Situació
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rematada vers llevant per un absis semicircular en el qual hi ha obertes diverses fornícules. Cal observar al costat de tramuntana una petita absidiola oberta.
G. Orriols
L’església de Sant Pere de Savassona es troba als peus del castell de Savassona, vers el cantó de llevant, a uns 600 m d’altitud. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 45,2 —y 45,3 (31 tdg 452453).
Per arribar-hi cal prendre la carretera de Vic a Roda de Ter. Abans d’arribar a aquesta població, cal agafar el trencall que mena al parador nacional de Sau; en uns 5 km hom arribarà al castell de Savassona, al costat del qual, com hem apuntat, hi ha l’església de Sant Pere. Cal demanar la clau a la masoveria del castell. (GOP)
Història
Aquesta església es troba dins l’antic terme del castell de Savassona. Inicialment fou església parroquial, i passà posteriorment a sufragània de Sant Esteve de Tavèrnoles.
El terme de Savassona es documenta a partir de l’any 889, quan Arnebet i la seva muller Quinta vengueren a Gotmar i a la seva muller Ermegoda una vinya, situada al territori d’Osona, al terme de Savassona.
Les notícies sobre l’església, ja amb consideració de parròquia, es troben l’any 1035, quan Ramon, fill de Guillem, donà a Ramon, sacerdot, fill de Laudegaril, l’alou que tenia a la roca anomenada Savassona, juntament amb la basílica de Sant Feliu, que es trobava a la parròquia de Sant Pere de Savassona. Aquesta notícia es confirma l’any 1060, que apareix també amb la condició de parròquia, i se li fa una deixa per a l’obra i la dedicació. Possiblement aquesta data marca el final de la construcció del temple.
Fou motiu d’una infeudació l’any 1078, quan el bisbe de Vic Berenguer Sunifred de Lluçà infeudà al vescomte de Cardona, Ramon Folc, el castell de Calaf i les esglésies de Savassona i Tavèrnoles. El 1086 el mateix vescomte, mort pels sarraïns en la seva anada a la guerra en ajut del comte de Barcelona Berenguer Ramon II, en el seu testament, retornà a Sant Pere de Vic aquestes esglésies, i al seu torn el mateix any el bisbe Berenguer les infeudà al nou vescomte, Folc, i a la seva vídua, la vescomtessa Ermessenda.
Les funcions parroquials les mantingué fins entrat el segle XV, que passà a dependre de la parròquia de Tavèrnoles com a sufragània; aquesta fou la seva situació fins a l’actualitat, excepte uns anys del segle passat que recuperà la independència, si bé la perdé després.
L’edifici construït vers el 1060 ha pervingut gairebé sencer fins a l’actualitat, ja que només el segle XVII fou sobreaixecada la teulada i fou construït un portal nou al costat de ponent, tancant-se el de migdia. La guerra de 1936-1939 feu perdre a aquest temple alguns retaules que en tapaven els murs, amb la qual cosa l’interior de l’església pogué recuperar el seu aspecte primitiu.
Fa uns anys es restaurà el seu interior amb un gust discutible. Actualment segueix tenint culte com a sufragània de Tavèrnoles i es troba en bon estat de conservació; només hi han estat adossats recentment els nínxols del cementiri que té al costat i que tapen de manera incomprensible una bona part del mur de migjorn. (APF-ABC)
Església
L’església de Sant Pere de Savassona és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals i capçada a llevant per un absis semicircular, obert amb un simple plec en degradació i ornamentat interiorment amb cinc nínxols semicirculars.
Al mur de tramuntana, vora l’absis, hi ha oberta una absidiola semicircular, patent a l’exterior, que no es correspon amb una altra absidiola al mur de migjorn, com caldria esperar, sinó que en aquest cantó hi ha un àmbit quadrat, obert amb una porta petita a la nau, i que correspon a l’obra original. A tots dos costats de la nau s’obren capelles, obrades posteriorment al conjunt de l’església.
La porta, modificada, s’obre a la façana de ponent, on devia haver-hi també la porta original, sobre la qual hi ha un òcul, el qual, juntament amb les tres finestres de doble esqueixada de l’absis i algunes altres, molt alterades, que hi ha a la nau, completen la il·luminació del temple.
Exteriorment l’església presenta les seves façanes ornamentades amb els clàssics motius llombards d’arcuacions cegues entre lesenes, que a l’absis principal es distribueixen en sèries de quatre arcuacions entre bandes; mentre al mur de migjorn, de llevant a ponent, el ritme és 4, 3, 4, 4, 3, al mur de tramuntana és 7, 6, 6, 6. A la façana de ponent les arcuacions, en fris seguit, sense lesenes, es distribueixen seguint els pendents de l’hastial, amb un total de dotze arcuacions, que es distribueixen simètricament.
La coberta de l’església fou sobrealçada el segle XVII, després que a la façana de ponent hom afegís un robust campanar d’espadanya.
L’aparell ha estat fet amb carreuons simplement escairats, de mides irregulars, disposats ordenadament en filades regulars, agafats en morter pobre i abundant, que forma unes juntes sobreïxents (o curulles), amb restes d’arrebossat que es conserven en algunes zones.
L’interior del temple ha estat “restaurat” amb l’arrebossament de les voltes, mentre el parament dels murs deixa veure el seu aparell nu, bé que amb les juntes refetes i ressaltades excessivament.
L’estructura i la decoració d’aquesta església corresponen a les tipologies habituals a Osona la segona meitat del segle XI, de les quals Sant Pere de Savassona constitueix un exemple d’església d’una nau amb capella trevolada, amb l’absis central dominant, que presenta la peculiaritat de la seva incompleció i asimetria, absolutament singulars.
Els nínxols absidals són comuns a esglésies amb planta complexa a Osona, com les de Sant Martí del Brull o Sant Esteve de Granollers de la Plana, construïdes dins la segona meitat del segle XI, en la més pura ortodòxia de les formes llombardes. (GOP)
Bibliografia
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado, “Hoja Parroquial”, Vic 20 de gener de 1946.
- Eduard Junyent: Catalunya Romànica. L’arquitectura del segle XI, Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1975, pàg. 214.
- Pere Rotger i Sintes: L’art romànic de Catalunya, Sèrie IV, Llib. Quera, Barcelona. (JVV)