Resultats de la cerca
Es mostren 1257 resultats
Sebastià Clara i Sardó
Política
Dirigent sindicalista.
Residí a París 1915-17, on fou secretari d’una federació de grups anarquistes ibèrics El 1919 organitzà a Girona la federació comarcal de sindicats de la CNT Dirigí el diari Solidaridad Obrera 1930-31 i es distingí com a orador sindicalista Partidari de la intervenció de la CNT en política, collaborà, a títol personal, amb Esquerra Republicana Fou un dels signants del Manifest dels Trenta 1931, que s’oposà a la FAI Fou cap d’estadística del departament de treball de la Generalitat de Catalunya El 1939 s’exilià a França, i tornà a Barcelona el 1941
Joan de Bíclarum
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador, d’estirp visigoda.
Entre els anys 558 i 575 es formà en teologia i en cultura grega i llatina a Constantinoble Tornà a la península Ibèrica, on s’oposà a la persecució de Leovigild i fou bandejat a Barcelona 577 Mort Leovigild, tornà del desterrament i fundà el monestir de Bíclarum , per al qual escriví una regla, fins ara desconeguda Bisbe de Girona 591-621, hi desplegà una gran activitat litúrgica assistí a diversos concilis entre el 592 i el 614 És autor d’una interessant crònica on narra amb molta d’objectivitat els fets ocorreguts entre el 567 i el 590, data de la redacció
Béla Horváth
Literatura
Poeta hongarès.
Malgrat la seva fonda convicció catòlica, els anys trenta i quaranta s’oposà al comportament condescendent de l’Església hongaresa davant l’avançada del feixisme Després de la Segona Guerra Mundial visqué a Itàlia i a l’Alemanya Federal, on dirigí la revista “Látóhatár” ‘Horitzó’, òrgan literari de l’emigració hongaresa El 1962 tornà a Hongria La seva poesia, amb la qual volia seguir el model dels poetes franciscans del s XIII, és d’inspiració social i de llenguatge planer Els seus volums principals són Minden mozdulatlan ‘Tot és immòbil’, 1931, Szabadító angyal ‘Àngel alliberador’, 1939, i A…
Georgios Grivas
Militar
Militar greco-xipriota.
Participà en la campanya contra Turquia 1922 i es distingí lluitant contra els alemanys, durant la invasió 1940-45, i contra els guerrillers comunistes 1946-49 El 1954 passà a Xipre i dirigí la lluita contra els britànics com a cap de l’ EOKA S’oposà a la independència de l’illa 1960 i al govern del president Makarios, reivindicant sempre l’ enosi Durant la guerra civil del 1964 dirigí les forces grecoxipriotes, però poc temps després fou expulsat de Xipre Ascendit a general, a Grècia, tornà a l’illa 1971 i continuà dirigint en la clandestinitat grups nacionalistes xipriotes progrecs
Joaquim Dualde i Gómez
Joaquim Dualde i Gómez
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurista, fill de Vicent Dualde i Furió.
Fou catedràtic de dret civil a les universitats de Sevilla 1904 i de Barcelona 1906-44, i alhora tingué una considerable actuació professional com a advocat Milità en el partit reformista de Melquíades Álvarez, fou diputat per Lleida 1923 i s’oposà a la política catalanista Fou degà 1926-30 del Collegi d’Advocats de Barcelona i ministre d’instrucció pública en el govern presidit per Lerroux maig del 1935 Després del 1939 defensà els interessos de Joan March en el plet de la Barcelona Traction Publicà, entre altres obres, Una revolución en la lógica del derecho 1932 i La propiedad civilísima…
Ion Antonescu
Història
Militar
Política
Militar i polític romanès.
Agregat militar en diverses capitals europees, se sentí atret per les doctrines nazis i feixistes De tornada al seu país, s’oposà al rei Carles II, fet pel qual fou arrestat Tot i així, fou ministre de la guerra 1938, però dimití aviat El 1940 dirigí un cop d’estat Carles II hagué d’abdicar en el seu fill, Miquel, i Antonescu esdevingué primer ministre, amb el títol de conducǎtor A la Segona Guerra Mundial es posà al costat de l’Eix, i en produir-se la desfeta romanesa enfront de les tropes soviètiques, fou destituït i, després, afusellat
La mesa del Parlament retira l’escó al president de la Generalitat
La mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent, retira la condició de diputat al president de la Generalitat Quim Torra ordenada pel secretari general del Parlament Torrent defensa la mesura argumentant que d’aquesta manera no es posen en risc les votacions de la cambra JXCat, que s’hi oposa, respon que només el ple té la competència de retirar l’escó d’un electe El dia 29 el president de la Generalitat de Catalunya anuncia la celebració d’eleccions després de l’aprovació dels pressupostos, sense especificar cap data, decisió que justifica qualificant la legislatura d’”…
externalisme
Filosofia
Teoria que sosté que el desenvolupament i la direcció del coneixement científic vénen determinats essencialment per circumstàncies de tipus social, econòmic o polític.
S'oposa a l' internalisme , que considera els mateixos avenços com un procés acumulatiu i lineal a partir d’estadis menys desenvolupats de la teoria científica, i que tendeix a contemplar la història de la ciència sota els seus aspectes més teòrics Ben al contrari, l’externalisme s’ocupa de les aplicacions més pràctiques de la ciència, i pels interessos i necessitats que les fan possibles Això no obstant, historiadors de la ciència defensen una d’aquestes posicions amb exclusió de l’altra a la pràctica es dóna una síntesi de totes dues, més o menys decantada cap a una d’elles…
Guadalupe Victoria
Història
Política
Nom amb què és conegut Félix Fernández, polític mexicà.
El 1810 s’uní a la revolta d’Hidalgo i Morelos El 1815 organitzà una guerrilla independentista a les muntanyes de Veracruz, i s’adherí al pla d’Iguala 1821 S'oposà a Agustín Itúrbide, i esdevingué un dels prohoms del sector constitucionalista, fins a arribar a president de la República 1824-29 El seu règim acabà les deixalles de la guerra d’independència, però inicià les lluites entre escocesos conservadors i probritànics i yorkesos federalistes, liberals i pro-nord-americans Malgrat les seves inclinacions liberals, es mostrà imparcial, però el 1828 fou substituït pel yorkès Vicente Guerrero…
Institut de Foment del Treball Nacional
Institució proteccionista creada el 1879 a partir de la fusió entre el Foment de la Producció Nacional i l’Institut Industrial de Catalunya.
Entre els seus dirigents cal esmentar els presidents Josep Ferrer i Vidal i Manuel Feliu i Coma i els secretaris Francisco José Orellana i Pere Estasen i Cortada Organitzà exposicions sobre productes industrials catalans, muntà una biblioteca econòmica, s’oposà a la reforma de la contribució industrial del 1881, convocà diverses manifestacions proteccionistes per combatre l’aplicació de la base cinquena de l’aranzel del 1869 i publicà nombrosos manifests contra els tractats comercials perjudicials per a la indústria catalana Des del 1880 publicà una revista ‘El Eco de la Producción’ El 1889 s…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina