Resultats de la cerca
Es mostren 3633 resultats
Carles d’Aragó i Tagliavia
Història
Príncep de Castelvetrano i duc de Terranova de la família Tagliavia d'Aragona.
Noble napolità, l’any 1561 fou nomenat per Felip II conestable i almirall de Sicília Prengué part en diverses accions a la Mediterrània contra turcs i barbarescs, i entre el 1566 i el 1568 fou virrei de Sicília Posteriorment actuà com a ambaixador prop de l’emperador, i el març del 1581 fou nomenat lloctinent de Catalunya Durant la seva lloctinència 1581-1582 hagué d’afrontar les pressions dels hugonots francesos al Conflent i les escomeses de la pirateria turca En deixar el càrrec de Catalunya fou nomenat governador de Milà 1583-92 Felip II li atorgà el Toisó d’Or
Ferran I de Parma
Història
Infant d’Espanya, duc de Parma, Piacenza i Guastalla (1765-1801).
Fill del duc Felip I i net de Felip V d’Espanya i d’Isabel de Parma Dèspota illustrat, emprengué millores materials amb els béns sostrets a la clerecia regular Enemic dels jesuïtes, en decretà l’expulsió dels seus estats Així mateix, suprimí la inquisició, practicà una política regalista i es negà a ésser feudatari de la Santa Seu Es dedicà de ple a les reformes i al mecenatge Condillac, Paciandi, Millot i Contini foren els seus protegits S’oposà a la ideologia revolucionària i a l’imperialisme de Napoleó, que el 1801 li arrabassà els estats
Francisco Vallés
Metge castellà.
Estudià a Alcalá de Henares, on fou professor a partir del 1554 Reeixí d’una manera espectacular en el tractament de la gota del rei Felip II, i això li valgué, ultra el renom de Divino , el càrrec de primer metge de cambra i protometge de Castella Aconsellà Felip II àdhuc en qüestions no mèdiques organització de la biblioteca d’El Escorial i escriví moltes obres comentaris d’Aristòtil, Hipòcrates i Galè, i també una Sacra Philosophia i Controversiarum medicarum et philosophicarum 1563, que mostren la seva concepció de la medicina, encara plena d’especulacions…
Pietro Tacca
Escultura
Escultor italià.
Deixeble i collaborador de Giambologna, continuà les obres que aquest havia deixat inacabades, entre altres les estàtues de Ferran I 1608, Piazza dell’Annunziata, Florència, Felip III 1606-13, Madrid i Enric IV 1613, París, avui perduda Autor dels relleus a la base del monument a Ferran I 1615-24, Liorna i de l’estàtua de Felip IV a cavall 1634-40, Madrid, executada sobre un esbós de Velázquez i un bust del rei obra de JMartínez Montañés Utilitzà quasi exclusivament el bronze, material que li facilità el traspàs des de les fórmules rígides del corrent manierista al…
filipista
Història
Partidari de Felip de Borbó durant la guerra de Successió a la corona hispànica.
milícies provincials
Història
Reserva militar organitzada per reial ordenança de 31 de gener de 1734 (Felip V).
La formaven 31 regiments després, el 1766, 42, manats per oficials professionals, armats per l’estat i vestits pels municipis En realitat, com hom comprovà el 1808, l’organització gairebé només existia sobre el paper El 1835 la milícia provincial fou assimilada a la infanteria Els provincials —anomenats per escarni alonsos — duien un uniforme amb paraments grocs, mentre que els de la infanteria de línia eren blancs
marquesat de Fuentecilla
Història
Títol concedit a Sardenya el 1710 per Felip V a Antoni Manca i Quasina.
Era nebot d’Andreu Manca i Zonza, arquitecte de Turritano, i formà part de l’expedició filipista del 1710 per a recobrar Sardenya
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda francesa d’or, encunyada per primera vegada pel rei Felip IV el 1340.
orleanisme
Història
Corrent polític sorgit a França sota la Restauració i aglutinat entorn de Felip Igualtat.
Basat en principis no legitimistes sinó ideològics —antiabsolutisme, fi de les ingerències estrangeres—, corresponia als interessos i sentiments de la burgesia financera i industrial El règim polític és fruit d’un pacte, i la seva legitimitat li és donada per la voluntat del poble, identificat amb les elits educades i benestants Passat el 1848, esdevingué un partit d’ordre que mai més no retrobà el seu dinamisme
Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon
Publicacions periòdiques
Publicació fundada el 1900 a Perpinyà per Pere Vidal, Felip Torreilles, P.Masnou i B.Palustre.
La seva finalitat era l’estudi de la llengua, de la literatura, de la història i de l’arqueologia del Rosselló i dels altres països catalans Hi collaboraren també JCalmette, JCapeille, JFreixe, GMollart Mollat, JSarrete, MPratx, ASalsas, etc Deixà de sortir el 1906 i fou substituïda per La Revue Catalane
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina