Resultats de la cerca
Es mostren 12921 resultats
escarites
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels escarítids, de dimensions grans o mitjanes, caracteritzats pel fet de tenir el cap molt gros i les mandíbules arquejades, punxegudes i grosses, formant una mena de pinça molt visible.
Les potes posteriors són fortes i dentades i els èlitres durs, negres i brillants Habiten a les zones sorrenques a la vora de la mar, on excaven galeries a la sorra L’espècie Scanter bujarius , d’uns 3 cm de llargària, és comuna al litoral català
fíl·ler
Construcció i obres públiques
Matèria mineral formada per àrids o per qualsevol producte additiu en grans molt petits que, pel seu coeficient de forma, no es comporta només com a element inert, sinó que té influència reològica en la fabricació del material en què intervé.
En l’aplicació als conglomerats asfàltics, hom considera filler l’àrid que passa pel tamís 80 µm
esterilitat citoplasmàtica masculina
Biologia
Agronomia
Malaltia que es caracteritza perquè no es produeixen grans de pol·len vius en els estams de les flors, a causa, probablement, d’un factor de control que es localitza en el citoplasma de les cèl·lules i no en el nucli.
reïformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de grans dimensions que tenen les potes amb tres dits cap endavant, no presenten glàndula uropigial ni plomes a la cua, i tenen les ales ben desenvolupades però no funcionals, puix que l’estern no té quilla.
Comprèn dues espècies, el nyandú Rhea americana i el nyandú de la Patagònia Rhea pennata , pròpies d’Amèrica del Sud
arbre de la nou vòmica
Arbre de la nou vòmica
rujutavinod (CC BY-NC)
Botànica
Arbre de la família de les loganiàcies, de Sri Lanka, de l’Índia, de la Cotxinxina i d’Austràlia, de grans fruits que contenen de tres a cinc llavors, grisoses, dures i amargues, les nous vòmiques, riques en estrictina i brucina.
arpa
arpa 3
© Fototeca.cat
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, de grans dimensions, la conquilla dels quals és de colors vistosos i té uns sortins corbats semblants a unes costelles, els quals li donen un aspecte vagament semblant a una arpa.
És apreciada com a objecte ornamental Les arpes són pròpies de les mars càlides
bleda
bleda
© Fototeca.cat
Horticultura
Planta herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies, de grans fulles glabres, lluents, ondulades, fent roseta basal, i tija d’1 a 2 m, angulosa i ramificada, acabada en una panícula de flors verdoses i arrodonides, agrupades en glomèruls.
Procedeix probablement de la bleda borda i és conreada com a verdura des d’abans de Crist Havia estat emprada en medicina La bleda és de fàcil conreu prefereix els sòls rics i frescs, especialment els húmics Suporta bé la calor, però té gran necessitat d’aigua Hom en fa la sembra escalonada durant els mesos d’abril, maig i juny, en tendes o directament al terreny definitiu La recollecció s’inicia uns 70 dies després de la sembra i dura fins a les primeres glaçades el rendiment és de 25 a 30 t/ha Les principals malures que afecten la bleda són el mosaic, la podridura de les arrels…
propi
Música
En la litúrgia romana, sèrie de textos i cants variables de la missa (propi de la missa) i de l’ofici diví (propi de l’ofici), dividida en dos grans blocs: el propi del temps i el propi dels sants.
Quant als cants, el propi de la missa comprèn l' introit , el gradual , l' alleluia , substituït pel tractus en temps quaresmal, l' ofertori i la comunió El propi del temps inclou els textos i les melodies propis de cadascun dels diumenges i de les festes mòbils de l’any litúrgic El propi dels sants conté els textos i les melodies propis de les festes dels sants fixades en el calendari litúrgic Els dies dels sants poden tenir diverses categories de celebració solemnitat, festa, memòria, que es fa palesa per la riquesa del repertori conservat Juntament amb el comú dels sants sèries de textos…
Organització i explotació del territori sota l'Imperi
La via de Roma a Gades al segle I dC a l'esquerra Les vies romanes al segle II dC a la dreta El principat d'Octavi August assenyalà, pel que fa al territori de la façana costanera de la província d'Hispània Citerior i a les Illes, l'inici d'una nova etapa històrica marcada per la consecució d'una romanització quasi acabada Aquestes terres havien passat de país conquerit i explotat a ser una part de l'Imperi, i les seves gents, provincials actius cada cop més integrats i amb preocupacions i interessos comuns En molts aspectes, els anys de govern d'Octavi cloïen una etapa que havia començat uns…
L’aprofitament dels recursos vegetals a l'alta muntanya
Els valors alimentaris de la flora d’alta muntanya Les muntanyes i els altiplans que emergeixen en els estatges superiors dels continents han donat lloc a una gran diversitat de nínxols biològics i agroecològics Durant molts millennis, l’activitat dels humans ha modelat aquests darrers a partir de la flora autòctona seleccionant i conreant conjunts d’espècies, varietats i culti-vars S’han obtingut així recursos genètics autòctons característics de cada regió muntanyenca, ben diferenciats a escala intercontinental i fins i tot dins del mateix continent Els processos de difusió i intercanvi…