Resultats de la cerca
Es mostren 13927 resultats
climateri
Biologia
Crisi endocrina i vegetativa que es caracteritza per una sèrie de fenòmens que afecten tot l’organisme, deguts primordialment a la claudicació ovàrica.
Possiblement com a finalitat compensadora, hi ha un reforç de l’activitat de la hipòfisi, la tiroide i les suprarenals Clínicament hom pot considerar el començament del climateri en el moment de la desaparició fisiològia de la menstruació menopausa, que se sol esdevenir entre els 45 i els 50 anys Freqüentment la desaparició de la menstruació va precedida de trastorns del cicle oligomenorrea, polimenorrea, hipermenorrea Bé que un 30% de les dones presenten com a únic fenomen climatèric l’acabament de la menstruació, les restants presenten alguna de les molèsties que integren la síndrome…
polis
Història
A la Grècia clàssica, nom que designa la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s’expandí la civilització grega fins a l’època hel·lenística.
L’origen d’aquesta estructura política és obscur i la seva evolució no fou homogènia a tot Grècia La unificació entre el nucli urbà i el camp, característica essencial de la polis arcaica i clàssica, no s’acomplí fins la segona meitat del segle VII aC Hom ha considerat causa d’aquest fet la gran compartimentació física de Grècia, que hauria comportat també el seu fraccionament polític, i així mateix hom ha fet notar que les ciutats estat sorgiren en els emplaçaments d’antigues ciutadelles micèniques L’estructura de la polis comporta un establiment urbà, generalment installat al peu d’una…
ploma

Ploma de colom
Anatomia animal
Ornitologia
Producció de la pell dels ocells formada de ceratina, més o menys mineralitzada, que apareix com una papil·la dèrmica i que un cop ha acabat de créixer es converteix en un òrgan mort fixat a la pell mecànicament.
En general, les plomes cobreixen la major part del cos dels ocells i cadascuna consta d’un canó , fixat a l’epidermis, que s’allarga en el raquis , a cada costat del qual hi ha les barbes aquestes duen a cada costat les bàrbules, l’extrem distal de les quals té forma de fuet, és anomenat pènnulum i pot dur barbicelles , que tenen forma de ganxo i uneixen les bàrbules que estan encarades Si manquen les barbes, la ploma és reduïda a un filament, el raquis Si manquen les bàrbules, les barbes estan lliures i pengen a cada banda del raquis, com s’esdevé en les plomes escapulars de la lliurea…
entropia
Física
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema, introduïda per Clausius.
Hom la defineix per S 2 — S 1 = ∫ 2 1 dQ/T, S 2 — S 1 essent la variació d’entropia corresponent a dos estats d’equilibri del sistema, i ∫ 2 1 dQ/T , la suma de quocients de les quantitats de calor cedides al sistema i la temperatura absoluta en què es troba el sistema en tots els punts d’un procés reversible qualsevol que uneixi l’estat 1 amb el 2 L’entropia proporciona un criteri per a determinar quins són l’estat inicial i el final d’una evolució termodinàmica, puix que en qualsevol procés d’un sistema aïllat l’entropia augmenta o roman constant segon principi de la termodinàmica En un…
electró
Física
Partícula elemental estable, pertanyent al grup dels leptons, carregada negativament, que constitueix un dels components fonamentals de l’àtom.
Fou la primera partícula elemental descoberta Cap a la darreria del segle XIX hom dedicà un esforç considerable a investigar les descàrregues elèctriques en els gasos enrarits El 1895 Jean Perrin, analitzant la càrrega elèctrica dels anomenats raigs catòdics catòdic, demostrà que transportaven càrrega negativa Al cap de poc temps, JJ Thomson dugué a terme el clàssic experiment en què aconseguí de determinar la càrrega específica de les partícules que constituïen, segons ell, els raigs catòdics i que anomenà electrons A partir de la relació càrrega/massa e / m obtinguda per Thomson,…
Jaume Huch i Camprubí
Literatura catalana
Escriptor, editor i mestre.
