Resultats de la cerca
Es mostren 1268 resultats
Oropesa
Municipi
Municipi de la província de Toledo, Castella-la Manxa, al N del Tajo.
És un centre agrícola i ramader Hi ha indústria derivada, en què hi destaca l’elaboració d’embutits El parador nacional és un antic castell s XIV i XIV restaurat
Universitat d’Alcalá de Henares
Universitat fundada el 1508 per l’arquebisbe de Toledo Francisco Ximénez de Cisneros.
Fou un centre dedicat als estudis humanistes, a les llengües clàssiques, a l’hebreu i a la crítica filològica Des de la fundació tingué facultats de teologia, filosofia, dret canònic i medicina Una de les obres més importants de la universitat fou la impressió de la Biblia Políglota Complutense 1517 La competència dels collegis de jesuïtes durant el s XVI, i la dels estudis de San Isidoro de Madrid fundats l’any 1625, motivaren l’inici del procés de decadència El regalisme hi provocà la introducció dels jesuïtes 1667, i l’atorgament, anys després, d’una facultat de dret civil 1672 Suprimida…
castell d’Escalona
Castell
Fortificació al municipi d’Escalona, Castella-la Manxa, a la província de Toledo.
D’origen musulmà, fou fet restaurar per Álvaro de Luna 1435-48 en gòtic flamíger i mudèjar És de planta quadrada amb fortificació exterior i torres albarranes
Evacuació massiva a Castella-la Manxa per l’incendi d’un abocador de pneumàtics
Unes 9000 persones són evacuades de la urbanització El Quiñón a Seseña, a la província de Toledo, a causa de l’incendi d’un abocador de pneumàtics que acumula un seguit d’irregularitats l’empresa propietària de l’abocador teòricament hi fabricava pneumàtics, però només servia com a magatzem, que acumulava fins a cinc milions de rodes Va ser declarat illegal el 2003, però no va ser fins el 2011 que es va deixar d’abocar-hi cautxú L’empresa té multes per valor de 600000 euros i el propietari està illocalitzable L’endemà les persones evacuades poden tornar a casa seva
Gredos
Serra de la península Ibèrica, la més important del Sistema Central, separada de la serra de Guadarrama per la Paramera de Ávila.
Accidenta part de les províncies de Toledo, Àvila i Càceres Constitueix un gran horst de materials granítics originat per les dislocacions que afectaren l’antic massís en els moviments alpins La vall del Tiétar en limita el vessant meridional, mentre que les valls del Tormes i de l’Alberche en limiten el vessant septentrional L’altitud màxima és a la Plaza del Moro Almanzor, a 2 592 m Presenta formes suaus on no l’ha afectat l’erosió, i la vegetació hi és escassa, a causa de la degradació que ha sofert el pi i el roure són els arbres principals
Francisco Álvarez Martínez

Francisco Álvarez Martínez
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic asturià.
Ordenat prevere el 1950, fou bisbe de Tarassona 1973, de Calahorra-La Calzada-Logronyo 1976 i d’Oriola-Alacant 1989 Entre el 1984 i el 1993 ocupà el càrrec de president de la comissió mixta de bisbes i superiors religiosos i instituts seculars de la Conferència Episcopal Espanyola El 1995 fou nomenat arquebisbe de Toledo i primat d’Espanya, en substitució del cardenal Marcelo González Martín , càrrec que ocupà fins el 24 d’octubre de 2002, quan li fou acceptada la renúncia per edat El 21 de febrer de 2001 fou designat cardenal Pertangué a l’ala conservadora de l’episcopat espanyol
Gaspar Prieto
Cristianisme
Eclesiàstic.
Mercedari 1594, féu els estudis a Valladolid, Toledo i Salamanca Després d’exercir diferents càrrecs de comanador dins l’orde fou elegit mestre general 1622-26 Assistí a les corts de Montsó 1626 i fou elegit bisbe de Solsona el 1630 però no arribà a prendre'n possessió, car el rei el traslladà el mateix any a l’Alguer Sardenya, d’on fou lloctinent general 1631-32 Traslladat a la diòcesi d’Elna 1636, donà una sèrie de decrets el 1637 en pro de la moralitat És autor de dos tractats sobre la manera de fer les corts a la corona catalanoaragonesa
Llop ibn Muḥammad ibn Llop
Història
Senyor de Lleida (890-908).
Membre de la família dels Banū Qasī Emprengué profitoses asseifes contra les terres del Pallars 904 i contra les del comte de Barcelona Guifré I, que ferí de mort 897, prop del castell d’Aura potser prop de Caldes S'emparà de Tudela i de Tarassona, atacà Àlaba i aconseguí temporalment Toledo, però no pogué impedir que el muladí Muhammad al-Ṭawīl, senyor d’Osca i antic rival seu, el destituís de Lleida Sembla que inicià 898 la fortificació de la suda de Balaguer, i probablement construí l’aljama de Lleida actual claustre de la seu vella
Pedro de Lagarto
Música
Compositor espanyol actiu al final del segle XV i el principi del XVI.
Un document del 1490 de la catedral de Toledo el vincula a aquest centre com a capellà i prebendat Allí s’encarregà de la formació dels nens cantors El 1495 obtingué un lloc de cantor a la mateixa catedral, on segurament es mantingué fins a la seva mort Fou el compositor d’una obra molt popular que apareix en els cancioneros de la Colombina, de Palacio i de Segòvia el villancico Andad, pasiones, andad En el Cancionero de Palacio se li atribueixen també els villancicos Callen todas las galanas , D’aquel fraire flaco i el romance Quexome de ti ventura
José Janini Cuesta
Historiografia catalana
Liturgista i metge.
Estudià medicina a les universitats de València i Madrid i es doctorà en teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Fou professor al Seminari i a la Universitat de València Autor bastant controvertit en l’àmbit internacional per les seves obres sobre litúrgia patrística, antropologia i medicina, els seus treballs se centren principalment en l’estudi, la recopilació i l’inventari de còdexs i manuscrits litúrgics Destaquen Manuscritos latinos existentes en Poblet 1966, Manuscritos litúrgicos de la Biblioteca Nacional 1969, Catálogo de los manuscritos litúrgicos de la Catedral de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina