Exposició d’Art Antic, Barcelona, 1902.
AFM
El 1902, arran del primer triomf electoral del catalanisme polític en les eleccions municipals barcelonines del novembre de l’any anterior, es formà, per iniciativa de Josep Puig i Cadafalch, regidor de la Lliga, una Junta Municipal de Museus i Belles Arts. La primera acció d’aquesta junta va ser la d’organitzar una magna Exposició d’Art Antic que havia de servir com a primera aproximació a un inventari dels béns mobles del patrimoni artístic català. La comissió organitzadora de l’esmentada exposició va ser presidida per l’alcalde de Barcelona, i hi havia una presidència honorària de tres persones: el cardenal bisbe de Barcelona, un membre de la Diputació Provincial i un altre de l’Acadèmia de Belles Arts, tres institucions posseïdores, com l’ajuntament mateix, d’importants col·leccions artístiques.
El nou enfocament aportat per la junta va donar com a fruit la unificació d’alguns museus existents en el que fou batejat com a Museu d’Art Decoratiu i Arqueològic, que s’instal·là a l’antic arsenal del parc de la Ciutadella. D’altra banda, el Museu Municipal de Belles Arts, inaugurat el 1891 al Palau de Belles Arts, s’havia enriquit amb adquisicions, moltes de les quals es feren en les successives exposicions generals artístiques de Barcelona, i d’altres que ja havia fet la jove Junta Municipal de Museus. Tot això, més les obres dipositades per l’Estat, les que llegà el marquès d’Alella i les que provenien d’altres donatius, fou catalogat el 1906 en l’intitulat “Catálogo del Museo de Bellas Artes de Barcelona”.
En aquest catàleg no figuraven, però, les peces de la Diputació que ja s’exhibien al mateix Palau de Belles Arts des del 1902, ni tampoc les que el mateix any 1906 diposità l’Acadèmia de Belles Arts, selecció de la rica col·lecció d’aquell organisme que constituïa l’autèntic primer museu de Barcelona, el gruix del qual continuà exhibint-se als locals de l’Acadèmia, a la Llotja.
Una evident voluntat de sumar patrimonis d’entitats públiques en el camp museístic s’imposava, i en aquesta idea va tenir-hi un paper cabdal el nou president de la Diputació, Enric Prat de la Riba. La consagració jurídica d’aquesta confluència d’esforços, que feren possible un museu ja important, va ser la Junta de Museus de Barcelona, constituïda el 8 de juliol de 1907, clau de volta de l’evolució museística catalana posterior. La junta, primer molt política, en la qual Ajuntament i Diputació eren protagonistes, donà entrada a l’Acadèmia de Belles Arts el 1909. L’antic arsenal del Parc de la Ciutadella va ser destinat a acollir el museu, que passà ara a anomenar-se Museu d’Art i d’Arqueologia, però les obres d’adaptació no permeteren que fos inaugurat fins el 1915.
Museu Martorell, Barcelona, J.M. Co i de Triola, 1917.
CEC
La Junta de Museus i l’Institut d’Estudis Catalans donaren un pas decisiu en la conformació del patrimoni museístic del país quan, després d’estudiar i de publicar importants conjunts de pintures murals romàniques, n’emprengueren l’adquisició (1919-23), l’arrencament i la instal·lació al Museu del Parc de la Ciutadella (juny del 1924), per desbaratar la ja iniciada exportació fraudulenta d’aquestes peces, cobejades per col·leccionistes americans.
L’aportació dels murals romànics va aconsellar aleshores separar de nou les col·leccions antigues de les modernes: les primeres romangueren al Parc i les modernes tornaren el 1925 al Palau de Belles Arts, on foren catalogades l’any següent.
Així quedaren definitivament fixades les bases del Museu d’Art de Catalunya que, enriquit amb l’adquisició de la col·lecció Plandiura (1932), s’inaugurà el 1934 al Palau Nacional de Montjuïc, igual que les Arts Decoratives s’havien instal·lat al Palau de Pedralbes el 1932 i el Museu Arqueològic al Palau d’Arts Gràfiques de Montjuïc el 1935. Catalunya, que no tenia col·leccions reials, origen de la majoria dels grans museus del món, havia creat els seus amb la col·laboració de les institucions polítiques i culturals, i també d’una selecta representació de la seva societat civil.