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, posteriorment realitzà un postgrau en Teoria i Crítica del Teatre 1990 i un màster en Estudis Internacionals Com a escriptor s’ha dedicat a la poesia, a la narrativa i al teatre, aquestes últimes, a més, per al públic adult i juvenil Amb el pseudònim de Mitus Stampa , ha publicat, entre d’altres, les narracions Ming, Ping i les sirenes 1987, L’elefant i la cuca de llum 1999, finalista del premi Apelles Mestres 1999, El timbaler del Bruc 1999, En Xucla Fort i la Fina Violina 2001 i El doctor Espiadimonis i el senyor…
Miquel Carner
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre d’aritmètica.
Biografia Era un dels sacerdots beneficiats que formaven la comunitat de preveres de la vila de Moià Renuncià tots els seus béns amb la finalitat de dedicar-se a l’educació dels joves i demanà entrar a l’Escola Pia Començà el noviciat el 5 de maig de 1754, quan ja tenir 32 anys Fet el noviciat a Moià, hi professà Ensenyà en els collegis de Mataró, Solsona, Oliana, Igualada i el 1777 tornà a Mataró Es dedicà a l’ensenyament a la classe d’escriure i d’aritmètica, és a dir la dels nois que no continuaven els estudis de llatí, sinó que anaven al treball A Mataró es distingí pels esforços que féu…
forat
Electrònica i informàtica
En un semiconductor, nom que rep una partícula «aparent» que representa la vacant deixada en l’enllaç del cristalll per un electró alliberat i que es comporta com si fos una nova partícula lliure amb una càrrega electrònica positiva (+q=1,602·10- 1 9C) i una massa comparable a la de l’electró.
La seva presència contribueix al transport de càrrega i energia En un cristall perfecte, on tots els enllaços estan saturats, el desplaçament d’electrons lligats o de valència no pot produir-se en virtut del principi d’exclusió de Pauli La presència d’enllaços vacants és el que fa possible el desplaçament dels electrons de valència quan un camp elèctric extern és aplicat a un semiconductor Així, en aquests, el conjunt d’electrons de valència participa també en la conducció, i la mobilitat dels electrons lligats depèn del nombre d’enllaços vacants La seva creació, és a dir, la creació d’estats…
fidelitat
Història
A l’època feudal (ja des del s VIII), jurament que el vassall feia al senyor; així, el senyor podia assegurar el compliment dels deures del vassall i aquest podia reforçar la seva condició d’home lliure.
El sentit de la fidelitat fou tan arrelat a la Catalunya medieval, que, segons els tractadistes de l’època, que hom n'havia de tenir àdhuc als enemics, complint-los la fe donada En molts casos, les fórmules jurídiques lliguen la fidelitat amb la legalitat, ésser fidel i legal o lleial , o sia, amb exclusió de frau Segons els usatges i llurs comentaristes del s XIV, eren obligats a la fidelitat al comte de Barcelona o al rei tots els vassalls, àdhuc els de barons i cavallers, de ciutadans i de l’Església, encara que radiquessin en les jurisdiccions baronials Tant en les infeudacions com en les…
enteixinat
enteixinat del palau del marquès de Llió (fi del segel XIII), a Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Estructura inferior d’un sostre pla o en volta constituïda per l’encreuament de bigues i motllures que formen caselles quadrilàteres o poligonals.
Aquesta mena de sostre era emprat quan les bigues eren de fusta i hom el volia enriquir bo i evitant la formació de revoltons Ultra les bigues disposades de llarg, presenta uns travessers de secció semblant o igual a la de les bigues, de tal manera que vist per sota mostra una quadrícula com si fos format per un entrecreuament de bigues collocades perpendicularment les unes a les altres En el gòtic, l’enteixinat es caracteritzà per una estructura plana amb bigues vistes o amb atalussats, policroms i daurats, i amb motius ornamentals complectius de tant en tant al castell de Peratallada Baix…