Resultats de la cerca
Es mostren 330789 resultats
serra de Cardó
serra de Cardó
© Fototeca.cat
Serra
Massís de la Serralada Prelitoral, al Baix Ebre.
Encaixa al nord i a l’est la cubeta de Móra Ribera d’Ebre i Priorat, i tanca, passada la plana del Burgar el seu límit oriental, la serra de Tivissa Ribera d’Ebre a l’oest davalla fins a l’Ebre, i al sud i al sud-est és continuada per les serres de la Capcida i del Boix i els morrals del Cantdelgall i de Cabrafeixet i el Montaspre, i al sud del coll d’Alba, per la serra de Collredó, amb les quals constitueix l’anomenat bloc de Cardó L’abrupta vall de Cardó , oberta vers el nord-oest i continuada per la…
superfície de revolució
Superfície de revolució
Matemàtiques
Superfície engendrada per la rotació d’una corba (generatriu) entorn d’un eix, anomenat de revolució.
Si aquesta corba és plana i situada en un pla que conté l’eix és anomenada meridiana de la superfície La circumferència descrita per cada punt de la meridiana és anomenada parallel Els meridians i els parallels d’una superfície esfèrica són circumferències Els meridians de la superfície terrestre són aproximadament ellipses
torres de Quart
Les torres de Quart
© Fototeca.cat
Història
Portal d’accés a l’antic recinte murallat de la ciutat de València (Horta), a l’antic camí de Quart de Poblet, limitat per dues grans torres de maçoneria, semicilíndriques i coronades per voladissos de matacans.
Fou construït per Pere Bonfill 1441-60 seguint el model de l’arc del Castell Nou de Nàpols de Guillem Sagrera Des del s XVIII fins al XX les torres serviren de presó, primer de dones i després militar Vora seu, extramurs, es formà el raval de Quart
Portell de Morella
Portell de Morella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Ports, al SW de la comarca.
El riu de la Cuba o de Sant Joan, límit occidental, el separa d’Aragó Drena també el terme la rambla de Sellumbres, límit oriental, i és accidentat pel sector muntanyós que separa ambdós rius vessants occidentals del Bovalar, roca Parda El territori, molt trencat, admet només una agricultura de secà de muntanya 1500 ha, destinada sobretot a cereals hi ha només 14 ha d’horta Les pinedes, a llevant del terme, ocupen 550 ha hi ha grans extensions de pasturatges, pobres, que aprofiten un miler de caps d’…
experiment de Foucault
Representació de l’experiment del pèndol de Foucault
© Fototeca.cat
Astronomia
Experiment conegut també com a pèndol de Foucault fet el 1851 per J.B.L. Foucault.
Consistent a deixar oscillar un pèndol, lliurement, durant un llarg període de temps hom pot observar, així, un canvi del pla d’oscillació del pèndol respecte a la Terra, cosa que constitueix una prova del moviment de rotació d’aquesta
paper de vidre
Papers de vidre
Tecnologia
Química
Oficis manuals
Paper fort proveït d’una capa de pols de vidre o d’arena de quars en una de les seves cares i que hom empra per a polir superfícies.
Hostalnou de Bianya
Casal de la Riba, a Hostalnou de Bianya
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat d’hàbitat dispers i cap del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), situat a la carretera d’Olot a Sant Joan de les Abadesses, a la dreta de la riera de Bianya.
acoblament de baioneta
acoblament de baioneta
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu d’acoblament ràpid de dues peces en el qual l’una disposa de pius i l’altra de ranures, de manera que el calat i el gir de l’una en l’altra, generalment contra l’acció d’una molla, provoca la immobilització relativa.
És emprat quan la unió de les dues peces ha d’ésser desfeta amb una certa freqüència, com és ara en mànegues per a líquids i en certes bombetes elèctriques
puig de Torreneules
puig de Torreneules
© Xevi Varela
Cim
Pic (2.711 m) de la serra que, despresa de la línia de crestes que separa el Conflent del Ripollès al pic de la Fossa del Gegant, separa les valls de Núria i de Freser, dins el municipi de Queralbs (Ripollès).
S’alça entre el coll de Fontnegra i el coll de Torreneules 2550 m
CREFF de Girona
Equip del CREFF de Girona de la temporada 1967-68
Arxiu Fundació Bàsquet Català
Basquetbol
Club de basquetbol femení de Girona.
Fundat al principi de la dècada de 1960, començà participant en competicions provincials amb el nom d’Escola Magisteri i posteriorment sota el patrocini de la Sección Femenina Els Centros Reunidos de Educación Física Femenina CREFF, departament de la Sección Femenina, li donaren el nom definitiu Entre el 1967 i el 1976 disputà els campionats de primera categoria catalana i de primera divisió estatal quan aquesta fou creada La temporada 1972-73 aconseguí el quart lloc en la Lliga de primera…