Resultats de la cerca

Fill de mare marroquina nacionalitzada espanyola i de pare espanyol, visqué a Espanya des de molt jove i el 1999 hi obtingué el permís de residència, que alternava amb estades al Marroc Entre el 2006 i el 2008 visqué a Vilanova i la Geltrú Garraf, on exercí com a segon imam de la mesquita Fou exonerat 2006 en l’anomenada “operació Xacal”, que condemnà part de la cúpula religiosa d’aquesta població com a responsable d’una xarxa de captació de terroristes L’any 2010 fou detingut a Ceuta per narcotràfic i condemnat a quatre anys de presó També es dictà una ordre d’expulsió, però aquesta ordre no…

Les escasses restes del cenobi es troben als fonaments de la masia dita el Monestir, al SW del terme Existia ja el 839, quan el bisbe Sisebut d’Urgell li llegà un llibre de sant Agustí El 849 el regia l’abat Guisamon, que retornà al bisbe d’Urgell les esglésies de Santa Eulàlia i de Sant Joan de la Vall de la Vansa, que retenia injustament Al principi del segle X tingué una greu decadència, i el 973 el prevere Bonanat reedificà el monestir i el cedí al seu germà Digne perquè regís la comunitat D’aquest moment en endavant consta sempre com a Sant Andreu de Centelles o d’Entreponts 1079 El nom…

Situació Vista aèria de l’esperó rocós situat davant la capella on es conserven els escassos vestigis d’aquesta fortalesa ECSA - J Todó És situat sobre unes altes roques 466 m aïllades entre dos torrents, a la part nord-oriental del terme Per arribar-hi s’ha d’agafar, a la sortida d’Olesa, la carretera de Vacarisses Vora el quilòmetre 6, després d’haver travessat el torrent de Sant Pere, i prop de l’enforcall amb la carretera de Terrassa, surt el camí de muntanya que hi duu Mapa 36-15392 Situació 31TDG093025 Història Les primeres citacions del castell de Sacama són dels anys 938 i 940, en…

És esmentada ja el 1125 Hi ha les ruïnes d’un antic mas que es despoblà a mitjan segle XIV i fou poblat de nou entre els segles XVII i XIX Una llegenda, basada en el nom, diu que era un antic monestir benedictí d’on potser baixaren els monjos que fundaren el monestir de Ripoll

Francesc d’Assís Ripoll en fou el president i promotor Publicà, entre d’altres, Un segle de vida catalana 1814-1930 , obra collectiva dirigida per Ferran Soldevila, el Llibre de l’any 1962 i 1963, els almanacs Els llibres de tothom 1962, 1963, 1964 i 1965, dirigits per Joan Oliver, i la collecció Biografies populars 18 volums

Fou conegut com a Tambor Pagès sense estudis, no arribà mai a saber escriure, però sí a llegir Compongué moltíssimes gloses de tot tipus i mantingué nombrosos duels poètics amb altres glosadors mallorquins, sobretot amb el seu amic Pau Noguera Ripoll, Cerol Josep Rullan recollí una petita part de la seva producció a Literatura popular mallorquina 1900

Situació Vista de conjunt de la portalada romànica del monestir A Lajarín El monestir de Montserrat es dreça sobre un relleix situat a 720 m d’altitud i afaiçonat, enmig dels espadats, al vessant oriental de la muntanya Tant la portada com la imatge de la Mare de Déu, únics exemplars que resten d’època romànica, es troben al monestir Long 1°50’19” - Lat 41°35’37” Hom puja a Montserrat per la carretera que surt de Monistrol i que hi arriba en 8 quilòmetres FJM-AMB Història El monestir de Santa Maria de Montserrat, d’uns orígens humils, ha esdevingut el santuari marià de Catalunya i la seva…

És bastit al sud del coll de Lluç 1 345 m alt, al voltant de l’església de Sant Esteve, a la dreta del torrent de Lluç que neix al puig d’Estaca i és tributari del Segre, per l’esquerra, a través del torrent de la Verneda El lloc fou donat el 890 pels comtes de Cerdanya al monestir de Ripoll

El poble, centrat al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, romànica, és a 1 100 m d’altitud, al peu del Moixeró, a la dreta del riu Era possessió del monestir de Ripoll Fins el 1942 formà part del municipi de Brocà També en aquest enclavat, vora el seu límit oriental, hi ha el veïnat de l'Hospitalet de Roca-sança

Cavaller de Lleida Professor de dret civil de la universitat lleidatana, jutge de reclamacions, veguer i batlle de Barcelona Autor d’unes Proposiciones cristianas y políticas 1679 i d’un tractat De brachio militari et pristina nobilitate Gotholanorum 1684 Comentà l’obra de Peguera sobre els lluïsmes amb el títol Illustrationes feudales et emphiteuticales i anotà l' Ordus judicarius d’A de Ripoll