Situació
Una vista de l’exterior de l’església, amb la façana de ponent.
F. Baltà
L’església de Sant Vicenç és la del poble de les Olives, situat a 1 km vers ponent de Garrigoles. Les Olives constitueix el nucli de població més important del terme i, de fet, la seva capital en tots sentits.
Mapa: 296M781. Situació: 31TEG018615.
Per anar-hi cal seguir el mateix itinerari indicat per a Garrigoles. Ja hem apuntat que 1 km abans d’aquest poble hi ha el de les Olives. La clau de l’església, en cas d’ésser tancada, és guardada en una casa del poble. (JBH-MLIR)
Història
Sant Vicenç de les Olives ha estat, des de sempre pel que sembla, una capella agregada a la parròquia de Sant Sadurní de Garrigoles. Tanmateix, a causa d’ésser el nucli de les Olives el més important del terme i la capital municipal de fet, també aquesta església és més emprada, avui, per al culte que no pas la parroquial, situada en un minúscul poblat rural.
Consta que l’any 1210, al lloc de les Olives, hi tenia importants drets jurisdiccionals el monestir de Santa Maria d’Amer; al segle XV formava part de la baronia de Verges.
El lloc és esmentat l’any 1318 com a pertanyent al terme parroquial de Garrigoles. L’any 1372 hi ha notícia del delme de les Olives. (JBH)
Església
La capella, de dimensions modestes, és d’una sola nau amb capçalera carrada, sense un absis destacat exteriorment. A la seva façana de ponent hi ha la porta d’entrada, d’un sol arc de mig punt fet amb dovelles de mida gran i una rosassa d’època posterior. Al damunt hi ha una espadanya de tres pilars, units amb arcs de rajols, moderns. Al centre del mur de capçalera, a llevant, s’obre una petita finestra de doble biaix i arquets de mig punt.
L’edifici és enterament cobert amb una volta apuntada. Un arc triomfal també apuntat, sobre pilars adossats, marca interiorment la separació amb el presbiteri. Una cornisa encorbada marca l’inici de la volta i també forma les impostes de l’arc triomfal.
L’aparell de l’edifici és de carreus força grossos, escairats, que formen filades seguides. És molt més descurat als paraments exteriors, on les pedres són treballades sense gaire cura i amb un poliment escàs, la qual cosa fa que el morter sigui molt visible en els junts. En canvi, a l’interior els aparells són de carreus ben escairats i molt més polits, que s’ajusten bé i constitueixen filades molt més regulars, a trencajunt; la volta també és de carreuada.
Un terrabastall dreçat sobre els murs del temple és l’única reforma tardana que podem destacar. L’esglesiola pot ésser situada entre els edificis religiosos d’influència cistercenca del final del període romànic, en aquest cas dins un vessant especialment simple i de tipus rural. Pot ésser datada al segle XIII, però hom no pot desestimar la possibilitat que ja pertanyi al segle següent, dins la perduració popular de formes arquitectòniques, en aquest cas tardoromàniques. Ho fa suposar així la tipologia de la porta adovellada, semblant als corrents en l’arquitectura gòtica, especialment civil, i l’aspecte, també molt evolucionat, de l’arc ogival de l’interior. (JBH)
Bibliografia
- Joaquim Botet i Sisó: Provincia de Gerona, dins Geografia General de Catalunya, Establiment Editorial d’Albert Martín, Barcelona s. d., pàg. 317.
- Rafael Torrent i Orri: Verges y su antigua baronía. Notas históricas, “Anales del Instituto de Estudios Ampurdaneses”, I, Figueres 1959.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 214-215.