Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
col·legiata de Sanaüja
Comunitat eclesiàstica formada per quinze preveres beneficiats i presidida pel rector, que des del segle XVII era instal·lada a l’església parroquial de Santa Maria de Sanaüja (Segarra).
Alguns d’aquests beneficis existien des del s XIV, però la reglamentació de la comunitat es feu vers el 1635
‘Abd al-Karīm ibn Muǧīṯ
Història
Hagib d’al-Hakam I i d’‘Abd al-Rahmān II de Còrdova.
Per ordre d’aquest, vers el 850, devastà els voltants de Barcelona i assetjà Girona sense poder-se'n emparar
Frederic Escanyé
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Diputat d’ençà del 1878 i gairebé de manera contínua Anticlerical, evolucionà del republicanisme de “L’Indépendant” vers el radicalisme
Ebersvind
Cristianisme
Abat visigot, de probable origen català.
Refugiat a Niederaltaich Baviera vers 741-743, és possible autor de la Lex Baiuvariorum , molt influïda per la legislació romanovisigòtica
Mègara Hiblea
Història
Antiga colònia grega de Sicília, fundada per colons dòrics de Mègara vers el 728 aC, prop de l’actual Augusta .
Al segle VII aC tingué un període d’esplendor i fundà Selinunt 628 aC Posteriorment fou conquerida per Geló de Siracusa segle V aC, i anà perdent importància, fins que Marcel la destruí 214 aC En el seu emplaçament han estat conservades les ruïnes d’una vila neolítica fortificada i diversos edificis de l’època hellenística
rim
Literatura
En els antics tractats poètics en ús a Catalunya, la síl·laba o síl·labes finals dels vers que formen la rima.
serra Mascarida
Serra
Continuació vers el N de la serra de Campirme, que separa les valls d’Unarre i de Cardós (Pallars Sobirà).
disíl·lab
Vers de dues síl·labes, considerat, generalment, com un hemistiqui: A port / de mort / me port / si tort... (Cerverí de Girona).
bel·lòvac | bel·lòvaca
Història
Individu d’un poble cèltic del grup dels belgues establert vers el s VII aC a la regió de Beauvais.
Per la pressió d’altres pobles indoeuropeus de la vora dreta del Rin, una part dels bellòvacs bellovaci emigraren cap al sud-oest amb el conjunt de pobles belgues, i travessant França i el Pirineu occidental arribaren a les terres de l’altiplà productores de blat Un grup dels bellòvacs, els vacceus, s’establí a Tierra de Campos i part de les regions de Salamanca, Zamora i Àvila una branca extrema dels vacceus, els arevacs, ocupà la vall alta del Duero un altre grup, els belles, assolí l’alt Jalón, i un grup secundari, els tites, s’establí a les terres altes de la dreta d’aquest riu Sembla…