Resultats de la cerca
Es mostren 9773 resultats
calendari litúrgic
Cronologia
Calendari segons el qual és ordenat l’any litúrgic cristià.
Històricament és el resultat de combinar les festes commemoratives de la vida de Crist, mòbils i fixes, i les dels sants, totes fixes Bàsicament començà als temps apostòlics, amb la commemoració setmanal de la resurrecció, que obligà a passar la festa del dissabte jueu al diumenge La celebració cristiana del dia de la Pasqua deu ésser una mica posterior la de l’Epifania fou originada probablement als cercles gnòstics del segle II Al segle III començaren a formar-se el cicle pasqual i el de l’Epifania el de Nadal es formà a partir del segle IV Aviat sorgí la necessitat d’indicar els dies de…
literatura bizantina
Literatura
Nom donat al període medieval de la literatura grega, que hom sol circumscriure entre el regnat de Justinià (527) i la caiguda de Constantinoble (1453).
Hom pot incloure-hi també el període anterior, dominat per la literatura patrística patrologia, especialmente el seu segle d’or segles IV-V Hi destaquen els alexandrins Atanasi 295-373 i Ciril d’Alexandria 380-444 els capadocis Basili el Gran ~ 329-379, Gregori de Nazianz 330-390 i Gregori de Nissa ~ 334-394 els antioquens i palestinencs Ciril de Jerusalem ~ 315-387, Diodor de Tars ~ 330-392, Epifani de Salamina ~ 315-403, Joan Crisòstom ~ 344-407, Teodor de Mopsuèstia ~ 350-428, Procle de Constantinoble mort el 444, Teodoret de Cir ~ 393- ~466 Hom sol dividir la literatura…
22@
Districte tecnològic de Barcelona emplaçat en l’antiga zona industrial del Poblenou, dedicat a les indústries de les tecnologies de la informació i les comunicacions i al foment de la innovació, la recerca i la formació en aquest àmbit.
Fou creat a partir de la modificació el 27 de juliol de 2000 de les zones denominades 22a del Pla General Metropolità del 1976 que determinaven les antigues àrees industrials i manufactureres del barri del Poblenou de Barcelona per la nova qualificació urbanística 22@, que s’aplica a 198,26 ha, un total de 115 illes, corresponents al quadrant de llevant sud de la ciutat entre la Gran Via i la ronda litoral i entre la Vila Olímpica i la rambla de Prim Per tal d’impulsar el projecte, el 2001 l’ajuntament de Barcelona constituí la societat municipal 22@ BCN SA Limiten amb els…
cambra de comerç
Economia
Dret
Corporació de dret públic que agrupa les empreses per a la defensa i la promoció de llurs interessos.
Les cambres de comerç són òrgans consultius de les administracions, tenen competències públiques encarregades i delegades per les administracions per a gestionar serveis públics i ofereixen serveis directament a les empreses La denominació de cambra de comerç aplicada a aquest tipus d’institució és d’origen francès Creada la de Marsella el 1599 i la de Dunkerque el 1700, Lluís XIV dotà aquesta institució d’un estatut nacional 1701, a partir del qual s’estengueren per tot l’estat Suprimides durant la Revolució 1791, foren restablertes durant el Consolat El darrer terç del segle XVIII, el títol…
Josep de Calassanç

Josep Calassanç segon dibuix a carbó de Juli Borrel, conservat a l'Arxiu Provincial de l’Escola Pia
© Escola Pia
Cristianisme
Eclesiàstic, educador i fundador.
Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida 1571-77 i teologia a les de València i Alcalá de Henares i l’acabà a Lleida el 1583 Ordenat de sacerdot el 17 de desembre de 1583 a Sanaüja Residí a Barbastre com a familiar del bisbe Felipe de Urríes A Montsó actuà com a redactor de les actes de la comissió per a la reforma dels frares agustinians 1585, durant les Corts de la Corona d’Aragó que allí se celebraven Acompanyà el bisbe electe de Lleida Juan Gaspar de la Figuera a la visita apostòlica de Montserrat 1585-86 Traslladat a la seva diòcesi d’Urgell, fou mestre de cerimònies…
Josep Maria Benet i Jornet

Josep Maria Benet i Jornet
© TNC
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg i guionista.
Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i el 1962 s’incorporà com a alumne lliure a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual , on entrà en contacte, entre d’altres, amb Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat, Carme Serrallonga i Fabià Puigserver, que l’influirien decisivament en la seva obra Es donà a conèixer amb Una vella, coneguda olor 1964, premi Josep M de Sagarra 1963 El seu teatre, d’inspiració realista, es basa, sovint, en tècniques d’origen literari fulletó, ciència-ficció, còmic, etc i té com a temàtica principal les dificultats de la vida quotidiana En 1974-81 fou…
,
ceràmica de l’Alcora
Sopera en forma d’ànec (s XIX), manufactura de l’Alcora
© Fototeca.cat
Ceràmica fabricada a l’Alcora (Alcalatén) als s. XVIII i XIX.
La fàbrica de ceràmica i porcellana de l’Alcora fou fundada el 1727, pel comte d’Aranda, Buenaventura Pedro de Alcántara Jiménez de Urrea y Abarca de Bolea, senyor d’Alcalatén, el qual obtingué de Felip V privilegis que facilitaren tant les importacions de primeres matèries com les exportacions a l’estranger i la venda al mercat interior, i li permeteren d’arraconar els petits tallers menestrals de terrissers que treballaven a l’Alcora La manufactura, en el muntatge de la qual hom no planyé esforços, passà per tres èpoques ben determinades La primera 1727-49 es caracteritzà per l’actuació…
Hermann Bonnín i Llinàs

Hermann Bonnín i Llinàs
© La Seca
Cinematografia
Teatre
Director escènic i professor d’art dramàtic.
Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre 1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya 1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…
, ,
Sant Jaume d’Espolla
Art romànic
Situació Un detall de l’exterior de l’església amb el campanar, l’element més important que ens ha pervingut d’època romànica, bé que la seva part inferior és coberta d’arrebossat i la superior ha estat molt modificada F Tur És l’església parroquial del municipi d’Espolla, situat als vessants meridionals de l’Albera, en un pujol proper repeu de la plana de l’Alt Empordà, a la capçalera del Merdanç L’església és situada a la part més alta i a l’extrem de tramuntana del nucli urbà Mapa 220M781 Situació 31TEG003936 Espolla es troba per la carretera local de la N-II, al Pont de Campmany, a Roses…
Sant Vicenç de les Olives (Garrigoles)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església, amb la façana de ponent F Baltà L’església de Sant Vicenç és la del poble de les Olives, situat a 1 km vers ponent de Garrigoles Les Olives constitueix el nucli de població més important del terme i, de fet, la seva capital en tots sentits Mapa 296M781 Situació 31TEG018615 Per anar-hi cal seguir el mateix itinerari indicat per a Garrigoles Ja hem apuntat que 1 km abans d’aquest poble hi ha el de les Olives La clau de l’església, en cas d’ésser tancada, és guardada en una casa del poble JBH-MLIR Història Sant Vicenç de les Olives ha estat, des…