Resultats de la cerca
Es mostren 9857 resultats
mar de Kara
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, al litoral de Rússia, entre les illes de Nova Terra, Terra de Francesc Josep i Terra del Nord.
Amb una superfície de 880 000 km 2 , hi abunden les profunditats de 30 a 100 m, i arriba fins a 620 m Hi ha moltes illes, grans badies com les de l’Obi i del Ienissei i ports importants Dickson i Novyj Port, etc Una de les mars més fredes de Rússia, resta coberta de glaç la major part de l’any
gimnàstica artística

Joaquim Blume, campió d’Espanya deu anys consecutius (1949-58) i campió d’Europa (1957)
Federació Catalana de Gimnàstica
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de competició consistent a executar un exercici sobre un aparell fixat a terra.
La categoria masculina inclou sis exercicis o aparells terra o mans lliures, cavall de salts, cavall amb arcs, barra fixa, barres paralleles i anelles La femenina n’inclou quatre terra o mans lliures, cavall de salts, barra d’equilibri i paralleles asimètriques En competició, la gimnàstica artística es practica individualment i per equips Història de la gimnàstica artística El pare de la gimnàstica esportiva moderna fou l’alemany Friedrich Ludwig Jahn, de l’escola alemanya, que el 1810 impartia classes a l’Institut Plahmann de Berlín Dissenyà diversos exercicis i inventà alguns dels primers…
gravetat
Física
Força d’atracció que, a causa de la gravitació, és exercida per la Terra o per un astre qualsevol sobre els cossos materials i que els fa caure amb una acceleració, anomenada acceleració de la gravetat g, que és independent de llur massa.
El valor de g varia amb la distància al centre de la Terra i, localment també varia per la presència en el subsol de materials de densitat apreciablement diferent a la mitjana gravimetria La composició de la gravetat amb les altres forces presents a l’entorn d’un astre efectes centrífugs, etc en determina la pesantor Recreació del fenomen de la gravetat Valors de la gravetat g, al nivell del mar i per a diferents latituds latitud º g m/s 2 0 9,78039 10 9,78195 20 9,78641 30 9,79329 38 9,79995 39 9,80083 40 9,80171 41 9,80261 42 9,80350 43 9,80440 50 9,81071 60 9,81918 70 9,82608 80 9,…
vulcanisme
Aspecte de la regió volcànica d’Olot (vulcanisme)
© Fototeca.cat
Geologia
Fenomen geològic consistent en l’erupció de material rocallós fos (magma) a la superfície de la Terra.
El conjunt de processos sobre la generació, el moviment i la consolidació del magma és denominat activitat ígnia , i hom reserva el terme vulcanisme per als casos en què el magma té accés directe a la superfície, mentre que hom parla de plutonisme quan la consolidació té lloc en profunditat La sortida del material fos es tradueix en la formació de corrents de lava, que constitueixen les colades, mentre que la fuita dels gasos que acompanyen l’erupció se sol manifestar amb explosions, esporàdiques però violentes, que provoquen la projecció de material fragmentari sòlid piroclàstic L’acumulació…
neu

Carrers de Moià (Bages) amb neu
© CIC-Moià
Meteorologia
Petits cristalls de glaç provinents de la congelació de l’aigua dels núvols i que cauen sobre la terra formant volves o borrallons.
Quan la temperatura d’un núvol baixa per dessota dels 0°C, les petites gotes d’aigua que el constitueixen poden congelar-se, és a dir, transformar-se en petits cristalls de glaç Ara bé, encara que la temperatura del núvol baixi fins a -40°C, la congelació no es produirà si les gotetes no contenen els anomenats nuclis de cristallització, que són partícules de pols de dimensions microscòpiques que actuen com a enceballs en el procés de congelació Un cop formats, els cristalls de glaç, que tenen sovint unes formes hexagonals molt espectaculars, es reuneixen en grups, que són les volves de neu…
tectònica de plaques

Mapa de les grans plaques litosfèriques (la llargària de les fletxes és proporcional a la velocitat de desplaçament de les plaques)
© Fototeca.cat
Geologia
Hipòtesi segons la qual la part superficial de la Terra (litosfera) és formada per plaques rígides, d’un centenar de quilòmetres de gruix, que ‘‘suren’’ damunt l’astenosfera, més plàstica.
Aquestes plaques poden tenir escorça oceànica i continental o totes dues alhora Hi ha zones on apareix material nou zona d’acreció i d’altres on la placa s’enfonsa zona de subducció Aquest fet produeix un moviment de les plaques, que es tradueix en la unió o la separació dels continents Les primeres teories sorgiren de l’observació que la forma de la costa W d’Àfrica corresponia bastant perfectament amb la de l’E de l’Amèrica del Sud, la qual cosa féu pensar en una remota unió d’ambdós continents Wegener 1912 enuncià la teoria de la deriva dels continents, que comparava el moviment dels…
terraire
Persona que ven terra d’escudelles.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina