Resultats de la cerca

Vida Molt probablement es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat El 1756 entrà a la comunitat dels jerònims del monestir d’El Escorial, i un any després prengué l’hàbit de jerònim Dotat d’unes excellents qualitats per a la música, demostrà la seva perícia en el violoncel i el contrabaix, a més de l’orgue i el violí, i també destacà per la musicalitat de la veu El 1773 fou nomenat corrector de cant L’interès per la interpretació i la tècnica del cant pla quedà palès en el seu tractat Arte del canto llano en compendio breve y método muy fácil para que los particulares que…

Inicià els seus estudis universitaris a Salamanca i els amplià a la Universitat Complutense de Madrid Es llicencià en dret i història de l’art i obtingué el títol de piano al Conservatori de Valladolid Fou professor d’estètica i d’història de l’art i de la música al Conservatori de Música de Madrid 1971, i catedràtic d’estètica i història de la música al Conservatori de València 1978 Poc després fou nomenat sotsdirector del Conservatori de Música de Madrid, i del 1984 al 1997 n’ocupà la càtedra de musicologia Des del 1980 s’encarregà de la gestió cultural de la Fundació Joan…

Vida Començà els estudis musicals l’any 1939 Estudià el Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma, i fou ordenat de prevere el 1956 Desenvolupà les carreres de piano, orgue i composició a Palma, València, Barcelona i Haarlem Holanda Fou deixeble d’A Torrandell, R de la Riba, M Torrent, J Poch, X Montsalvatge, A Heiller i LF Tagliavini Posteriorment fou nomenat organista titular de la seu de Palma, càrrec que exercí fins el 1984, i fou professor al Conservatori Professional de Música de les Balears Realitzà nombrosos concerts d’orgue, tasca que culminà amb un recital a Notre-Dame…

Fill del cantor de Steinbach, a cinc anys es quedà orfe de pare, i fou el seu germà Johann Heinrich qui li donà les primeres lliçons de música A l’edat de quinze anys obtingué, per un any, la plaça d’organista substitut de la seva escola a Schmalkalden Turíngia Posteriorment estudià a Schleusingen Turíngia, on, del 1736 al 1739, fou prefecte de cor a l’escola Allà organitzà concerts i compongué diverses obres, entre les quals motets, àries, etc El 1739 inicià els estudis de teologia a la Universitat de Leipzig, i simultàniament fou deixeble de Johann Sebastian Bach El 1743 fou director del…

Estudià piano i composició a Buenos Aires, amb E Leuchter 1942-49, i posteriorment a Viena, amb J Polnauer 1950-53 El 1949 debutà com a pianista a la capital argentina Després d’exercir com a repetidor al Teatro Colón de Buenos Aires, fou assistent i més tard director a l’Òpera de Viena 1954-60 De seguida s’interessà pel repertori d’autors del segle XX, dels quals estrenà moltes composicions Fou primer director a l’Òpera d’Estocolm 1960-65 i director artístic de l’Orquestra Nacional de Bèlgica 1969-72 i de l’Òpera Nacional Holandesa 1973-76 El 1977 fou nomenat director general de…

Vida Format a Sevilla amb Francisco de Peraza, l’1 de setembre de 1599 fou nomenat organista de l’església de San Salvador d’aquesta ciutat andalusa, i assolí una excellent reputació com a intèrpret d’aquest instrument El 1636 abandonà Sevilla per a ocupar la plaça d’organista de la catedral de Jaén, càrrec que renuncià el 1640 en acceptar el nomenament per al lloc d’organista de la catedral de Segòvia, tasca que exercí fins a la seva mort El 1626, publicà a Alcalá el Libro de tientos y discursos de música práctica, y theorica de órgano, intitulado ’Facultad Orgánica' , conegut…

Vida És una de les figures més conegudes de la música valenciana del segle XX Excellí com a pianista i també com a director i compositor, i estigué estretament vinculat al món del glamour de Hollywood Fou deixeble de Josep Bellver, Maria Jordán, a València, i de Joaquim Malats a Barcelona, i, posteriorment, de Wanda Landowska i Víctor Staub a París Entre el 1918 i el 1922 exercí la docència al Conservatori de Ginebra Feu una fulgurant carrera com a pianista als Estats Units, on residí, i també com a director Titular de la Filharmònica de Rochester entre el 1935 i el 1943, l’any 1933 dirigí…

Vida Feu els primers estudis musicals a la parròquia del seu poble natal i posteriorment, al seminari de Tortosa, on realitzà els estudis eclesiàstics Més tard fou alumne de Salvador Giner a València i de Felip Pedrell a Madrid El 1893 fou nomenat mestre de capella de la seu de Tortosa, el 1895, de la capella del Corpus Christi de València i després de la catedral de Sevilla Renuncià, però, a aquesta darrera plaça per retornar a la seu de València, ciutat on, a més, fou professor de gregorià al seminari Dirigí l’Asociación Ceciliana Española i la secció espanyola de la Societat…

Té en dipòsit l’Arxiu Notarial des del 1465 i ha incorporat un seguit de colleccions particulars, especialment la de l’erudit i historiador local Pere Ibarra i Ruiz, fet que li dona una especial riquesa ja que pot ser considerat com un dels arxius municipals més importants de tot el País Valencià A la secció històrica cal afegir-ne una altra d’administrativa que s’inicià l’any 1900 i que, fins el 1986, tenia més de 3000 llibres i més de 5000 lligalls Pràcticament estigué desordenat fins al primer terç del s XX i, fins i tot, foren venudes a pes per les autoritats locals parts importants dels…

Vida i obra Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla, es doctorà a Barcelona en ambdós drets Essent encara laic, fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639, on segurament escriví dues grans obres històriques uns Annales Cataloniae , en llatí AHCB, ms B-185 període 700-1277 i BC, ms 495-496 període des del 1278 i l’ Episcopologio de la iglesia de Ausonia editat el 1894 amb el títol Episcopologio de Vich , en castellà Vic 1894La primera, potser anterior, reflecteix una certa indecisió en l’aplicació del mètode crític –accepta, per exemple, les tradicions d…