Resultats de la cerca

Situació Aspecte que ofereix aquesta capella, d’origen romànic, profundament modificada per reformes posteriors ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria de la Bleda es troba isolada a prop del mas Castell de la Bleda JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF881779 Història El lloc de la Bleda s’esmenta per primera vegada el 994 i la capella, el 1032 Al segle XII ja era parròquia El 1157, el canonge de Barcelona Pere de Ribes, va establir el mas Olzina, al terme del castell d’Olèrdola, el qual confrontava amb el terme de la parròquia de Santa Maria de la Bleda Aquesta església fou unida el 1247 al…

Situació És davant la casa Capdevila de Sanç, versemblantment anomenada així de Sanç pel fet de tenir a la seva vora la capella, la denominació de la qual, pel cap baix des del segle XVIII, és Sant Pere de Capdevila Dins el municipi de Lladurs es troba al seu extrem nord-oriental A les seves envistes, per tramuntana, hi ha la mola de Lord Una vista de l’exterior de l’església L Prat Vista de l’interior de la nau, amb la volta esfondrada, amb la capçalera al fons A desgrat de la seva ruïna és interessant la distinció que traspua el seu aparell Arxiu Gavín Mapa 292M781 Situació 31TCG821619 Per…

Vida Formada a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, realitzà els seus primers aprenentatges musicals de la mà de Jordi Albareda a l’Acadèmia Caminals Parallelament als estudis d’arquitectura, s’interessà pel món de la composició amb J Cercós, X Montsalvatge i, especialment, JM Mestres Quadreny Aquest darrer la posà en contacte amb el món de l’avantguarda i amb la música electroacústica, un camp en el qual Bofill ha destacat especialment Creadora d’una obra de caràcter experimental, ha sabut integrar-se en la tradició musical a través d’una particular lectura dels seus…

Vida El seu fill Alessandro fou el llibretista de L’Orfeo , de C Monteverdi Cap al 1560 treballava com a músic al servei de la cort de Cosme I de Mèdici a Florència, on la seva principal ocupació era la composició de la música per als intermedis destinats a celebrar esdeveniments notables de la vida cortesana L’any 1565 compongué la música per a les festes del casament de Joana d’Àustria amb Francesco de Mèdici, i el 1569, la que s’interpretà amb motiu de la visita a Florència de l’arxiduc Carles d’Àustria El 1584 fou invitat a la cort d’Alfons II d’Este a Ferrara i també mantingué contactes…

Vida Fins el 1664 fou membre del cor de la capella reial sota la direcció de Henry Cooke, i tingué com a companys J Blow, M Wise i W Turner, entre d’altres La primera referència sobre la seva activitat com a compositor data del 1663, i apareix en el cèlebre Diari de Samuel Pepys Abans del 1667 viatjà per França i Itàlia, i les obres compostes a partir d’aquesta data mostren clarament la influència de GB Lulli i G Carissimi Es coneixen poc les activitats portades a terme per Humfrey entre el 1667 i el 1672, però se sap que compongué música religiosa i cançons per a entreteniment de la cort, i…

Vida El seu pare fou músic civil a Oxford, el seu germà Edward, organista a Exeter, i l’altre germà, Ellis, compositor Al febrer del 1596 entrà a formar part del cor del King’s College de Cambridge, dirigit per Edward Al maig del 1599 s’inscriví com a estudiant a la Universitat de Cambridge Compongué música per a les festes del King’s College en dues ocasions, el 1602 i el 1603 Aquest darrer any entrà a formar part de la capella reial El 1604 succeí a Arthur Cock com a organista de la capella del rei Jacob I, càrrec que conservà fins a la seva mort El 1606 es graduà a Cambridge i el 1622…

El terme deriva de la veu llatina cuneus ‘tascó’, a causa de la forma de tascó dels seus signes, gravats amb un càlam en les tauletes d’argila tauleta cuneïforme cuites al foc l’ús de la pedra i del metall com a materials d’escriptura fou molt més restringit, sobretot en el cas del segon Els claus o tascons poden tenir diverses mides i posicions, i la direcció de llur punta indica com han d’ésser llegits els signes, generalment d’esquerra a dreta, però també de dalt a baix Considerada al principi com l’escriptura original dels mesopotàmics, no és sinó una esquematització del…

Ha centrat la seva recerca en el comerç mediterrani baixmedieval, fent especial esment en l’expansió comercial catalana i les relacions amb l’islam Feu els estudis de filosofia i lletres secció d’història a la Universitat de Barcelona i assistí als cursos d’història de Catalunya que Ferran Soldevila del qual se’n declarà deixeble impartí als Estudis Universitaris Catalans L’any 1984 presentà la seva tesi doctoral sobre la condició fronterera de la Corona d’Aragó amb l’islam Des del 1989, és investigadora del CSIC i, des del 1999, cap del Departament d’Estudis Medievals de la Institució Milà i…

És autor de diversos treballs sobre història local de Castelló, particularment referits a l’àmbit de l’art i la ceràmica Després d’estudiar magisteri a Tarragona i filosofia i lletres a València, exercí la docència a Castelló Afí al règim franquista, després de la guerra civil tingué una creixent activitat política, primer en càrrecs culturals adscrits a la Diputació Provincial, i més tard com a alcalde de la ciutat de Castelló 1960-67 També fou procurador de les corts franquistes, delegat del Ministeri d’Educació i Ciència i comissari provincial de Belles Arts La vinculació amb la Diputació…

Realitzà estudis de medicina a la Universitat de València, on es llicencià al juliol del 1845 Traslladat a Algemesí, es casà el 1846 amb Vicenta Maria Niclós, membre de la burgesia agrària local, i residí en aquesta població fins a la seva mort Combinà la seva activitat professional amb la participació política i cívica i la producció històrica Fou metge de l’Hospital de Pobres des del 1857 i metge titular municipal des del 1884 Desplegà una notòria dedicació durant l’epidèmia de tifus del 1853, les de còlera del 1854, el 1855, el 1860, el 1865 i el 1885 –en aquesta darrera aplicà als malalts…