Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
el Codó
Muntanya
Contrafort (1 509 m alt.) de la serra del Port de Comte, de la qual és separada pel coll de Jou; té forma de con truncat i domina la vila de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès).
monestir de Clariana
Abadia
Abadia cistercenca (Santa Maria de Clariana, o de Jau), a la capçalera de la vall de la Castellana, prop del camí de Prada a Carcassona, sota el coll de Jau, dins el municipi de Mosset (Conflent).
El 1147 s’hi establí una comunitat benedictina el 1162 fou cedida pel bisbe d’Elna, Artau, a l’abadia cistercenca de Santa Maria d’Ardorel, filial de Pontigny i de Cîteaux Tenia béns als massissos de Canigó i Costabona, a la vall de l’Aglí i a d’altres indrets del Rosselló granges d’Illa, Cabanac i Sant Martí de la Riba Des del 1519 fins al 1802 els abats foren comendataris sovint canonges de diferents diòcesis catalanes El monestir era ja abandonat i arruïnat el 1713
les Masies de Nargó
Les Masies de Nargó
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), 3 km al SW del poble, damunt l’entrada de la vall de Valldarques, al vessant esquerre del barranc de les Masies, prop del congost del Codó.
La festa major de la caseria és el primer diumenge d’octubre A l’E de la caseria hi ha la capella romànica de Sant Miquel de les Masies
la Maigmudella
Muntanya
Contrafort septentrional (547 m alt.) de la serralada del desert de les Palmes, que, juntament amb el Gaidó (massís muntanyós, del qual és separat pel coll de Cabanes), limita el pla de l’Arc pel S.
És termenal dels municipis de Cabanes de l’Arc i de la Pobla Tornesa Plana Alta
forca
Història del dret
Pal amb dues puntes i un travesser que hom ajustava al coll del reu al qual volia causar afront, el qual era passejat pel botxí o el saig pels carrers i les places de la població.
acrocordó
Patologia humana
Tumor benigne de pell, molt freqüent, que correspon a una excrescència pedunculada d’uns 2 cm de diàmetre, tova i elàstica, que apareix sobretot en el coll, les parpelles, l’esquena, les aixelles i els engonals.
No es coneix l’origen del seu desenvolupament, tot i que és probable que estigui relacionat amb variacions hormonals, ja que sovint es presenta durant l’embaràs i la menopausa, i és més freqüent en edats avançades No provoca molèsties i, un cop desenvolupat, no se'n modifica ni l’aspecte ni la grandària amb el pas del temps
fulmar
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels procel·lariformes de la família dels procel·làrids, d’uns 50 cm de llarg, semblant al gavià, amb el coll més ample i la punta de les ales estreta i sense franja negra.
És de color gris blavós a les parts superiors, blanc grisenc a les inferiors i les rèmiges són negrenques el bec és curt i gruixut, groc a l’extrem i verdós a la base, i les potes són grogues amb reflexos blaus És oceànic, i nia en colònies als penya-segats Habita a l’oceà Àrtic i en totes les mars septentrionals
boleadoras
Caça
Arma llancívola consistent en diverses boles, generalment de pedra, lligades amb corretges en grups de tres o quatre, i que és llançada al coll o a les potes de l’animal per tal d’immobilitzar-lo.
És el mètode tradicional de caça al Chaco, a les Pampes i entre els araucans, així com entre els esquimals i els txuktxis
J-3 Films
Cinematografia
Col·lectiu de cineastes amateurs constituït el 1979 per Jordi Serrano i Poy (1931), Josep Maria Junquera i Coll (1935) i Joan Samsó i Solé (1936), als quals el 1981 s’afegí Jordi Lagé i Ruiz (1945.
Els primers anys se centraren en la realització de reportatges com ara La Fira de la Perdiu 1980 de totes les danses 1981, que representà Espanya en el concurs de la UNICA de 1982 Ja era hora 1982, sobre Pau Casals, i Firacontrast 1982, sobre la Fira de Mostres de Barcelona Però el més interessant de la seva filmografia són els curts argumentals com ara I demà 1983 Joc de temps 1984, basat en la novella de Manuel de Pedrolo Seqüència 1985 Continuïtat 1987 Estimada Núria 1987 Assaig , i Tia Julia 1991, segurament la seva obra més madura Des del 1985, aquests curts representaren l’Estat…
la Ribalera
Vall
Vall del Pallars Sobirà, al límit amb l’Alt Urgell, drenada pel Romadriu o riu de Santa Magdalena, que té la seva capçalera a la línia de crestes que limita pel S la vall Ferrera, des del coll de la Mànega (que la comunica amb la coma de Burg), fins al coll de Conflent (que la comunica amb la vall d’Aós i amb Andorra), passant pels pics de Covil (2.542 m alt.) i de Salòria (2.789 m alt.).
Els torrents de la Mànega i de Sabollera que limita els termes de Farrera de Pallars i d’Anserall, a l’Alt Urgell s’uneixen prop de les bordes de Conflent per formar el Romadriu Més avall, després de travessar una zona de pasturatge, on hi ha els grups de bordes de Sobirà, Cortvasill i Llosar, penetra a una zona de forta densitat forestal que envolta el santuari i antic hospital de Santa Magdalena de Ribalera on coincideixen el municipi pallarès de Farrera i els urgellesos d’Anserall i Montferrer de Segre, al peu del ras de Conques, que era el centre del terme de Ribalera , que comprenia els…