Resultats de la cerca

Fou deixeble d’A Schönberg durant un any a Berlín, ciutat on conegué N Skalkottas Aquesta trobada fou decisiva per a l’evolució compositiva de Perpessas El 1934 es traslladà a Grècia, on començà a guanyar fama, i el 1948 viatjà a Nova York Home exigent i meticulós, revisava constantment les seves obres, fet que, molt sovint, retardava llur publicació Es conserven molt poques composicions seves, en les quals és observable una gran influència d’autors com G Mahler, R Strauss i els impressionistes francesos Fou un dels primers compositors grecs que abandonaren el corrent nacionalista

Fill del també compositor William Mundy Es graduà en música l’any 1586 a la Universitat d’Oxford, on obtingué el doctorat l’any 1624 Desenvolupà la major part de la seva carrera professional com a organista de la capella de Sant Jordi, a Windsor, on succeí Richard Farrant També fou organista del collegi d’Eton Tan sols arribà a publicar un llibre amb composicions religioses i profanes, Songs and Psalms , a tres, quatre i cinc veus Londres, 1594 En forma manuscrita se n’han conservat també alguns anthems , motets llatins, peces per a tecla i algunes composicions per a conjunt instrumental

Estudià dret, però a partir del 1882 es decantà cap a la carrera musical Fou alumne de César Franck i Ernest Guiraud a París, ciutat on desenvolupà principalment la seva carrera compositiva Gran admirador de R Wagner, guanyà fama en part gràcies a algunes òperes, com ara La lépreuse , estrenada a la capital francesa el 1912 i on es barregen les influències wagnerianes amb elements extrets de la música popular bretona, Le sautériot 1918 i La tour de feu 1928 També compongué algunes obres orquestrals, com per exemple Rhapsodie espagnole i Impressions , de cambra i per a piano

Estudià a la Universitat de Heidelberg, on es titulà el 1584 i on, alguns anys més tard, començà la seva tasca docent El mateix 1584 marxà a Ratisbona i hi restà durant sis anys El 1600 retornà a Heidelberg i ocupà la plaça de mestre de capella a la cort del príncep elector del Palatinat, Frederic IV Escriví treballs teòrics de caràcter didàctic que inclouen molts exemples musicals Les seves obres més influents foren Hexacordum seu Questiones musicae practicae Nuremberg, 1591 i Dodechachordi vivi , que no arribà a editar-se Compongué abundant música religiosa, molt sovint a partir de textos…

Desenvolupà la seva carrera professional a Madrid, on primer fou fagotista al monestir de Las Descalzas Reales i després, músic militar de Carles III Entre els anys 1780 i 1799 exercí a la capella reial Se’n conserva una única composició, Sonata de fagotto , que precisament li serví de peça d’examen per a l’ingrés a la capella Es tracta d’una obra escrita en un estil gairebé clàssic en la qual el primer temps adopta la forma de sonata bitemàtica, l' andantino la de sonata binària, i acaba en un rondó final on s’intercala una secció en minore

S’educà a la capital francesa, on es traslladà amb la seva família quan tenia dos anys, i posteriorment anà a Bilbao Després de viatjar arreu del món, ja d’adult retornà a París, on, a més d’altres activitats empresarials, es dedicà a la promoció d’espectacles musicals El 1876 fundà el Fantaisies Oller, el primer music-hall que s’obrí a París, i alguns anys més tard, associat amb altres empresaris, inaugurà sales que han esdevingut tan emblemàtiques com el Téâtre des Nouveautés 1878, dedicat a l’opereta i el vodevil, el Moulin Rouge 1889 o la sala Olympia 1893

Inicià els seus estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Frederic Alfonso i Dolors Sánchez, i després estudià a l’École Normale de Musique de París, on entrà en contacte amb Michelin Kahn El 1930 debutà amb l’Orquestra Pau Casals, tot i haver ofert un primer concert a dotze anys Posteriorment, a partir del 1940, exercí la seva tasca docent al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on romangué fins a la seva jubilació, l’any 1984 Com a solista efectuà diferents gires arreu d’Europa, i en particular a l’Estat espanyol

Estudià a la seva ciutat natal i posteriorment ho feu a Nova York, on obtingué diversos premis Debutà el 1925 i fou convidada per Toscanini per actuar a Europa, on es presentà a Berlín el 1930 El 1936 ho feu a Barcelona, després d’una gira que la dugué a Escandinàvia, França i els EUA Fou la primera cantant de color que cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York 1955, interpretant el paper d’Ulrica en Un ballo in maschera , de Verdi Combinà l’òpera amb el lied , i el 1942 establí un premi amb el seu nom

Migcampista conegut futbolísticament amb el nom de Jordi Començà l’any 1985 en l’equip de la seva vila nadiua, i fou un dels protagonistes de l’ascensió de regional preferent a segona divisió entre el 1986 i el 1989 Jugà durant sis temporades a segona divisió 1989-95, amb un total de 178 partits En baixar el Palamós a segona B fitxà per la Unió Esportiva Figueres, on jugà tres temporades 1995-98 a segona B, amb un total de 94 partits Posteriorment, tornà al Palamós on jugà cinc temporades més 1998-2003, entre la tercera divisió i la segona B

Després de jugar amb el Futbol Club Central, el Numància i el Reial Club Deportiu Espanyol només tres mesos, ingressà a l’Espanya 1910-14, amb el qual es proclamà dues vegades campió de Catalunya 1912, 1914 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1914-16, on s’erigí com a màxim golejador de l’equip el 1915, i on tornà a ser campió de Catalunya Jugà al Badalona 1916-17, tornà al Barça 1917-18 i acabà al Badalona 1918-24 Normalment feia de davanter Posteriorment fou entrenador del Sant Andreu Jugà cinc partits amb la selecció catalana