Resultats de la cerca

El 1959 publicà Compañeros de viaje , que s’inscriu dins l’anomenada poesia social de caràcter més individualista i influïts per la poesia anglosaxona són els llibres posteriors En favor de Venus 1965, Moralidades 1966, Poemas póstumos 1968, Las personas del verbo 1975 i El pie de la letra 1980 Com a crític publicà Cántico el mundo y la poesía de J Guillén 1960 i el pròleg a la traducció del llibre d’Eliot Función de la poesía, función de la crítica 1955 Publicà en prosa Diario del artista seriamente enfermo 1974, on presenta amb força ironia un panorama ampli de la generació…

Visità, com a professor, les universitats de Lovaina, Brusselles i París 1547-50 Conreà l’alquímia i l’astrologia, alhora que defensà l’ús de la cabalística pràctica Durant els regnats d’Eduard VII i Isabel I exercí els càrrecs de metge i astròleg de la cort Impulsor del renaixement matemàtic a Anglaterra, en el pròleg a la traducció anglesa dels Elements d’Euclides feta per Henry Billingsley manifestà la necessitat de l’ús de la matemàtica dins les ciències aplicades Collaborà en els treballs d’adaptació del calendari gregorià a Anglaterra A més d’importantíssims treballs en el…

Autor d’una sèrie d’obres de signe experimental, que participen de la creació pura, la intertextualitat generativa, la traducció i el mestissatge interdisciplinari Fosca endins 1993, Poemes mínims 1995 segona edició ampliada, 2001, Cima branca 1995, Quadern rimbaldià 1996, Llibre d’amiga 1998, Blanc 1998, Escriptura geomètrica, escriptura fractal 1999, Fulgor 2002 i Ut pictura poesis 2005 En definitiva, aquestes obres pertanyen a un cicle total articulat en tretze seccions La tretzena part, una reescriptura del conjunt, ha estat publicada a Mèxic, en la versió de l’autor el 2001, amb el títol…

Professor a la Universitat de Lleida Interessat per la literatura del segles XIX i XX, també ha treballat sobre la història i la crítica literària contemporània amb estudis sobre Antoni Rubió i Lluch, Jordi Rubió i Balaguer, Josep Yxart, Marià Manent o Joaquim Molas Estudiós de l’obra de Carles Riba, ha publicat Carles Riba i el noucentisme Les idees literàries 1913-1920 1995, Poètica de Carles Riba Els anys del postsimbolisme 2001 i Carles Riba i la traducció 2006 També és autor d’un estudi sobre Auques i ventalls 1995 de Josep Carner i de treballs sobre JV Foix, J…

Arran de la victòria de Lepant, publicà en un sol volum una Primera parte de la crónica del muy alto y poderoso príncipe don Juan de Austria , en prosa, i un Canto al modo de Orlando de la memorable guerra entre el gran Turco Selimo y la Señoría de Venecia con la felicíssima victoria del sereníssimo señor don Juan de Austria , en vers Barcelona 1572 La darrera és traducció d’un original italià i en els preliminars hi ha tres poesies llatines de LJ↑Vileta, les mateixes que inclogué, i traduí al català, Joan↑Pujol en la seva obra sobre el mateix tema És molt probable que Costiol…

Des de l’aparició dels primers manuscrits -que a partir del segle V incloïen neumes- fins avui, l’acumulació de materials musicals escrits a Europa ha anat despertant un gran interès per recollir noves melodies, comparar-les, estudiar-les, interpretar-les i emmagatzemar-les Els diferents documents musicals s’han estudiat atenent múltiples factors, com ara la data, els gèneres o formes als quals pertany la música que s’hi descriu música litúrgica, profana, cambrística, instrumental , els compositors, la procedència geogràfica, el suport sobre el qual s’anoten, el format i la presentació, o bé…

Signava sempre les seves obres Antoni Puigblanch Estudià als escolapis de Mataró i ingressà a la cartoixa de Montalegre, de la qual sortí per seguir la carrera eclesiàstica a Girona, encara que sembla que no arribà a ordenar-se El 1799 es traslladà a Madrid, on estudià llengües grec i hebreu i diverses matèries de filosofia i, amb tota probabilitat, dret a la Universitat d’Alcalá de Henares, de la qual el 1807 fou nomenat professor d’hebreu Publicà uns Elementos de la lengua hebrea 1808 En entrar les tropes franceses a Madrid, tornà a la seva vila natal El 1811, per raons familiars, feu un…

Malgrat els precedents de Dextre, autor d’una Historia omnimoda , perduda, i d’autors com Agustí d’Hipona, Juli Africà, Eusebi, Jeroni, Pròsper d’Aquitània i Víctor de Tunis, Cassiodor, Orosi i Isidor de Sevilla, que segueixen la concepció cristiana universalista de la història, fou el francès Petrus Comestor el qui creà, amb la seva Scholastica historia ~1173, el tipus de crònica universal que féu fortuna a la baixa edat mitjana, a base dels llibres històrics de la Bíblia completats amb les Antiguitats judaiques , de Josep Flavi, i addicionats amb narracions de la mitologia i la història…

Fragment de l’orquestració d’A Webern del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach © Fototecacat/ Jesús Alises El terme fou establert per A Schönberg al seu Harmonielehre 1911 i se’n troben exemples a les seves Cinc peces per a Orquestra , opus 16, especialment a la tercera, titulada Farben ’Colors’, així com a les Cinc peces , opus 10, d’A Webern, i a la transcripció orquestral que aquest mateix autor feu del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach Aquest recurs timbricocompositiu ben aviat situà el timbre al mateix nivell que altres paràmetres compositius que fins aleshores…

Llicenciat en filologia catalana, fou corrector d’estil i assessor lingüístic en publicacions diverses i a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio Professor a la facultat de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i, posteriorment, a la facultat de comunicació Blanquerna Universitat Ramon Llull, és autor de traduccions del francès i l’anglès al català El 1988 publicà amb Xavier Pericay   Verinosa llengua , assaig de considerable ressò, crític amb el model de català estàndard adoptat des de les institucions catalanes També és autor d’ El barco fantasma 1992, amb diversos…