Resultats de la cerca
Es mostren 13089 resultats
Ramon Sitjà Turias

Ramon Sitjà Turias
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Jugador, entrenador, àrbitre i directiu de basquetbol.
Practicà el futbol i l’handbol a onze amb el GEiEG Jugà a bàsquet amb el Club Bàsquet Montgat, a la primera categoria catalana Com a entrenador, començà al GEiEG i al collegi de la Salle Girona als anys cinquanta L’any 1962 participà en la fundació del Centre Parroquial Sant Josep de Girona Hi introduí el minibàsquet i dirigí l’escola de basquetbol Com a àrbitre, dirigí partits del Trofeu Gonzalo Aguirre de segona divisió 1968-71 i presidí el collegi gironí També feu tasques directives al Sant Josep, que, quan assolí l’ascens a la màxima categoria, es convertí en…
Tívoli Ping Pong Club

Partit jugat els anys quaranta al Tívoli Ping Pong Club
Federació Catalana de Tennis Taula
Tennis de taula
Club de tennis de taula de Barcelona.
Fundat el 1933 per persones relacionades amb el Teatre Tívoli del carrer Casp, com Antoni Rossell Fou una de les entitats fundadores de la Federació Catalana de Tennis de Taula, el 1935 Gran dominador del tennis de taula en els primers anys de la postguerra, acumulà sis títols de campió d’Espanya per equips en homes 1943, 1946, 1948, 1951, 1954, 1961, un en dones 1943, dues Lligues 1961, 1962, dotze títols catalans masculins per equips 1942, 1943, 1945, 1948-52, 1954, 1959, 1960, 1961, nou de femenins 1942-48, 1951, 1952 i un de Barcelona masculí 1962 Els germans Jordi i Josep…
les Germanies
les Germanies foren tema cabdal de la pintura d’història del s XIX: Els agermanats rebuts pel cardenal Adrià d’Utrecht (1872), de Josep Benlliure i Gil
© Fototeca.cat
Història
Alçament que esclatà als regnes de la corona catalanoaragonesa entre els anys 1519 i 1523, amb un intent, fracassat, de la burgesia de prendre el poder.
Inicialment de caràcter netament urbà i moderat, passà, però, tant al regne de València com al de Mallorca, cap a una etapa de radicalització en incorporar-s’hi també el camp forans a Mallorca, llauradors cristians de natura a València, fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, i foren seguits d’una llarga i dura repressió Als factors conjunturals generals expansió del clima revolucionari crisi d’autoritat, agreujada des de la mort de Ferran II de Catalunya-Aragó, el 1516 augment de la pressió fiscal de la corona, que obligava els consells municipals a…
cala d’Hort
Cala
Cala de la costa occidental d’Eivissa, del municipi de Sant Josep de sa Talaia, al nord del cap Blanc.
Al seu voltant hi ha la vénda i caseria de Cala d’Hort
David
Empresa constructora d’automòbils fundada a Barcelona el 1914 per Josep M. Armangué, que estigué en funcionament fins el 1924.
Produí més d’un miler de vehicles, xifra estimable a l’època Els “David” eren en realitat vehicles intermedis entre la motocicleta i l’automòbil el motor no podia tenir més de 1100 cm 3 de cilindrada i el pes màxim era de 350 kg Ideat pel mateix Armangué a partir d’un bobsleigh amb rodes de bicicleta al qual afegí un motor, mereix esment la transmissió, constituïda per corretges trapezials que li permetien un canvi infinitament variable
comtat de Vilanova
Història
Títol concedit per l’emperador Carles VI el 1719 al tinent coronel Josep de Vilanova i Guitard (mort el 1730).
El succeí la seva filla Maria Teresa de Vilanova i de Salis-Soglio, que entrà al convent de Sankt Jakob de Viena amb el nom de sor Segimona El 1926 fou rehabilitat, allegant un parentiu transversal, pel genealogista Ramon de Rosselló i Donato
Museu Paleontològic Municipal de València
Museu
Museu creat el 1906, a València, amb la col·lecció de fòssils aplegada per Josep Rodrigo i Botet a l’Argentina.
El dipòsit, donat a l’ajuntament de València, fou installat i catalogat per Eduard Boscà i Casanoves 1843-1924, que hi afegí troballes seves Muntat a l’edifici de l’antic almodí s XIII, reconstruït el 1517, exposa més de vuitanta espècies, entre les quals un megateri incomplet El 1991 el museu es traslladà als baixos de l’ajuntament de València, i el 1999 quedà inclòs com a exposició permanent del Museu de Ciències Naturals, situat als jardins de Viveros de València
El pollo Tejada
Cinematografia
Pel·lícula del 1915; ficció de 73 min., dirigida per Josep de Togores i Muntadas [dir. art], Giovanni Doria [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Segre Films Barcelona ARGUMENT La comèdia homònima 1906 de Carlos Arniches i Enrique García Álvarez GUIÓ I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ J de Togores FOTOGRAFIA GDoria blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Mariano de Larra Miguelito Tejada, Lola Paris Loe, Domènec Ceret el soldà Abul-Tadit, Lola Arquimbau ESTRENA Barcelona, 18041916, Madrid, 10111916 Sinopsi Miguelito Tejada, Pollo Tejada , és conegut arreu per les seves conquestes amoroses Atret per la bellesa de l’artista de circ Loe, es proposa seduir-la, però el marit d’aquesta, el popular atleta Salvetan, el…
El golfo
Cinematografia
Pel·lícula del 1917; ficció de 97 min., dirigida per Josep de Togores i Muntades [dir. art.], Giovanni Doria [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Dessy Films Barcelona ARGUMENT Ernest Vilches GUIÓ FDessy Martos, EVilches FOTOGRAFIA GDoria blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jde Togores INTERPRETACIÓ Ernest Vilches Ernesto Villar, Irene López Heredia Irene Heredia, Artemio Pérez Bueno Artemio Guzmán, Antoñito Suárez Ernesto nen, José Olózaga marquès d’Olaye, Ana Navacerrada Dolores, Mariano Ozores ESTRENA Barcelona, 27011919, Madrid, 25031919 Sinopsi Ernesto Villar, un nen pobre, és enviat als EUA gràcies a la generositat de Dolores La filla d’aquesta, Irene, està promesa amb Pepe Olaye, un…
Partit Lleidatà
Partit polític
Partit fundat a l’octubre de 1983 a Balaguer per Josep Font i Huguet, procedent de Centristes de Catalunya-UCD.
Es definí com a democrà-tic, català, autonomista, populista, comar-calista, reformista, progressista i solidari Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquell any 838 vots i poc després desaparegué Representants J Font, Tiburci Grustán, Ramon Berengué i Jaume Granent