Resultats de la cerca
Es mostren 2198 resultats
opercle
Botànica
Part apical que, fent funció de tapa, presenten òrgans vegetals (pixidis, càpsules de les molses, ascidis, etc).
hemàcit
Substància feta amb sang mesclada amb substàncies minerals o vegetals usada per a fer botons, poms, etc.
polpació
Agronomia
Desintegració mecànica de les parts toves dels vegetals, fins a reduir-les a l’estat de polpa.
costa
Botànica
Filet que fa ressalt a la superfície de diversos òrgans vegetals, especialment als fruits de les umbel·líferes.
suberització
Botànica
Deposició de suberina en la paret cel·lular de certes cèl·lules vegetals, especialment les originades externament pel fel·logen.
silicícola
Ecologia
Dit de les plantes o de les comunitats vegetals que viuen normalment en sòls o substrats silícics.
saponina
Bioquímica
Nom genèric d’uns glucòsids vegetals que ocorren en diverses plantes, particularment en la sabonera (Saponaria officinalis).
Les saponines són substàncies químicament relacionades amb els esterols, generalment incolores i amorfes Amb l’aigua formen glúcids i sapogenina i donen un caràcter escumós a la solució Una saponina típica és la digitonina
calcícola
Ecologia
Dit de les plantes o de les comunitats vegetals que habiten normalment en sòls o substrats calcaris.
arboricultura
Agronomia
Branca de l’agricultura que s’ocupa del conreu, la multiplicació i l’aprofitament dels vegetals llenyosos.
Hom considera l' arboricultura fruitera o fructicultura, l' arboricultura forestal o silvicultura, i l' arboricultura ornamental , que s’ocupa dels arbres i dels arbusts utilitzats en jardineria
tortuga mediterrània
Tortuga mediterrània
katunchik (cc-by-sa-4.0)
Herpetologia
Tortuga terrestre de la família dels testudínids, d’uns 30 cm de llargada, cuirassa bombada i oval, placa supracaudal doble i cua acabada en un tubercle corni de forma cònica amb un canal longitudinal.
És d’un color grogós, amb taques fosques o negres, i l’escut ventral és de color groc al mig, amb bandes laterals negres Habita en pinedes litorals, garrigues o terrenys arenosos molt exposats al sol S'alimenten gairebé exclusivament de vegetals, i fan uns estralls considerables en els camps de patates i de maduixes, a part les herbes silvestres Hivernen fins a l’abril, que comença el període de zel, amb freqüents combats entre mascles Viuen molts anys 70 o 80, i a vegades han passat de 100 Habiten als Balcans, la península Ibèrica, Occitània, Còrsega, Sardenya i la Itàlia…