Resultats de la cerca
Es mostren 911 resultats
Sant Martí de Romanyà (Santa Cristina d’Aro)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn S’hi pot veure la planta de l’edifici en forma de creu grega F Tur L’església de Sant Martí de Romanyà és el temple parroquial del poble de Romanyà de la Selva, situat en una carena de la serra de les Gavarres, a l’extrem septentrional del terme El nucli habitat és format per mitja dotzena de masies situades a l’entorn de l’església La resta s’escampa per les clarianes dels boscs que cobreixen la serralada Mapa 334M781 Situació 31TDG987338 Per anar-hi hi ha tres camins diferents, les carreteres que porten a Romanyà des de…
Sant Feliu de Planeses (Sant Sadurní d’Osormort)
Art romànic
Situació Exterior de la façana de ponent amb la porta d’entrar, moderna, i el campanar, d’espadanya i amb dues obertures M Anglada El sector de Sant Feliu de Planeses es troba situat al cantó de ponent del terme, entre les cases de l’Espluga i el límit sud de la vall de Sau L’església és junt amb la masia de la Verneda prop del Puig de Sant Llorenç i a un quilòmetre i mig del túnel de la mina, vora Collsesvinyes L’església es troba situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 47,9 —y 41,7 31 tdg 479417 Per anar-hi cal agafar la…
Sant Pere de Savassona (Tavèrnoles)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una nau rematada vers llevant per un absis semicircular en el qual hi ha obertes diverses fornícules Cal observar al costat de tramuntana una petita absidiola oberta G Orriols L’església de Sant Pere de Savassona es troba als peus del castell de Savassona, vers el cantó de llevant, a uns 600 m d’altitud Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 45,2 —y 45,3 31 tdg 452453 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Vic a Roda de Ter Abans d’arribar a…
Sant Pere del castell de Gelida
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església, amb restes dels murs del castell que l’envoltaven ECSA - J Todó L’església de Sant Pere és situada a l’extrem de ponent del castell de Gelida, en el mateix esperó rocallós on s’assenta el castell, a la part alta del poble L’església de Sant Pere resta tancada i caldrà concertar la visita a l’Associació dels Amics del Castell de Gelida JAA-RRT Mapa 36-16420 Situació 31TDF056879 Història El lloc o terme del castell de Gelida s’esmenta per primera vegada l’any 945, però l’església no apareix documentada fins el 988, quan en una permuta que feu Ènnyec Bonfill…
Sant Salvador de Figuerola (les Piles de Gaià)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sector sud-est, amb l’absis a llevant i la porta al mur de migdia ECSA - E Pablo L’església de Sant Salvador és situada uns 2 km a ponent de l’antic poble de Figuerola, avui despoblat, just damunt d’un petit tossal Mapa 34-15390 Situació 31TCF646977 Per a arribar a Figuerola cal agafar la carretera local T-201, que de Santa Coloma de Queralt es dirigeix a Santa Perpètua de Gaià A 1,5 km a mà esquerra de la carretera, davant mateix del lloc de Sant Gallard, surt un camí de carro que porta a l’església i a l’antic poble de Figuerola FEB Història El lloc de…
Sant Serni de Buseu (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial, característica pel seu absis decorat amb un fris d’arcuacions llombardes sense lesenes ECSA - E Pablo L’església de Sant Serni era la parròquia del poble de Buseu, avui abandonat, que s’alça a 1 339 m d’altitud en un petit tossal dels contraforts de la serra de Cuberes Mapa 33-11252 Situació 31TCG449857 Buseu es troba a uns 7 km de Gerri de la Sal en direcció SE i a 1 km del mas de Sarroca sobre la vall del Riu Major ARD Història El lloc de Buseu apareix esmentat en la venda que Daniel feu a l’abat Espanell de Gerri, l’any 817, d’un camp i una terra “ in…
Sant Miquel d’Hortmoier (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de migjorn i u J M Melció L’església de Sant Miquel d’Hortmoier o Sant Miquel d’Hormoieres troba en un despoblat de l’antic municipi d’Oix, situat a la vall de Beget, a la riba esquerra del riu, entre les serres de Bestracà i de Talaixà, al peu dels cingles d’aquesta serra Mapa 257M781 Situació 31TDG621832 Per anar-hi cal agafar la carretera que porta de Castellfollit de la Roca a Oix, població des de la qual cal seguir una pista forestal que porta al pont de Can Xicoi El camí voreja el Grau d’Escales i arriba a la vall d’Hortmoier Si el…
Colomers

Colomers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al límit amb el Gironès, estès a l’esquerra del Ter, que forma el límit meridional del terme, el qual envolta per la part exterior un gran meandre.
Situació i presentació Limita a l’W amb Sant Jordi Desvalls Gironès, al N amb Vilopriu, a l’E amb Jafre i al S amb Foixà El poble agrupa tota la població del terme La resclosa de Colomers, antiga resclosa del rec del Molí, forma un pantà i fou reconstruïda en la dècada de 1970 El rec del Molí, que té la captació d’aigua en aquest lloc, permet la xarxa de regadius de la plana de la riba esquerra del curs inferior del Ter, fins a la mar, i mou, també des d’antic, diversos molins fariners en el seu recorregut Altres cursos són la riera de Vilopriu, prop del poble, i les rieres de Ramema o de…
Sant Esteve d’Olius

Vista de l'església de Sant Esteve d'Olius
© CIC-Moià
Església
Església romànica situada al sector de llevant del terme municipal d’Olius (Solsonès), a la dreta del Cardener.
L’edifici Sant Esteve d’Olius és una obra cabdal de l’arquitectura del Solsonès del segle XI Consta d’una sola nau coronada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un ampli espai presbiteral Tant la nau com l’absis tenen volta de canó El presbiteri es troba en un pla superior, i a sota seu s’allotja una cripta L’arc toral que obre el presbiteri i l’arc preabsidal són de mig punt i recolzen damunt semicolumnes cilíndriques adossades als murs, coronades amb capitells formats per un collarí, un fris amb decoració molt malmesa i un àbac bisellat La nau presenta encara dos arcs torals que…
Ciutat d’Ilerda (Lleida)
Plànol de la trama urbana de Lleida, amb indicació del possible àmbit urbà d’època romana i de les troballes del mateix període A Pérez Els segles IV i V tenen, pel que fa a Ilerda, un extraordinari interès, ja que des de fa un parell de dècades des del 1979 disposem de noves fonts escrites, les quals s’afegeixen a les que ja eren conegudes des d’antic a més d’aquestes noves fonts, cal dir que en dues de les diverses intervencions arqueològiques iniciades poc després per part de la Universitat de Lleida i, posteriorment, pel Servei Municipal d’Arqueologia, es van documentar, per primera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina