Resultats de la cerca

Estudià primer en una acadèmia de música i després al conservatori de la ciutat en aquest darrer centre fou deixeble de Beltrán Pagola en les disciplines de piano i composició El 1931 es traslladà a Madrid i estudià amb Conrado del Campo al conservatori d’aquesta ciutat El 1932, gràcies a unes beques, amplià els seus estudis a França i a Alemanya Durant aquest període tingué com a mestres compositors de la talla de Paul Dukas, Paul Le Flem i Andreas Wolff El 1937 guanyà el Premio Nacional de Música pel Quartet de corda 1936-37 Catedràtic d’harmonia i composició al Conservatori de Música de…

Neix a la Selva de Bohèmia, al vessant N del mont Lusen, a la frontera bavaresa, i desguassa a l’Elba a Mělnik En el seu curs hom ha construït diversos pantans i centrals hidroelèctriques, la més important de les quals és la d’Orlik, la més gran de Txèquia Riu que dóna caràcter a la ciutat de Praga, s’ha fet cèlebre, entre d’altres coses, pel poema simfònic homònim de B Smetana, que forma part del cicle Má vlast

Utilitzà una llengua arcaica a Sangschaw 1925 i a Penny Wheep 1926 Es definí políticament amb Hymn to Lenin 1935 La seva poesia, dins el moviment d’avantguarda, associà el nacionalisme escocès i l’internacionalisme Destaca el poema A Drunk Man Looks at the Thistle 1926 Professor de la Royal Scottish Academy 1974 i president de la Scottish Poetry Society 1976, el 1978 hom li publicà l’obra completa Collected Poems És un dels capdavanters de la renaixença escocesa moderna

Fill d’un governador de Túscia i Úmbria, ocupà càrrecs oficials praefectus urbis el 414 Embarcat a Portus Augusti el 417, descriví el seu viatge de retorn — de les gorges del Tíber a Luna — en el poema De reditu suo , escrit en dístics elegíacs Ultra les descripcions dels espectacles naturals i dels records erudits que sovintegen dins l’obra, és notable l’admiració i l’amor manifestats per la grandesa de Roma, que sabé cantar amb un cert ànim pagà, advers al cristianisme

Al s XV, el tema literari de la dama cruel i l’amant màrtir tingué una gran difusió a Catalunya arran del poema d’Alain Chartier, La belle dame sans merci ~1424, traduït al català per Francesc Oliver El 1457 el cirurgià barceloní Martí Bellit organitzà al monestir de framenors de Barcelona un certamen poètic sobre el tema la invitació, en vers, fou feta per Antoni Vallmanya, guanyador del premi Francesc Ferrer glossà el tema en una carta a Pere Torroella

Es donà a conèixer amb el poema Visione 1876 Publicà també Assunzione 1880-81 i el recull Nozze 1888 Interessada per la literatura catalana, contribuí a la Corona Poètica a Santa Maria de Ripoll amb Alla basilica ripollense 1892 Traduí a l’italià el Canigó de Verdaguer, que Luigi Bussi li publicà en part a “L’Iride”, i diverses poesies de Joaquim Rubió i Ors que foren incloses en l’edició poliglota de Lo Gaiter del Llobregat 1888-1902 També traduí Mistral

Influït per Sade, Poe i altres autors de la mateixa línia, escriví Les chants de Maldoror 1869, edició incompleta el primer cant fou publicat solt el 1868, poema en prosa sis cants Preparà un segon llibre, del qual aparegué el pròleg el 1870 Poésies La seva obra, manifestació d’una revolta agressiva contra tot, presenta un món allucinat, materialitzat sovint en imatges procedents de les ciències físiques i d’una gran càrrega onírica Influí damunt el surrealisme i el dadaisme

Realitzà els seus estudis amb Léo Delibes al Conservatori de Música de París Gaudí en el seu temps d’una certa fama com a compositor d’òperes, entre les quals es poden citar Kermaria 1897, Le juif polonais 1900, Bacchus triomphant 1909, La sorcière 1912 i Forfaiture 1921 Fou autor d’obres religioses, entre les quals un Rèquiem per a doble cor i orquestra De les seves obres instrumentals destaca el poema simfònic Maître et serviteur , inspirat en Aleksej Tolstoj

Fou cofundador i redactor d’ El Telégrafo Catalán de Girona 1879-81 i collaborador de  La Vetllada , Lo Rossinyol del Ter , Lo Gironès  i  El Orfeonista , entre altres publicacions gironines, i de L’Escut de Catalunya  de Barcelona Publicà els reculls poètics  Ramell de violes 1879 i  Balades 1881, i el poema històric  Lo comte Jofre i l’adarga catalana 1880 Feu recerques arqueològiques —el 1889 excavà la cova de les Goges Sant Julià de Ramis— i fou membre de la Unió Catalanista

Del llibre de versos pacifistes Há uma gota de sangue en cada poema 1917, de caràcter modernista, evolucionà cap a formes avantguardistes amb Pauliceia desvairada 1922, que renovà escandalosament el llenguatge de la poesia brasilera La seva obra poètica, en bona part experiment idiomàtic basat en la síntesi dels dialectes, fou curosament seleccionada a les Poesias 1941 A més de novelles com Macunaíma 1928, deixà estudis i reculls de cançons i danses brasileres Ensaio sobre a música brasilera 1928, etc