Resultats de la cerca
Es mostren 2075 resultats
Castell d’Isdes (Sopeira)
Art romànic
L’antic poble d’Isdes, deshabitat des del segle passat, era situat damunt un turó de 1 385 m, prop de la collada de Santa Bàrbara Dins el nucli hi havia el seu antic castell, avui totalment desaparegut, el qual sembla que fou el centre d’un primitiu pagus La seva primera menció documental data de l’any 968, quan Toledeva i Sunyer lliuraren al cenobi de Santa Maria d’Alaó la dècima part de l’heretat que tenien al terme del castro Aiscle Des de mitjan segle XI el lloc i el castell d’Isdes passà a una branca dels Cornudella, els quals portaren el nom d’Isdes posteriorment, des de…
Castell de Veri (Bissaürri)
Art romànic
El llogaret de Veri és enlairat a 1 469 m d’altitud, al turó que domina la vall anomenada de Sant Feliu de Veri Els homes de Veri són consignats al capbreu de Castillo de Sos, vers el 1068 D’antuvi formava un sol domini amb Sant Feliu i altres caseries de la vall Al segle XI els Roger senyorejaren aquestes terres, que vincularen a Roda A mitjan segle XII Ramon III aprofità l’interinatge comtal per a acaparar part del feu En la concòrdia del 1187, Berenguera d’Erill cedí al seu oncle Arnau II l’honor que tingué el seu pare in Berin Al principi del segle XIII, d’alguna manera, la senyoria…
arqueologia industrial
Història
.
Branca de la història que estudia el passat industrial de les societats Malgrat la denominació, com a camp de coneixement històric no es limita, ni molt menys, a l’estricta aplicació del mètode arqueològic ans es fonamenta en la història de l’art, la història econòmica i de la tècnica, etc El concepte d’arqueologia industrial es difongué durant la dècada dels seixanta, havent-ne estat les universitats britàniques les principals impulsores Als Països Catalans s’introduí cap al final dels anys setanta Cal considerar l’arqueologia industrial com un fenomen característic de les…
Riario
Família de la Romanya, originària de la ciutat de Savona, que posseí les senyories d’Imola i Forlì.
Sorgida del matrimoni de Paolo di Savona i Bianca, germana del qui fou després el papa SixtIV, se'n destacaren els membres següents Girolamo Riario — 1488, fill de Paolo i Bianca, que assolí de Sixt IV la senyoria d’Imola 1473 i la de Forlì 1480 El 1477 es casà amb Caterina Sforza, cosa que donà lloc a la branca Riario Sforza Organitzà la conjuració dels Pazzi contra els Mèdici 1478 i comandà les tropes papals durant la guerra de Ferrara 1482 Mort SixtIV 1484, fou desposseït dels seus béns i, més tard, assassinat per homes addictes als Mèdici Pietro Riario — 1474, germà de…
Hug d’Anglesola
Història
Senyor de Miralcamp (Hug II d’Anglesola).
Succeí el seu pare Bernat II vers el 1379 Fou majordom i conseller de Pere III des del 1381 gran privat de Joan I i Violant de Bar Fou un dels processats pel nou rei Martí 1396, però, reivindicat ben aviat, fou conseller de la reina Maria i un dels caps de la defensa del país contra la invasió de Mateu de Foix Governador de Mallorca 1398, hi dictà una notable pragmàtica per a la reforma del consell Mort sense descendència masculina, heretà Miralcamp la seva filla Magdalena, muller de Felip Galceran de Castre-Pinós i filla de la seva segona esposa Elieta de Rocabertí De la seva primera muller…
Montserrat Gubern i Berroso
Economia
Medicina
Administradora d’hospitals.
Fill de metges, en esclatar la Guerra Civil fugí amb els seus pares al Marroc, Bèlgica, França i els Estats Units Cursà estudis primaris a Cuba i als Estats Units, posteriorment, l’any 1948, s’installà, juntament amb la seva família, a Puerto Rico Hi acabà el batxillerat en arts a la Universitat de Puerto Rico, i més tard obtingué el títol de mestria en Administració de Serveis de Salut, a la facultat de Ciències Mèdiques Treballà en la branca d’administració d’hospitals, i, entre el 1983 i el 1985, presidí el comitè organitzador del XXIV Congrés de la Federació Internacional d’…
Maria de Cervelló
Cristianisme
Religiosa mercedària.
Anomenada també Maria del Socors Potser filla d’un Bernat Guillem de Cervelló Quan el capítol mercedari reunit a Tarragona aprovà 1265 la creació d’una branca femenina, demanà, juntament amb altres nobles, d’ésser admesa a l’orde, en el qual professà poc temps després Fou elegida superiora de la primera comunitat femenina mercedària Enterrada al seu convent, el 1384 les despulles foren dipositades a l’església de la Mercè de Barcelona, en una caixa decorada amb la seva imatge, que n'és la representació més antiga Després del procés de beatificació 1629-89, el seu culte fou…
Cardona
Escut dels Cardona en un capitell del monestir de Santa Maria de l’Estany
© Fototeca.cat
Història
Genealogia
Un dels llinatges més importants i antics de la noblesa dels Països Catalans.
Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…
Sistema nerviós perifèric
Anatomia humana
El sistema nerviós perifèric és la part del sistema nerviós formada pels nervis i els ganglis nerviosos que es troben fora de l’encèfal i la medulla espinal Només hi ha una dotzena de nervis a cada costat del cos que emergeixen directament del cervell o el tronc de l’encèfal, els parells cranials Són molt més nombrosos els nervis raquidis , és a dir, els que surten de la medulla espinal Cada nervi raquidi es compon de dues arrels l’arrel anterior i l’arrel posterior L’ arrel anterior surt de la part anterior de la medulla, i la formen els axons de les neurones de la prominència anterior…
Sistema Ibèric Valencià
Part del Sistema Ibèric que afecta el N i el centre del País Valencià, formant l’esquelet del relleu amb alineacions de rumb sovint NW-SE, però amb més interferències i menys nitidesa que altres sistemes, com el pirinenc o el bètic.
Anomenat també Sistema Celtibèric , presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant l’orogènesi principal és paleògena i en part miocènica, postoligocènica i anteburdigaliana Brinkmann, cosa que el separa dels sistemes estrictament alpins La presència de Mesozoic epicontinental i no palesament geosinclinal fa parlar Fallot d’un tipus alpí, amb estil germànic declarat Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa que ateny el N del País Valencià, depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns anomenen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina