom ha de recórrer a la falsació, que consisteix a contrastar la teoria amb el major nombre de fets que puguin contradir-la i derivar-ne prediccions que puguin ésser comprovades en casos particulars La teoria serà corroborada en un grau major o menor en la mesura que respongui satisfactòriament a les proves a què hom la sotmet per tal de falsar-la Aquest mètode s’oposa als criteris de verificabilitat, defensats en un principi pel Cercle de Viena i el neopositivisme, sobre els quals ha…
La mesa del Parlament retira l’escó al president de la Generalitat
La mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent, retira la condició de diputat al president de la Generalitat Quim Torra ordenada pel secretari general del Parlament Torrent defensa la mesura argumentant que d’aquesta manera no es posen en risc les votacions de la cambra JXCat, que s’hi oposa, respon que només el ple té la competència de retirar l’escó d’un electe El dia 29 el president de la Generalitat de Catalunya anuncia la celebració d’eleccions després de l’aprovació dels pressupostos, sense especificar cap data, decisió que justifica qualificant la legislatura d’”esgotada” També…
lleis del moviment de Newton
Física
Lleis formulades per I.Newton.
La primera llei del moviment diu que tot sistema físic aïllat, és a dir, en què no actua damunt d’ell cap força exterior, roman en el seu estat de repòs o de moviment rectilini i uniforme La segona llei del moviment diu que la variació de l’estat de repòs o de moviment rectilini i uniforme d’un sistema físic és proporcional a la força exterior que se li aplica, i es manifesta en la mateixa direcció que la força I en la tercera llei del moviment hom estableix que a tota acció força aplicada a un sistema físic s’oposa una reacció igual i de sentit contrari
externalisme
Filosofia
Teoria que sosté que el desenvolupament i la direcció del coneixement científic vénen determinats essencialment per circumstàncies de tipus social, econòmic o polític.
S'oposa a l' internalisme , que considera els mateixos avenços com un procés acumulatiu i lineal a partir d’estadis menys desenvolupats de la teoria científica, i que tendeix a contemplar la història de la ciència sota els seus aspectes més teòrics Ben al contrari, l’externalisme s’ocupa de les aplicacions més pràctiques de la ciència, i pels interessos i necessitats que les fan possibles Això no obstant, historiadors de la ciència defensen una d’aquestes posicions amb exclusió de l’altra a la pràctica es dóna una síntesi de totes dues, més o menys decantada cap a una d’elles segons el punt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina