Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat d’Oslo, on treballà fins el 1933 sota la direcció de Ragnar Frisch i, després d’una estada als EUA, hi fou professor de 1948 a 1979 Dedicat a l’econometria, elaborà mètodes matemàtics per a la predicció econòmica, entre els quals destaca el principi que porta el seu nom sobre la relació lineal exacta entre les dues variables d’un model econòmic de dues equacions en funció d’una tercera variable Entre les seves obres destaquen The Probability Approach in Econometrics 1944 i Study on the Theory of Economic Evolution 1954 Premi Nobel d’economia 1989

Estudià al seminari de Vic, on s’ordenà el 1876 Es dedicà des de jove a l’estudi de la medicina El 1884 entrà a la congregació claretiana Fou infermer del collegi de Cervera i tingué diversos càrrecs dintre la congregació Es dedicà a les missions populars i practicà sempre la medicina pels llocs on predicava És autor de tractats de divulgació, com Notas terapéuticas o Recetario práctico 1811, Instrucciones a los enfermos 1908, La medicina a domicilio 1909, i d’una obra de tipus més científic, Fitografía aplicada a la terapéutica 1916, impresos a Barcelona

Habità a Marsella, on l’any 1232 signà l’excomunió contra els estudis de Maimònides i les ciències profanes Fundà escola a Girona, a Barcelona —on tingué per deixebles Šelomó ben Adret i Hillel de Verona— i a Toledo Introduí en el judaisme una nova visió de la moral, de sentit collectiu i rigorista, i inculcà l’estricta observança dels preceptes Es conserven 13 obres seves, 6 de les quals són dedicades a temes de dret religiós i 7 a exhortació moral La més important és Ša'aré Tešubà ‘Capítols de penediment’, que té més de 60 edicions

De molt jove anà a Itàlia, on, segons la tradició, fou amic íntim de GVasari i el seu collaborador a la Sala Reggia del palau del Vaticà vers el 1570 El 1574 el gran duc de Toscana li encarregà les decoracions a l’oli i al fresc del Palazzo Pitti, i també cartons per a tapissos Maximilià, elector de Baviera, el cridà a la seva cort, on treballà la resta de la seva vida Allí féu el mausoleu de Lluís I de Baviera a la Liebfrauenkirche de Munic, la seva obra mestra, i s’encarregà de la restauració ornamental de la Residenz

Dugué vida monàstica al mont Athos, on entrà de ple en el corrent espiritual de l' hesicasme Fundà el monestir de Sora, al nord de Rússia, on establí una vida d’ascetisme rigorós i de contemplació, i al mateix temps d’una gran pobresa individual i collectiva Contrari a les possessions i riqueses dels monestirs, defensà la pobresa de l’Església i la seva desvinculació del poder civil Els seus seguidors foren anomenats “no posseïdors”, enfront del corrent oposat els “posseïdors” de Josep de Volokolamsk , que, després d’un quant temps de coexistència, acabà triomfant Fou canonitzat per l’…

Es formà a les acadèmies de Valladolid i de Madrid Becat 1901, estudià a Roma i a París, on compartí l’estudi amb Arteta Novament a Espanya 1911, guanyà medalla d’or a la Sisena Exposició Internacional de Barcelona Residí i exposà a Buenos Aires 1921-23 Des del 1933 passà temporades a Eivissa, on tenia casa, i residí i treballà sovint també a Mallorca Freqüentà, a Madrid, les tertúlies de la Generació del 98, especialment al Café de Levante Bàsicament retratista i figurista, fou un correcte acadèmic que troba els millors moments en alguns nus de delicada morbidesa

Amic de Bartomeu Pou, durant cinc anys fou professor de retòrica al collegi de Saragossa, des d’on imposà uns nous cànons clàssics contra el barroquisme imperant A Palma regentà una càtedra de filosofia al collegi de Monti-sion foren populars les seves Theses de universa philosophia 1766 i, especialment, les seves tesis marianes 1764, que originaren violentes polèmiques El 1764 llegí un Sermón del iluminado Doctor Raimundo Lulio El 1767 tornava a ésser a Aragó, on féu una versió castellana de l' Apología de Sócrates , inèdita També escriví De rebus balearicis , que s’ha perdut

Actiu a Tarragona 1433-47, es casà a Sant Mateu Maestrat, on installà el seu taller És autor del retaule dels sants Magdalena, Onofre, Abdó i Senén 1455 d’una ermita de Vilafranca del Maestrat, avui a la casa del comú, on és palesa la influència de Bernat Martorell Té altres obres, atribuïdes a ell, a la rectoria de Sant Mateu, a colleccions barcelonines i valencianes i al museu de belles arts de Budapest A ell o als seus fills Mateu i Lluís Montoliu —continuadors del seu taller— hom ha atribuït obres que hi ha a Xàtiva, Eivissa, Tarragona i altres llocs

Ha desenvolupat el gruix de la seva carrera a la modalitat de raspall, on ha estat el gran dominador durant la primera dècada del segle XXI Al seu palmarès figuren nou victòries al campionat individual de raspall 2000, 2002, 2004, 2005, 2007-11 i cinc al campionat de raspall per equips 1999, 2003, 2004, 2009 i 2011, entre d’altres Amb la Selecció Valenciana de Pilota va aconseguir el Campionat Mundial de llargues 2000 El 2007 fou escollit regidor del PSPV-PSOE a Oliva, la ciutat on resideix, càrrec que abandonà a les eleccions municipals del 2011

Aquestes juntes provincials començaren a actuar espontàniament a causa del desprestigi de la Junta Suprema Central, constituïda a Madrid per l’abril del mateix any per Ferran VII La Junta de València proposà un pacte federatiu entre totes elles, i pel setembre del 1808 es reuniren a Aranjuez i formaren la nova entitat Pel desembre s’installà a Sevilla, on acordà la convocatòria de les antigues corts del regne, i pel gener del 1810 passà a Isla de León Cadis, on fou elegit un consell de Regència Subsistí fins a l’acabament de la guerra contra Napoleó