Resultats de la cerca

Situació Fragment de mur amb filades de pedres collocades en opus spicatum Arxiu Patrimoni Artístic Nacional Les restes del Castellot de la Moixella són situades en una població de la parròquia de Sant Julià de Lòria Situació x 1°28′00” — y 42°26′35” Per a accedir-hi cal agafar la carretera que va de Sant Julià de Lòria a Fontaneda A mig camí i a mà esquerra hi ha un trencall que hi porta MPM Història El primer document que parla del conjunt de la Moixella és de l’any 907 i és una donació de terres, entre d’altres d’aquest terme, a Santa Maria de la Seu per part del comte Sunifred Des del…

Exemplar de ferro, procedent d’Olot, que actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic amb el número d’inventari 3 235 Al Museu Episcopal de Vic, amb el número d’inventari 3 235, es conserva un candeler procedent d’Olot Consta que va entrar a formar part de la collecció del museu abans de 1893 Aquest candeler, de ferro forjat, fa 23,50 cm d’alçada És compost per tres potes corbes El punt d’intersecció de les tres potes és format per una superfície triangular, de la qual surt la canya o scapus Aquesta és decorada amb dos nusos als dos extrems del superior parteix la punta o uncus L’únic…

Cursà estudis al seminari de Vic, on fou ordenat sacerdot el 1948 Rector de la parròquia de Roda de Ter fins el 1950, que passà a la de Castellar del Vallès, poc després anà a l’Institut Arqueològic de Roma, on es doctorà en arqueologia cristiana i es diplomà en biblioteconomia i arxivística el 1953 Professor dels germans de La Salle i consiliari d’Acció Catòlica a Manlleu Osona del 1953 al 1956, i posteriorment a la Universitat Laboral de Tarragona, el 1961 fou nomenat canonge de la Seu de Manresa, ciutat a la qual destinà nombrosos estudis històrics i artístics, i on romangué…

Fragment de sarcòfag encastat fins l’any 1969 al parament extern del mur meridional del temple de Sant Joan Sescloses Museu d’Art de Girona Es tracta d’un fragment de sarcòfag que fins el 1969 era encastat al parament extern del mur meridional de l’església de Sant Joan Sescloses D’aquest emplaçament, fou traslladat, primer, al Museu Arqueològic de Girona, i després al Museu d’Art de Girona, on consta amb el núm d’inventari 131502 És una peça de marbre blanc que fa 0,305 × 0,37 × 0,07 m És datable vers els anys 310-320 El fragment presenta un doble fris al superior, hi ha la…

Format a la Universitat de Madrid, l’any 1939 prengué la direcció del Museu d’Arqueologia de Barcelona i de les excavacions d’Empúries, on succeí Pere Bosch i Gimpera, i fou nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona Del 1939 al 1954, any que tornà a Madrid, fou el principal dirigent de l’arqueologia oficial a Catalunya Fundà la revista Ampurias En la seva tasca d’investigació arqueològica tractà els temes més diversos, des del paleolític fins a l’època medieval, a més de qüestions del Pròxim Orient, Egipte o el Sàhara Catedràtic de prehistòria de la Universitat de Madrid 1954-81 i…

Exposició d’Art Antic, Barcelona, 1902 AFM El 1902, arran del primer triomf electoral del catalanisme polític en les eleccions municipals barcelonines del novembre de l’any anterior, es formà, per iniciativa de Josep Puig i Cadafalch, regidor de la Lliga, una Junta Municipal de Museus i Belles Arts La primera acció d’aquesta junta va ser la d’organitzar una magna Exposició d’Art Antic que havia de servir com a primera aproximació a un inventari dels béns mobles del patrimoni artístic català La comissió organitzadora de l’esmentada exposició va ser presidida per l’alcalde de Barcelona, i hi…

Té la seu principal a la casa Padellàs segles XV i XVI, antic palau del carrer de Mercaders que el 1931 fou traslladat a la plaça del Rei, el seu actual emplaçament En construir els nous fonaments, hom descobrí les restes de la ciutat romana, raó per la qual hom decidí d’habilitar l’edifici com a museu Aquest emplaçament originari actualment MUHBA Plaça del Rei consta d’un àmbit subterrani d’uns 1500 m 2 i un recorregut de 150 m lineals, amb les restes de la ciutat de Bàrcino segles III i IV, vestigis de la basílica i del baptisteri paleocristians, i altres elements d’època romana tardana i…

Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla S'hi han documentat dos períodes d’ocupació El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga El segon període s’inicia durant la primera meitat del s VI aC, quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers Des del final del s VIII aC rebé importacions d’origen fenici

Forma un conjunt amb la cova de la Vila i altres cavitats de la zona, que geològicament tenen l’origen en els conglomerats resultants de les terres emergides fa uns 25 milions d’anys Els nombrosos rius i torrents que hi desembocaven donaren lloc a una zona d’alta concentració hídrica La filtració de les aigües subterrànies provocà com a resultat de l’erosió l’aparició de fissures i fractures en forma de coves En total, la gran cavitat natural, travessada per un riu subterrani, supera els 3,5 km de longitud de galeries Descoberta el 1853, no fou explorada fins un segle més tard, i hi tingué un…