Resultats de la cerca

Convoca sobretot bandes de les terres de l’Ebre i del País Valencià, territoris on aquest gènere de música popular és especialment arrelat

Fou l’òrgan principal del Felibritge i es proposà d’iniciar el lector en la història del país i en la renaixença literària del provençal Mistral hi publicà nombrosos treballs, en prosa i en vers, i contribuí a donar-li l’estil peculiar, l’anomenada “prosa d’Armana”

Fa inflorescències terminals, en forma de cresta, de diversos colors vermell, violat, blanc i groc Es multiplica per llavor, bé que la sembra és molt delicada1

S’atorga al millor trofeu de caça major, i es lliura a l’assemblea general ordinària de la federació a partir de la llista dels millors trofeus que subministra la Comissió de Catalunya d’Homologació de Trofeus de Caça

La guerra civil del 1936 i les seves conseqüències en comportaren la desaparició, tot i que, si bé als anys quaranta es reprengueren els cursos dels EUC, la publicació d’una revista catalana fou impossible en el context del primer franquisme Malgrat tot, els seus densos 22 volums publicats constitueixen, segons Alexandre Galí, «el corpus científic més notable publicat en català i un dels més notables que hagin sortit mai a Catalunya» Hi tingueren un clar predomini els estudis històrics i literaris i, ja des del primer volum, es defensà una idea de rigor en l’exposició històrica que, en…

Com a membres de la redacció hi han figurat Dolors Buxó, Maria del Mar Espadaler i Miquel Molist Cada número inclou articles de temàtica variada relacionats amb l’arqueologia catalana i un dossier que analitza un tema en profunditat El primer dossier es dedicà a l’arqueologia urbana i el patrimoni el segon, als ritus de la mort a l’antiguitat el tercer, al megalitisme el quart, als mètodes científics aplicats a la reconstrucció paleoambiental de la prehistòria el cinquè, a la paleoantropologia el sisè, a l’arqueologia dels poblats medievals abandonats el setè, a l’agricultura orígens, adopció…

És format per la confluència dels rius Bija i Katun’, a Altai, i desemboca al golf de l’Obi, a la mar de Kara Té una longitud de 3 650 km i una conca de 2 990 999 km 2 , el 85% de la qual forma part de la plana de la Sibèria Occidental Les condicions fisicogeogràfiques de la conca de l’Obi varien des del semidesert, al S, fins a la tundra, al N Una gran part és coberta de boscs i de pantans El cabal mitjà anual és de 12 700 m 3 /s A la conca superior es glaça pel novembre, i a la inferior, per l’octubre el desglaç té lloc per l’abril i pel maig-juny, respectivament S'alimenta…

El terreny és molt accidentat i cobert en la seva major part per boscs comunals 1 100 ha de pi negre, de pi roig i d’avets, que s’estenen pel pla dels Avellans i pel pla de Barres, on hi ha també abundants pasturatges naturals, aprofitats pel bestiar boví i oví durant l’estiu L’economia tradicional és encara molt important, malgrat el gran desenvolupament del turisme De les 298 ha conreades, 198 ha són dedicades als prats i farratges, 57 ha als cereals, 11 ha d’hortalisses i 7 ha de pomeres La ramaderia comprèn 237 caps de bestiar boví llet i carn, ovelles i 50 cavalls Al pla dels Avellans hi…

La seva conca 115 120 km 2 , més àmplia per l’esquerra —car hi rep gairebé tots els afluents— que per la dreta, ocupa una cinquena part de l’estat Neix a la muntanyes Jarbièr de Jòus i Mesen Massís Central, i tot seguit pren la direcció S-N, tot travessant entre gorges la conca de Pui, fins a arribar a la plana de Forez, fossa tectònica Prop de Digoin, agafa la de SE-NW i corre ja entre els materials secundaris i terciaris de la conca de París, alhora que s’eixampla considerablement i forma meandres Poc després de Nevers rep per l’esquerra l’afluent més…

Instituïts de manera esporàdica el 1667 a París —al Salon d’Apollon del Louvre, d’on li ve el nom— seguint el moviment de revaloració social de l’activitat artística, el 1737 esdevingué biennal, fins que amb la Revolució fou anual Els criteris d’admissió d’obres seguits pels jurats provocaren controvèrsies, que el 1863 cristallitzaren en l’organització d’un Salon des Refusés i el 1884 amb la creació del Salon des Indépendants , institució lliure i sense jurats ni premis El saló oficial — Salon des Artistes Français — sofrí una important escissió de signe moderadament obert, el Salon de la…