Resultats de la cerca
Es mostren 7294 resultats
comunisme
Política
Organització social en què els béns són tinguts en comú.
Com a teoria social, en el sentit més general, ha estat la base ideològica de corrents filosòfics idealistes que proclamen la igualtat absoluta de tots els homes, com l’expressada en forma aristocràtica per Plató en La República i, més tard, per Tomàs Moro segle XV, Campanella segle XVII i Morelly i Mably segle XVIII, que ja apunten a un comunisme utòpic I també hi ha corrents socials igualitaris, com els que secundaren les revoltes camperoles a Anglaterra segle XIV i a Alemanya segle XVI, que mantingueren aspectes de tipus comunista També ha estat emprat el terme en relació amb determinades…
Terra

La Terra
© Fototeca.cat-Corel
Astronomia
Geologia
El tercer dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
L’excentricitat de la seva òrbita val 0,017, i el seu semieix major té una longitud de 149,6 milions de quilòmetres aquesta distància, per definició, rep el nom d’ unitat astronòmica UA La velocitat orbital mitjana de la Terra és de 29,8 km/s El seu període de translació al voltant del Sol és de 1,00039 anys tròpics, o sia 365,26 dies La Terra gira entorn d’ella mateixa en sentit directe, és a dir, de l’W cap a l’E, i el seu període de revolució sidèria és de 23 h 56 min, mesurat en temps solar Aquest període rep el nom de dia , i és una de les unitats de temps que hom empra en la pràctica L’…
La crítica d'art contemporània
Tot moviment artístic necessita, per difondre’s massivament, un altaveu que faci arribar les seves realitzacions al públic que informi sobre elles, que les comenti i que les valori Aquest paper, en l’art de l’edat contemporània, el fa la crítica, i molt especialment la crítica que es manifesta des de la tribuna de la premsa, perquè és la que es canalitza a través d’uns mitjans de lectura habitual per part del ciutadà «Quants artistes d’aquest temps –deia Charles Baudelaire ja el 1846– deuen només a ella a la crítica la seva pobra anomenada» A Catalunya hi havia una crítica d’art als diaris…
La sardana
La sardana com a dansa nacional Abans d’entrar en l’explicació del procés que, fa més d’un segle, va transformar la sardana de ball popular a la consideració de dansa nacional, pot ser bo fer una breu referència no tans sols als seus orígens, sinó també a les especulacions que s’han difós en aquest cas Aureli Capmany fou un dels fundadors 1907 i director 1909 de l’Esbart Català de Dansaires La illustració reprodueix la portada d’un dels seus llibres, La sardana a Catalunya , del 1948 CPCPTC - Montse Catalán La referència al sentit mític originari d’aquesta dansa i al seu valor simbòlic va…
manetes
Tecnologia
Oficis manuals
Peça de cuir o de tela, gruixuda, semblant a un guant, que hom empra per a evitar els efectes del fregadís en estirar una corda o en manejar objectes que ofereixen una gran resistència al moviment.
lligar
Música
En una peça musical, passar d’una nota a una altra sense interrompre l’emissió sonora (sense respirar, si és amb la veu; amb un sol moviment d’arc, si és un instrument de corda, etc).
revolució
Astronomia
Moviment d’un astre que descriu una trajectòria closa, anomenada òrbita, al voltant d’un astre considerat fix; aquest és el cas dels planetes al voltant del Sol o dels satèl·lits al voltant del planeta corresponent.
osmosi inversa
Física
Química
Osmosi en què el moviment de les molècules de dissolvent canvia de sentit (en passar de la dissolució més concentrada a la menys concentrada) per acció d’una pressió que supera la pressió osmòtica del sistema.
Aquest procés té diferents aplicacions industrials com, p ex, en el dessalatge de l’aigua i en la tecnologia alimentària, per a concentrar substàncies especialment delicades sucs de fruita, proteïnes de xerigot, etc
pinyó
Tecnologia
Roda dentada petita, especialment la d’un sistema de transmissió de moviment que engrana amb una cadena, com ara el pinyó d’una bicicleta o la més petita de les dues rodes dentades d’un engranatge.
monyó
Militar
Cadascuna de les dues peces cilíndriques fixes que té un canó a cada costat, per mitjà de les quals descansa sobre el suport de la curenya i que li permeten el moviment en el pla vertical.