Resultats de la cerca
Es mostren 47195 resultats
emic
Antropologia
Dit de l’estudi de cultures alienes a la de l’observador, en el qual aquest intenta esbrinar les formes de percepció dels membres de cada cultura en concret i la forma com aquests descriuen el seu món.
És la descripció d’una cultura en tant que estudiada des de l’interior del sistema que es considera S'oposa a etic
balteus
Indumentària
Un dels plecs de la toga, el primer que es formava, que anava des del costat dret fins al muscle esquerre, del qual naixia el sinus, i que restava assegurat al seu lloc pel pes de l’umbo.
freqüència de tall
Electrònica i informàtica
En un filtre, freqüència per a la qual la magnitud de sortida (per exemple tensió) sofreix una atenuació de tres decibels, és a dir, que el valor de la magnitud coincideix amb el seu valor màxim dividit per
.
reciari
Història
Gladiador que lluitava sense cuirassa, armat només amb un trident, un punyal i una xarxa, que llançava sobre el seu adversari amb la finalitat d’embolicar-lo i de privar-lo de l’ús de les seves armes.
tornapunta
Construcció i obres públiques
Peça inclinada que, recolzada pel seu peu en una peça vertical i unida per la seva part superior a una peça horitzontal, les uneix, especialment per transmetre a la primera una part de la càrrega de la segona.
caravel·la
Transports
Vaixell utilitzat del s XIV al s XVII, de buc molt alt, ample i relativament curt, bé que més llarg que el de les naus
i coques
; les característiques del seu aparell li permetien de navegar contra vent.
D’origen portuguès el nom té origen probablement en la càrava , primitivament tenia dos o tres pals amb vela llatina, sense bauprès ni trinquet Al s XV els mateixos portuguesos, a conseqüència de llurs experiències al litoral africà, perfeccionaren aquest vaixell allargant-lo una mica més i hi posaren castellets a proa i a popa, mantenint encara les seves veles llatines, bé que en cas de vent de popa també se servien de treus o petites veles rodones a la darreria del s XV ja hi havia caravelles de popa plana, amb cofes i aparell rodó, a voltes només al trinquet i altres vegades també al pal…
cansalada
Alimentació
Gras del porc, situat entre la pell i la carn, de composició no uniforme en tot el seu gruix, que presenta una capa superficial, una d’intermèdia i una de profunda, la més rica en àcids grassos saturats.
Aquest teixit gras conté teixit conjuntiu i posseeix aigua, cendres, proteïnes i, en petita proporció, les altres substàncies presents en el teixit muscular Hom en fa salaó i l’empra en diversos plats
astrometria
Astronomia
Part de l’astronomia que s’ocupa de l’estudi de la posició dels astres i de llurs moviments; el seu objecte és de transportar, per mesura d’angles, les direccions dels astres a punts de referència coneguts.
Els seus complements matemàtics són, d’una banda, la mecànica celeste i, en general, tota l' astronomia teòrica i, de l’altra, el que hom designa com a astronomia esfèrica L’astrometria no s’ocupa de la distància a què es troben els astres, sinó de la direcció en què són observats, la qual cosa permet d’usar la projecció de llur posició real en una esfera ideal, l’esfera celeste, en la qual són representats tots els sistemes de coordenades Combinant aquestes amb les coordenades geogràfiques mesurades damunt l' esfera terrestre , representació també ideal de la Terra, hom podrà obtenir la…
bridge
Jocs
Joc de cartes que hom juga amb una baralla francesa de 52 cartes entre dos equips de dos participants i en què un dels jugadors determina el triomf establint un pont ( bridge
) amb el seu company de joc.
És el resultat de l’evolució de l’antic whist , modificat al s XIX Es reparteixen tretze cartes el valor de les quals és decreixent a partir de l’as Els primers cinc naips s’anomenen honors as, rei, dama, sota i deu Hom valora els colls puntuats reglamentàriament, en l’ordre següent piques, cors, diamants i trèvols El plantejament estratègic del joc està en la subhasta o contracte, fase de la partida en la qual hom anuncia el nombre de bases que es compromet a fer, calculat en funció del joc propi, del joc del company, i de la previsió del comportament dels adversaris El sistema de subhasta…
marquesat de Morella
Història
Títol concedit el 1898 al senador i diputat Luis Montesino y Fernández Espartero (Bilbao 1868 — Madrid 1957), després quart duc de la Victòria, en record de la presa de Morella pel seu oncle Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero
.
Continua en la mateixa família