Resultats de la cerca

Situació Vista aèria del conjunt de les ruïnes del castell J Todó-tavisa Al cim d’un turó, 1 km al sud-est del veïnat de Rocabruna, hi ha diverses construccions que corresponen a les restes de l’antic castell, indret des del qual hom pot veure tota la fondalada de Rocabruna, amb l’església de Sant Feliu i també la vall de la riera de Beget Mapa 256M781 Situació 31TDG551866 Si seguim la carretera que va de Camprodon al Coll d’Ares, cal agafar la carretera de Beget que hom trobarà a mà dreta Uns 500 m més enllà de l’església de Sant Feliu de Rocabruna, en un revolt…

Constitueix l’extrem oriental de la planura de Valàquia el clima és continental extrem, amb precipitacions escasses A més dels rius esmentats, drenen aquesta regió altres afluents del Danubi els rius Cǎlmǎtuiu, Ialomita i Mostistea Els sòls són rics, formats generalment per loess, i la vegetació és estepària Els recursos econòmics són l’agricultura cereals, arbres fruiters i la ramaderia de llana En general és poc poblada, i els centres urbans principals són a la perifèria, com Bucarest i Brǎila És ben comunicada per diverses línies de ferrocarril i carreteres

Situat a la part alta del poble, és de planta quadrada, amb un petit pati central, circuït per un recinte exterior també quadrat, del perímetre del qual sobresurten el cos i l’absis poligonal de la capella El recinte exterior és format per panys de muralla amb torres cilíndriques als angles i al centre dels dos trams que no són ocupats per l’absis de l’església o per la porta De les torres, la millor conservada i més alta és la de l’angle sud-est, que té una porta a nivell del sòl i una altra d’elevada a l’interior hi ha una volta hemisfèrica, de pedruscall El sector meridional del recinte…

Consta de quatre parts la Gran Cabília, la Petita Cabília, la Cabília de Collo i la Cabília Oriental La Gran Cabília , limitada a l’oest per la vall del riu Isser i a l’est i sud-est per la vall del riu Soummam-Sahel, és un massís muntanyós molt accidentat, amb un nucli format per roques precambrianes, i al sud les calcàries modernes i els gresos, que formen el mont Djurdjura 2308 m al Lalla Khadidja, el qual s’estén d’est a oest en una doble carena de crestes serrades És una de les àrees més poblades d’Algèria, i és habitada…

La capital és La Plata Excepció feta de la serralada de la Ventana i la del Tandil, el terreny és predominantment pla Al nord, entre els rius Paraná i Salado, hi ha una àrea suaument ondulada, i al centre una àrea molt plana, drenada per nombrosos rius, molts dels quals sense desguàs, que han originat estanys, i una àrea, situada entre les alineacions muntanyoses de la serralada de la Ventana i la del Tandil i la mar, d’uns 200 m d’alçària, amb una inclinació general al sud-est Els rius principals són el Paraná i els seus afluents, el Salado i el Colorado, però tota…

Per les seves dimensions 600 km de llargada, 75 d’amplada màxima i 34600 km 2 de superfície és el setè del món i el més gran d’Euràsia És situat a 500 m sobre el nivell del mar i, llevat en el delta del seu immissari, el Selenga, és voltat de muntanyes elevades i abruptes El nivell de l’aigua té una variació anual mitjana de 75 cm, amb un mínim per l’abril i un màxim pel setembre La profunditat és la més gran del món amb una mitjana de 700 m i un valor màxim de 1741 m Té com a tributaris més de 300 cursos d’aigua, la majoria torrents de les muntanyes circumdants, i, a més, el curs superior de…

Es troba dins el terme municipal de Benasc Ribagorça, Franja de Ponent, a l’alta conca de l’Éssera És constituït per roca granítica i a la base afloren estrats de roques calcàries del Devonià La seva alçària és suficient perquè a les obagues hi hagi congestes i geleres, com les d’Aneto al nord, de Corones a l’oest, de Barrancs a l’est i de Llosars al sud L’aresta nord, que davalla cap a la vall de Barrancs i separa les geleres d’Aneto i de Barrancs, és la que sobresurt menys, i s’uneix al cim a través del pas de Mahoma, que és una aresta molt estreta, d’uns 30 m de longitud, amb grans…

Estès a l’esquerra del Xúquer, límit meridional del terme, al sector muntanyós cretaci serra de Dosaigües o d’El Ave 949 m alt que forma el límit entre la plataforma del Caroig i la mola de Cortes, al sud, i la foia triàsica de Bunyol, al nord Aquesta serra, divisòria d’aigües entre el riu Magre i el Xúquer, de direcció est-oest, és continuada vers l’oest per la mola d’El Oro, i vers el sud-est, per la serra d’El Caballón, al límit amb la vall dels Alcalans El territori, abrupte, és solcat per nombrosos barrancs i rambles hi ha pedreres de pedra calcària i jaciments de lignit La vegetació…

Es caracteritza per senyals que van des d’una lleugera disminució del nombre d’ous, diarrea verdosa, cianosi i edema del cap, de la cresta i de la barba, fins a una infecció fulminant que afecta el sistema nerviós central Provoca altes taxes de mortalitat en les aus Pot afectar tant espècies avícoles destinades al consum com aus de companyia i aus silvestres El virus és molt transmissible entre les aus i, rarament, entre aquestes i les persones —sobretot en comparació amb l’important nombre d’aus afectades i les nombroses oportunitats d’exposició humana al virus, especialment a les zones on…

Tenen el morro arrodonit i la cua recoberta amb poc pèl i amb anells molt potents, i no hivernen El gènere Clethrionomys present en una gran àrea circumpolar, és representat als Països Catalans pel talpó roig Cglareolus , de 16-18 cm de longitud total i pelatge de color gris terrós, que habita als boscs d’arbres de fulla caduca, tant al pla com a la muntanya, i excava galeries al sòl amb moltes entrades i cambres per a nius Pertanyen al gènere Pitymys, nocturns, bons excavadors, que corren molt de pressa i viuen en societat a les galeries, on fan cambres per viure-hi i criar-hi, el talpó…