Resultats de la cerca

Professà a l’orde dels mínims el 1801 Destinat a la província eclesiàstica de València el 1817, se secularitzà el 1820 i sembla que visqué a Amèrica fins el 1833 S’interessà per la música i per la poesia se’n conserva un poema llarg sobre el joc, escrit només amb monosíllabs, presentà a la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca una Gramática de la lengua mallorquina , avui perduda, i publicà una Nueva ortografía de la lengua mallorquina 1812 Participà en la intensa activitat teatral mallorquina del seu temps amb obres dramàtiques originals i amb traduccions de Molière Es metge a…

Fill d’una família vinculada al món teatral i de la impremta, escriví amb el seu pare Pau Fàbregues i Sintes , tant en català com en castellà, entremesos de caràcter popular i d’argument senzill, amb un llenguatge viu i colloquial Dony Pera Singlá la primera part estrenada el 1882, mentre que la segona és obra només del pare el 1884, i impresa el 1888 i el 1894, Trepasses d’en Pelaiu, o Ses mones de sa cala 1899, Adoració dels Reyes Magos 1892 i  Entremès de ses flassades s d, i, en castellà,  La ciega avaricia 1896, una peça còmica en un acte,  Corona de espinas 1902 i  Viaje a la Luna 1904…

Lluità a l’Havana contra els anglesos al costat del seu germà Vicente, que hi morí, motiu pel qual fou creat comte d’El Asalto per Carles III d’Espanya 1763 Passà a Catalunya, on fou nomenat protector i president 1776 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Fou capità general de Catalunya 1778-84 i 1784-89 es preocupà de la urbanització del Raval, entre la Rambla i la muralla de la banda de Montjuïc, i hi féu obrir l’anomenat carrer Nou de la Rambla, d’una amplada excepcional, dit del comte d’El Asalto en honor seu Féu reconstruir el Teatre de la Santa Creu, incendiat 1787, que hom…

Residí des d’infant a Perpinyà, on es doctorà en filosofia i teologia 1658 Fou professor a Tarragona durant un any 1658 retornà després a Perpinyà, on fou rector de la universitat 1663 i prior del convent de dominicans Durant els primers anys de domini francès s’enfrontà amb els religiosos francesos introduïts als convents rossellonesos, actitud que provocà una ordre reial que obligava els religiosos catalans a residir a d’altres convents del regne de França per tal d’acostumar-los a la llengua i els costums d’aquest país S'enfrontà també amb els jesuïtes, contra els quals…

Típic de pujols i planes estepàries, el pioc va en davallada progressiva des del segle XIX i actualment als Països Catalans és molt rar, encara que probablement no fou mai abundós Apareix al país de la màquia continental de garric i arçot fronterer amb els nuclis de cria aragonesos i manxegos En concret, a les comarques occidentals se’l coneix del Baix Cinca on la darrera notícia amb una possible reproducció és del primer terç dels anys 60 i potser també de la Terra Alta Al País Valencià, a la Plana d’Utiel on Boscà, el 1916, deia que "se las suele ver alguna vez por los bordes occidentales…

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos, de La Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc, es proclamà campió individual d’Espanya en sabre 1968, i de Catalunya en floret 1963, 1966 i en sabre 1964, 1968 Guanyà la primera edició del Trofeu Artemi Bordas Com a veterà, disputà set Campionats del Món 2003, 2004, 2006, 2008, 2009, 2011, 2012 i quatre d’Europa 2005, 2008, 2009, 2010 amb la selecció espanyola Fou un dels artífexs de la creació de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, en què ha estat tècnic de la secció d’esgrima També fou entrenador a La Salle Bonanova i el Sant…

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada de Barcelona, fou especialista en les tres armes Fou campió d’Espanya individual d’espasa 1954, 1955 i pujà també al podi en floret i sabre Fou campió de Catalunya nou vegades cinc en espasa 1953, 1954, 1957, 1959, 1961, tres en floret 1957, 1958, 1960 i una en sabre 1955 Aconseguí dues terceres posicions a la Copa Ciutat de Barcelona 1957, 1959 Fou internacional amb la selecció espanyola als Jocs Universitaris 1953 i als Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Amb la selecció catalana aconseguí la Copa del Generalísimo 1954…

Tirador de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, del Club d’Esgrima La Salle Barcelona, del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de la Sala d’Armes Montjuïc, del Club d’Esgrima Fides i del Club Gimnàs Llenas, destacà en totes les categories en la modalitat de floret Es proclamà sis vegades campió d’Espanya per equips, tres en categoria sènior amb la Sala d’Armes Montjuïc 1977, 1978, 1979, dos en categoria júnior amb La Salle 1973, 1974, i tirant sabre i en categoria universitari 1980 També aconseguí el títol de campió de Catalunya de floret júnior 1974 Amb la selecció…

Especialitzat en bàsquet, fou conegut per les seves retransmissions d’aquest esport a Televisió Espanyola Des del 1974 ha presentat i dirigit programes esportius com Polideportivo, Chócala , Estudio Estadio, Zona ACB, Estudio Estadio 2, o la Gala del Deporte Fou cap d’esports de TVE a Catalunya 1983-85 i director d’esports de TVE a Catalunya 1999-2001 i 2003-07 En la seva trajectòria destaquen 1200 retransmissions de partits de basquetbol i la cobertura de set Jocs Olímpics Sarajevo 1984, Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992, Atlanta 1996, Sydney 2000 i Atenes 2004 Fou…

Format al Club Natació Barcelona, compaginà la natació i el waterpolo fins el 1966, any en què es retirà Com a waterpolista guanyà sis Campionats d’Espanya 1957, 1959, 1960, 1962, 1963, 1965 i una Lliga 1966 Formà part de la selecció espanyola de waterpolo entre el 1959 i el 1963 L’any 1963 s’inicià en l’arbitratge, tot i que ja havia actuat com a jutge de natació i de salts Arbitrà 432 partits internacionals i participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, on va fer el jurament olímpic Presidí el Collegi Català d’Àrbitres…