Resultats de la cerca
Es mostren 1961 resultats
Antoni Baró i Armengol
Esport general
Dirigent esportiu.
Llicenciat en dret mercantil per la Universitat de Barcelona, l’èxit professional li permeté desenvolupar l’afició pel colleccionisme d’art, una de les seves grans passions juntament amb el futbol L’any 1972 s’incorporà a la junta del RCE Espanyol, que presidia Manuel Meler El 1973 fou nomenat tresorer i, l’any següent, vicepresident El 1982 accedí a la presidència, des d’on visqué una de les etapes més brillants de l’equip Durant el seu mandat, el club doblà el nombre de socis, que arribà a uns 20000 L’estiu del 1986 fitxà Xabier Clemente com a entrenador, que conduí l’equip al…
,
Estanislau Vayreda i Vila
Botànica
Botànic.
Llicenciat en farmàcia, fou deixeble i collaborador d’AC Costa Intervingué en la tercera guerra Carlina, com a farmacèutic de les tropes del pretendent La independència econòmica de què gaudí li permeté de dedicar-se de ple als estudis florístics, preferentment del Pirineu oriental, la Garrotxa i l’Empordà El seu notable herbari es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona Classificà algunes espècies i formes noves de la flora catalana, i en té dedicades d’altres, com Hieracium Vayredanum, Polygala Vayredae, Rosa Vayredae, Saxifraga Vayredana i Seseli Vayredanum De la seva…
ars antiqua
Música
Primer període de l’escola polifònica occidental mesurada (segles XII i XIII).
Els “antics” usaven ja una notació mesurada, formada gairebé exclusivament per fórmules ternàries Aquesta notació tradicional, en neumes, no comportava cap designació de valor rítmic, i calgué utilitzar uns modes basats en la mètrica grega Segons el mode prescrit, la melodia es desenvolupa en un ritme constant de troqueus, iambes, dàctils o anapests La necessitat d’atribuir a cada nota un valor definit fou l’origen de la música mesurada, pas decisiu vers la notació moderna El conjunt de melodies conservades actualment amb el nom de cant gregorià o cant pla fou homòfon fins a la fi del segle…
Lluís XVI de França

Lluís XVI en un retrat realitzat per Antoine-Francois Callet
© Heritage Malta
Història
Rei de França (1774-92).
Fill del delfí Lluís, succeí el seu avi Lluís XV Es casà amb Maria Antonieta, filla de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria Durant els primers anys de regnat sorgiren certes esperances en els medis progressius del país, per les mesures de tipus humanitari a què el rei féu costat i per l’esperit de reforma dels seus ministres Turgot, Necker, que foren frustrades per la resistència dels privilegiats i la indecisió del monarca En esclatar la Revolució, la seva resistència passiva li féu perdre popularitat, tot i jurar la constitució 1790 Decidit a no prestar suport a l’ordre revolucionari i…
Carles V de França
Història
Rei de França (1364-80).
Primogènit i successor de Joan II primer delfí de França 1349 Assumí el govern després que Joan II fou fet presoner pels anglesos a Poitiers 1356 Superà amb habilitat el moviment vers un control de l’administració propugnat des del 1356 pels estats generals de la llengua d' oïl , dirigits per Robert Le Coq i Étienne Marcel amb la convinença de Carles II de Navarra Dominà la insurrecció comunal de París d’Étienne Marcel i la revolta camperola de la Jacquerie 1358 Preparà, a Brétigny, la conclusió del tractat de Calais 1360, que permeté el retorn de Joan II Rei el 1364, derrotà…
Joseph Kalichstein
Música
Pianista nord-americà d’origen israelià.
Estudià a la Juilliard School de Nova York 1962-69, on fou deixeble d’Ilona Kabos, Joshua Shor i Edward Steuermann Posteriorment es perfeccionà amb Vladimir Ashkenazy L’any 1967 fou premiat amb el Young Concert Artists Award, fet que li permeté de debutar a Nova York, al costat de l’Orquestra Filharmònica de Nova York, dirigida per L Bernstein, en un concert televisat en el qual interpretà el Concert número 4 de L van Beethoven Dos anys més tard, el 1969, guanyà el Premi Leventritt i el Premi Memorial Edward Steuermann Actuà, entre d’altres, amb l’Orquestra Filharmònica de…
James Galway
Música
Flautista nord-irlandès.
Inicià els estudis de violí, però els abandonà per dedicar-se a la flauta Estudià al Royal College of Music 1956-59 i a la Guildhall School of Music and Drama de Londres Una beca li permeté completar la seva formació a París, amb Jean-Pierre Rampal i Marcel Moyse Inicià la seva carrera tocant en diverses orquestres angleses, com l’Orquestra del Covent Garden, l’Orquestra Simfònica de Londres, on ingressà el 1966, i la Royal Philarmonic Orchestra, on ingressà l’any següent Karajan el nomenà primer flauta solista de la Filharmònica de Berlín i restà amb ell sis anys 1969-75 A…
,
Tigres d’Alliberament de Tamil Eelam
Organització guerrillera tàmil de Sri Lanka.
El seu objectiu és la creació d’un estat independent tàmil al nord i a l’est de l’illa de Sri Lanka Fou fundada l’any 1972 amb el nom de Nous Tigres Tàmils, nom que el 1976 canvia pel de Tigres d’Alliberament de Tamil Eelam, en esdevenir-ne el líder principal Velupillai Prabhakaran, després de l’assassinat de l’alcalde de Jaffna el 1975 Després d’una sèrie d’avalots antitàmils amb centenars de morts, el 1983, amb el suport de l’Índia, que n'entrenava clandestinament els militants a l’estat de Tamil Nadu, inicià els atemptats i els atacs antigovernamentals a gran escala Després d’una…
guerra
Història
Militar
Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.
Bé que la lluita entre grups humans és tan antiga com les mateixes societats organitzades, la guerra pròpiament dita —amb la participació d’exèrcits i amb objectius diferents del saqueig que motiva una incursió— començà en els primers imperis orientals assiris i perses basats en la superioritat que els donava llur poderosa cavalleria Els grecs crearen una infanteria pesant i una formació —la falange— que els permeté de fer cara a la cavalleria asiàtica i que serví de model a la legió romana Hom considerà sovint, a l’edat antiga, la guerra com una llei divina els déus Ares a…
Partit Democràtic
Política
Grup polític format com a Partit Democràtic-progressista per l’abril del 1849 a Madrid a partir del projecte de programa que l’ala esquerrana del partit progressista —els diputats José Ordax Avecilla, Nicolás María Rivero, Aniceto Puig i Manuel Aguilar— havia presentat pel desembre del 1848.
S'hi demanava el ple reconeixement dels drets i les llibertats individuals, el sufragi universal, la completa desamortització civil, l’aboliment de les quintes, etc Aquesta plataforma, juntament amb una política governamental molt repressiva de fet estigué sempre en la clandestinitat excepte en 1854-56, permeté al nou grup d’ésser l’únic i fràgil suport d’una àmplia gama de tendències polítiques amb progressistes, republicans i elements socialitzants, coincidents en la reivindicació d’unes llibertats democràtiques mínimes El seu primer comitè organitzador fou impulsat sobretot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina