Resultats de la cerca
Es mostren 2700 resultats
marge
Agronomia
Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades.
En dret civil català, el concepte de marge és emprat com a presumpció legal per a determinar límits incerts entre propietats veïnes Hom considera que els marges són propis de la propietat superior o la més alta en el desnivell del terreny per la conveniència de compensar els perjudicis derivats de l’esllavissament de terres pel curs de les aigües L’actual compilació recull aquesta presumpció
fitoquímic
Química
Qualsevol de les substàncies químiques que es formen en el metabolisme secundari de les plantes.
Són les responsables del color i les propietats organolèptiques dels vegetals, i també tenen una funció de defensa Pertanyen als grups dels terpens, fenols, tiols i liganans Més comunament, el terme es fa servir per a designar aquelles substàncies químiques vegetals que tenen activitat biològica Sovint acompanyen els aliments vegetals sense ser nutrients Es prenen amb aliments, diferents preparats de plantes medicinals o complements alimentosos
alquí
Química
Nom genèric dels hidrocarburs acíclics que tenen en llurs molècules un enllaç triple.
Llurs propietats són les generals dels composts de la sèrie acetilènica Els alquins, de fórmula general C n H 2 n - 2 , s’anomenen substituint en el nom de l'alcà corresponent el sufix - à pel sufix - í i indicant, si cal, per un nombre —el més petit possible— la posició del triple enllaç Per excepció, el més simple dels alquins és anomenat acetilè
alquè
Química
Nom genèric dels hidrocarburs acíclics que tenen en llurs molècules un enllaç doble.
Llurs propietats són les generals dels composts de la sèrie olefínica olefina Els alquens, de fórmula general C n H 2 n , s’anomenen substituint en el nom de l'alcà corresponent el sufix - à pel sufix - è i indicant, si cal, per un nombre —el més petit possible— la posició del doble enllaç Per excepció, el més simple dels alquens és anomenat etilè
hexaclorobenzè
Química
Derivat halogenat que es presenta en forma de prismes cristal·lins que es fonen a 231°C.
Hom l’obté per cloració enèrgica del benzè i d’alguns alquibenzens És emprat en síntesi orgànica i com a fungicidaPer la seva capacitat contaminant, les seves propietats químiques i la seva persistència en el medi ambient, aquesta substància ha estat catalogada com a compost orgànic persistent COP Estudis realitzats el 2003 indiquen que l’HCB és el COP de concentració més elevada a l’atmosfera
emmagatzematge
Tecnologia
Operació de guardar objectes o mercaderies en un magatzem.
Industrialment, un emmagatzematge racional és la condició d’un rendiment adequat La forma, les dimensions i les condicions que ha de reunir un magatzem o la distribució de les mercaderies al seu interior van estretament lligades a les condicions de transport i d’utilització del material i a les seves propietats, d’on deriva la gran diversitat de forma i disposicions magatzems, dipòsits, graners, sitges, etc
Hendrik Brugt Gerhard Casimir
Física
Físic neerlandès.
És conegut per la seva recerca en el model dels dos fluids per a superconductors en collaboració amb CJGorter, 1934, que permetia entendre algunes de les seves propietats sota camps magnètics abans del desenvolupament de la teoria BCS Des del 1942 treballà als laboratoris de la companyia Philips, des d’on formulà, juntament amb DPolder, l’efecte Casimir 1948, de rellevància en el disseny de microdispositius electromecànics
Walter Sidney Adams
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Director de l’observatori de Mount Wilson 1923, observà i estudià l’espectre de les taques solars i demostrà que llur temperatura era inferior a la del disc Desenvolupà l’espectroscòpia estellar afirmant-ne la utilitat com a mètode per a estudiar les propietats físiques, moviment i distàncies dels estels i la determinació de les magnituds absolutes dels estels Estudià també les atmosferes de Mart i Venus
Paul John Flory
Física
Químic i físic nord-americà.
Professor a les universitats de Cornell 1948-56 i de Stanford des del 1961, fou un pioner en la recerca sobre la constitució i les propietats de substàncies constituïdes per macromolècules com el cautxú, plàstics, fibres, proteïnes, etc estudià també els mecanismes de polimerització i la teoria de les solucions Publicà Principles of Polymer Chemistry 1953 Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1974
Johann Wolfgang Döbereiner
Química
Químic alemany, professor de química a la Universitat de Jena (1810).
A través de l’estudi de les propietats i els pesos atòmics dels elements químics coneguts a la seva època n'establí una classificació, agrupant-los segons llurs similituds en les anomenades tríades de Döbereiner Aquesta classificació estimulà ulteriors investigacions, que culminaren en l’establiment del sistema periòdic dels elements Amic íntim de Goethe, fou el seu consultor sobre els treballs químics que féu aquest darrer
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina