Resultats de la cerca

Dirigit per Pere Oriol Costa i Badia, que havia estat director del diari “Tele-exprés”, intentà obrir-se a un públic divers Fortament marcat pel seu origen socialista, no trobà les ajudes publicitàries i de públic que necessitava per a fer front a les despeses d’edició

Òrgan de la secció socialista, afavorí la República Espanyola durant la Guerra Civil de 1936-39 Interrompuda durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué el 1946 amb un to apolític, i des del 1969 pertany al “Midi Libre” Publica alguns texts en català, especialment d’Edmon Brazès

Vinculat a la tendència Hansen de la IV Internacional trotskisme rebutjà la reforma política democràtica empresa pel govern Suárez Partit petit, el 1978 un sector es reunificà amb la LCR, i el 1980 la resta de l’organització s’integrà en el nou Partido Obrero Socialista Internacionalista

Membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1939, fou autor de nombrosos treballs sobre l’economia política en els sistemes capitalista i socialista Participà en l’elaboració del programa d’ensenyament de l’economia política a l’URSS Fonaments d’economia política marxista , 1965

El seu ideari de formació cristiana se centrava en la democràcia, el socialisme i el nacionalisme Els líders eren Fèlix Martí, Joaquim Ferrer, Francesc Esteva, Marcel Ga-barró i Josep Verde Aldea Al novembre de 1974 s’integrà en el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya

A 19 anys es traslladà a viure a Barcelona, i entrà a treballar a La Maquinista Terrestre i Marítima, on es posà en contacte amb el món sindical català Afiliat a la Unió General de Treballadors  UGT i militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , el 1980 fou nomenat secretari d’organització de la Federació del Metall de la UGT, i posteriorment, secretari general d’aquesta federació a Barcelona Parallelament mantingué una certa activitat política, sempre en el terreny socialista, i fou membre de l’executiva del PSC durant tota la dècada dels vuitanta El 1988 entrà a formar part…

Figura màxima de la poesia portuguesa del s XIX Estudiant a Coïmbra, capitanejà el moviment contra el Romanticisme institucionalitzat representat per A F de Castilho Fou un dels polemistes, juntament amb Eça de Queirós i Teófilo Braga, de l’anomenada “Qüestió de Coïmbra”, que aglutinà aquesta reacció en nom d’uns ideals influïts per Hegel, Michelet, Proudhon i Comte Els assaigs Bom senso e Bom gosto 1865 i A dignidade das letras e as Literaturas oficiais 1865 centren aquesta polèmica Fou un dels organitzadors de les Conferències del Casino de Lisboa 1871, d’on nasqué el Partido …

Es traslladà a Barcelona amb la seva família a l’edat de cinc anys obrer d’arts gràfiques, el 1912 ingressà a la Federación Gráfica Española de la UGT, i el 1919, a l’Agrupació Socialista de Barcelona, de la qual fou secretari 1926 S'apartà, tanmateix, de l’Agrupació, atesa la negativa valoració que aquesta féu de la qüestió catalana Fou també secretari de la federació catalana de la UGT 1928-33 Instaurada la Segona República, promogué, des de la federació catalana del PSOE, la unificació de les forces socialistes de Catalunya, i en fusionar-se, el 1933, aquesta organització amb…

Defensà l’alliberament nacional dels Països Catalans per mitjans democràtics i la construcció del socialisme En les eleccions legislatives de 1986 participà en la coalició Unió de l’Esquerra Catalana, amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya, que obtingué 124551 vots El 1987 participà en la creació de la federació Iniciativa per Catalunya IC , però el mateix any un grup de militants i quadres de Reus, encapçalats per Ernest Benach, passaren a Esquerra Republicana de Catalunya ERC Davant les eleccions europees d’aquell any integrà la coalició Esquerra dels Pobles amb Euskadiko Ezkerra,…

Advocat, la seva activitat en el món del catolicisme progressista —fundador del Grup Cristià de Defensa i Promoció dels Drets Humans, membre de Justícia i Pau — el portà a defensar sovint acusats davant del Tribunal d'Ordre Públic i a integrar-se en el Reagrupament Socialista i Democràtic 1974, transformat després en PSC-Reagrupament , del qual fou secretari general a la mort de Josep Pallach 1977 Diputat a corts el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya , afavorí la incorporació del seu partit al nou Partit dels Socialistes de Catalunya  i fou un dels redactors de l'…