El llogaret de Veri és enlairat a 1 469 m d’altitud, al turó que domina la vall anomenada de Sant Feliu de Veri. Els homes de Veri són consignats al capbreu de Castillo de Sos, vers el 1068. D’antuvi formava un sol domini amb Sant Feliu i altres caseries de la vall. Al segle XI els Roger senyorejaren aquestes terres, que vincularen a Roda. A mitjan segle XII Ramon III aprofità l’interinatge comtal per a acaparar part del feu. En la concòrdia del 1187, Berenguera d’Erill cedí al seu oncle Arnau II l’honor que tingué el seu pare in Berin. Al principi del segle XIII, d’alguna manera, la senyoria passà als Espés: Bernat III d’Erill, de la branca Perarrua, es casà amb Major d’Espés; l’any 1290 és documentat ja Bernat II d’Espés com a castellà de Veri i Fonts.